El malestar docent
El malestar docent és un terme que no respon només a l’actual conflicte entre bona part del professorat del nostre sistema educatiu i el Departament d’Educació, sinó que remet a un concepte que l’any 1994 l’enyorat professor de la Universitat de Màlaga José Manuel Esteve encunyà en un llibre que es va popularitzar entre pedagogs i docents de tot l’Estat. Fa més de trenta anys d’aquella publicació i continuen vigents bona part de les causes que, segons Esteve, explicaven aquell malestar entre els mestres i els professors del sistema educatiu. El canvis socials que llavors ja impactaven en l’educació afegien cada vegada més exigències als docents. També s’hi afegia la crítica social que periòdicament rebien per uns resultats acadèmics de l’alumnat poc satisfactoris en no poder superar les barreres socials i culturals de molts alumnes. Llavors ja anava creixent la diversitat a les aules i l’autopercepció docent també era que la societat no valorava prou la seva feina, que els salaris eren baixos i sovint les condicions laborals, precàries. Tots aquests aspectes explicaven un malestar docent que alhora expressava una inadequada formació inicial i permanent que dificultava, al professorat, enfrontar-se de manera eficaç a totes aquelles noves demandes socials.
Prohibir és la solució?
L’escola és sempre un lloc de cruïlla d’influències socials, polítiques, econòmiques i culturals, condicionades per les tensions entre la tradició, la modernitat i la prospectiva. Una institució a voltes anquilosada i altres molt mal·leable. Un lloc on, per desgràcia, sovint solen dipositar-se prejudicis, dèries, interessos i manipulacions. Amb la irrupció de la tecnologia i més concretament, en l’actualitat, amb l’ús dels mòbils i l’accés a les xarxes socials per part dels alumnes, hi tenim un exemple ben clar d’aquestes tensions i interessos, molt sovint al marge de qualsevol reflexió estrictament pedagògica.
Llegir el darrer butlletí Edu21
Eladi Homs, pedagog al servei de Catalunya
Eladi Homs i Oller neix a Valls el 1886. Fill d’Eladi Homs i Recasens i de Paulina Oller i Garriga, serà el setè de dotze germans. Després d’iniciar els estudis als escolapis de Valls, quan tindrà onze anys, juntament amb la seva família es trasllada a Barcelona. Homs farà de mestre i administratiu a les escoles mercantils de comerç, on coneixerà Joan Bardina, fundador de l’Escola de Me
stres (1906-1910) i posteriorment establirà relació amb Joan Palau i Vera, fundador del col·legi Mont d’Or, on Homs hi col·laborarà. També farà de professor als escolapis de Barcelona i a les escoles del Districte Sisè fins que, al 1907, es traslladarà als Estats Units becat per l’Ajuntament de Barcelona, primer a Urbana i després a Chicago a l’Escola d’Educació Universitària. En aquest període de formació americana, Homs rebrà la influència de filòsofs com William James i John Dewey, que marcaran profundament el seu pensament pedagògic. D’aquella etapa se’n farà ressò mitjançant la publicació Cròniques quinzenals nord-americanes que publicarà al setmanari Crònica de Valls i que acabarà significant la porta d’entrada a altres publicacions de Barcelona convertint-lo en un personatge força conegut.
Enric Roca, director d’Edu21, va partipar al Bon Dia i Bona Hora, el magazín matinal de Ràdio Molins de Rei: podeu escoltar-lo aquí.
