"Qui té raó? El permanent debat dialèctic en l'educació" està estructurat en forma de diàleg entre dos suposats professionals de l'educació, els quals encarnen dues posicions que, en cadascun dels temes tractats, es podrien considerar antagòni
"El darrer compromís és per als mitjans de comunicació: els debats sobre educació no haurien de ser un espectacle per tirar llenya al foc"
"Ens omplim la boca de declaracions sobre l'educació i la importància de l'escola, però no acompanyem bé la seva feina".
"El que sens dubte constitueix un error és pensar que qualsevol temps passat va ser millor".
"Les autoritats educatives han de facilitar salts qualitatius capaços d'engrescar de debò la comunitat educativa"
"Hem de suprimir definitivament el curs de capacitació i endegar el màster del professorat de secundària".
"El professorat de secundària té una preparació inicial que es redueix a un curset de capacitació totalment insuficient".
"Reconèixer i entendre la multiplicitat de veus que ens acompanyen és la base pel diàleg"
"El creixement intens de la demanda de llocs escolars i de docents en els darrers deu anys genera tensió"
Daniel Pennac va ser un alumne amb una discapacitat coneguda com a disortografia que li mermava la seva capacitat per retenir informació i era poc apte per a l’aprenentatge de llengües, tant la pròpia com estrangeres. És a dir, no va ser un alumne br
"Sense confiança en el sistema no hi ha cap mesura que per si mateixa garanteixi la millora dels resultats acadèmics".
"Estem massa concentrats en la nostra pròpia misèria i ens falta la perspectiva general per fer millors diagnosis".
