El mètode Kugel i l’educació
Benjamin Kugel és l’actual entrenador físic del FC Barcelona. La seva arribada ha coincidit amb el millor inici de resultats del primer equip masculí. El joc del Barça no només enlluerna i il·lusiona a l’hora de marcar gols, sinó pel seu joc d’equip, la intensitat, la velocitat i per l’optimització de les característiques de cada jugador. És evident que el mèrit principal el té l’entrenador Hansi Flick però l’arribada de Kugel i el seus mètodes d’entrenament estan jugant un paper no només complementari en la preparació de l’equip, sinó que ha esdevingut una peça fonamental de la preparació física de cadascun dels jugadors. La filosofia se centra en la comunicació i interrelació constant que ha d’haver-hi entre tècnics, metges, fisioterapeutes, personal d’alimentació, etc. I per coordinar tots aquestes aspectes calen reunions i canvi d’impressions quasi diàriament.
Una característica cabdal de la preparació física de Kugel és considerar cada jugador des de la seva especificitat. És a dir, la preparació física ha de ser singular, adaptada a les característiques musculars, de resistència, de personalitat, d’entorn, etc. de cada futbolista i, per tant, amb un pla específic d’entrenament i de cura. Evidentment que també hi ha exercitacions conjuntes, sobretot de resistència i elasticitat més que no pas d’engrandir massa muscular, així com d’estratègia grupal, tant pel que fa al joc (jugar com un equip en què tothom se sent implicat contínuament durant el partit) com en la gestió del grup en l’àmbit relacional i de cohesió en què Flick té un paper rellevant. Kugel i Flick tracten cada jugador segons la seva singularitat. Saben que no tots necessiten el mateix tracte personal, psicològic, emocional, ni tampoc físic. És clar que seria més senzill programar només exercicis d’entrenament i de preparació física homogenis per a tot el grup, però això, de ben segur, no oferiria resultats excel·lents.
Podem extreure algunes lliçons d’aquesta gestió d’un equip esportiu en l’àmbit de l’educació? A les escoles primer agrupem els alumnes a partir de la seva data de naixement considerant-los d’entrada tots igualment preparats per rebre un mateix tipus d’ensinistrament cognitiu, relacional i emocional. Esperem, llavors, que tot el grup assoleixi uns mateixos resultats d’aprenentatge a la fi de cada curs en què, principalment, impartim activitats i coneixements de manera estandarditzada. Però, què n’obtenim? Diversitat de resultats, car d’entrada ja teníem alumnes diversos en totes les seves facetes, també en els seus aprenentatges previs. La conclusió sembla evident. Potser hauríem de fer com Kugel: individualitzar processos responent a les característiques de cada alumne, i fent-ho compatible amb accions d’aprenentatge grupals en tots aquells aspectes en què l’aprenentatge mutu esdevé un actiu per compensar situacions inicials diverses.
Per fer això, en l’àmbit organitzatiu de centre i d’aula, els equips directius i docents haurien de disposar d’autonomia per poder combinar el temps didàctic individualitzat i el personalitzat, tot complementant-lo amb hores d’aprenentatge en grup. I caldria dedicar-se a fons en la tutorització individual i grupal, per assegurar-nos el progrés del col·lectiu i de cada alumne, afavorint l’aprenentatge i l’establiment de forts lligams que afavoreixin l’ajuda mútua tot aprenent els uns dels altres. Caldria comptar amb tutors competents en la gestió de la dinàmica grupal per assolir els objectius relacionals als quals l’escola no pot renunciar, i menys davant un futur guiat per la IA en què aquesta funció social pot esdevenir la principal raó de la seva supervivència. Aquest “mètode Kugel” aplicat a les escoles també requeriria una intensa coordinació de tot l’equip docent per analitzar de manera conjunta l’evolució de cada alumne i grup de forma continuada, diària si cal. Tot això només seria possible si instituíssim una veritable autonomia organitzativa en els centres que permetés decidir horaris, espais, agrupaments, interrelacions curriculars, modalitats de docència, etc.
Al darrere dels grans èxits esportius percebem l’existència d’un intens treball reflexiu, sistemàtic i integral de tot un equip tècnic de màxim nivell. Tant de bo a les escoles i instituts puguem instaurar equips amb la suficient autonomia i formació per esdevenir, també, experts en l’assoliment de les millors fites d’aprenentatge pels nostres alumnes.
https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2684216-el-metode-kugel-i-l-educacio.html
