V Tribuna: Propostes per a la direcció dels centres educatius
Quin ha de ser el model de direcció dels centres educatius a Catalunya? Hem d’avançar cap a la “professionalització” de les direccions de les escoles? Joaquín Gairín (catedràtic de Didàctica i Organització escolar de la UAB), Montserrat Ros i Alsina, (secretària general de la Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya), Carles Mata (president d’AXIA) i Josep Menéndez (director general de la Fundació Joan XXIII) van participar en la V Tribuna Edu21. L’acte, celebrat a la sala de les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona va ser moderat pel pedagog Enric Roca, coordinador del projecte. Un centenar de persones van seguir el debat, centrat en el model de direcció dels centres educatius a Catalunya.
Tots els ponents van coincidir en la necessitat d’una més gran professionalització de les direccions dels centres públics i concertats. Així, per Montserrat Ros, una de les principals dificultats per actuar més professionalment resideix en la manca de formació adequada, en el dèficit en la implicació en el projecte general educatiu, en la manca de reconeixement salarial, l’alt nivell de mobilitat del personal educatiu i l’absència de candidates per a la direcció, malgrat ser l’ensenyament una professió feminitzada.
Carles Mata va assenyalar irònicament que ser treballadors i gestors alhora convertia el sistema català en únic al món (conjuntament amb Portugal). Al seu parer es necessària una carrera docent per mèrits “i no per triennis i sexennis”, la qual cosa potencia un sistema en excés igualitari i assembleari on el que es prima és no ser diferent. A nivell d’usuari, va dir, s’evidencia la paradoxa que molts professor de la pública portaven els fills a l’escola concertada. Va parlar de perversió del sistema quan va explicar que el 40% dels directors de la pública eren nomenats a dit al no presentar-se candidats i això feia difícil, després, demanar responsabilitats sobre la gestió.
El catedràtic Joaquín Gairín va criticar que cada vegada que hi ha un canvi polític en la governació de l’Estat hi ha una nova manera d’enfocar l’educació i que sobre la direcció dels centres “se’n parli molt i es faci poc o res”. Va advocar per enfortir la formació per a la direcció, treure-li la càrrega administrativista i descartar la provisionalitat de la funció, augmentant el control social. Va definir la necessitat d’una direcció dels centres enfocada al canvi, a la professionalització, al treball en equip i prioritzant el servei a l’educació, el ciutadà i a la societat. “El pitjor que pot passar—va dir—són direccions només al servei dels interessos del professorat”.
Pepe Menéndez va defensar la figura del director com a “líders en el servei educatiu, amb capacitat de direcció i presa de decisió i sense limitar la capacitat de fer projectes amb caràcter propi”. Per a Menéndez, si el director té responsabilitat, com s’evidencia a la privada i a la concertada, ha de tenir també tota l’autoritat. Com a punt feble de la direcció a l’escola pública va assenyalar la manca de visibilitat social dels directors i la dispersió de motivacions.
Al final del debat, el moderador Enric Roca va exposar les idees força d’Edu21 sobre la direcció de centres, destacant la necessitat de l’exercici d’un lideratge efectiu, lligat a l’autoritat pública; autonomia dels centres vinculada al projecte educatiu; formació d’un equip nomenat per la direcció; rendir comptes als estaments implicats i establiment d’una carrera docent amb incentius i elements per a la superació professional.
Ponents
Materials
Direcció de centres: estem d’acord (Editorial Butlletí 14 Edu21)
Enllaços d’interès
V jornada Edu21: els centres educatius com a organitzacions que aprenen
Imatges de la jornada
