“Educar per a la vida” ha estat un concepte força repetit en l’argot pedagògic. Es contraposa a una educació basada en l’utilitarisme i, sovint, d’esquena a les necessitats vitals de l’alumnat. Es deia: “A l’escola has d’anar a aprendre per fer-te un futur”; “has d’esforçar-te i sacrificar-te, treballant i estudiant de valent, per poder sortir-te’n a la vida”. Sí, durant molts anys aquest ha estat el paradigma dominant. Encara ara, es manifesta que a l’escola s’hi va per aprendre tot allò que et permetrà accedir al món adult, professional, per gaudir de la cultura i exercir plenament com a ciutadà. També se sol repetir que si t’espaviles, si t’esforces, si treus bones notes i ets dels que poden escollir estudis superiors, llavors, et podràs guanyar bé la vida, millor que els teus pares. I si segueixes treballant, estudiant i esforçant-te els teus fills i nets encara podran viure millor que tu.

Llegir més.

Llegir el darrer butlletí Edu21