El seminari, estructurat en duesconferències i dues taules rodones, ha abordat des de diferentsperspectives els aspectes que previsiblement s’hauran de transformardel nostre sistema educatiu. Segons el professor de comunicació iestratègia empresarial Xavier Marcet, que ha fet la conferènciainaugural, un dels motius pels quals hem de canviar l’educació ésperquè “si un país no pot competir en costos ho ha de fer en innovació”. En aquest sentit, ha afegit que hi han altres tres motius o reptes que també expliquen per què s’han de fer els canvis: “perquèés vital generar talent, perquè encara que no tenim un sistemadesastrós l’hem de millorar i perquè el sistema mostra unesresistències de canvi molt preocupants”.

Segons Marcet, l’escola del futur també ha de proveir “valors de sostenibilitat, d’innovació i de globalitat” i ha d’estimular la cultura de l’esforç i la disciplina: “per tirar endavant idees innovadores, cal ser disciplinat”. El conferenciant també ha assegurat que “el problema de l’educació no l’arreglarà cap govern, ho hem de fer entre tots, per això és tant important el compromís personal”.Els canvis educatius, segons es desprèn de les intervencions delsdiferents experts que han participat en les taules rodones delseminari, també afecten a altres àmbits. Segons el pedagog i educadorsocial Jordi Longás, els canvis “no s’han d’aplicar de forma traumàtica, s’han de fer poc a poc i amb prudència”. Un dels més urgents, segons el seu parer, “és la veritable professionalització dels educadors”.

En aquest sentit, l’advocat Ramon Plandiura ha afegit que “el professorat ha de saber destriar allò que és essencial i accessori”i ha abonat la idea de que els professors han d’aportar quelcom més quela titulació i l’especialitat per millorar els coneixements delsalumnes: “han d’aportar també el seu currículum ocult, la seva motxilla de coneixements interdisciplinars”. Per l’arquitecte Josep Benedito els canvis educatius també han d’afectar als espais: “s’hande flexibilitzar els criteris constructius per adaptar els edificisescolars a les necessitats reals dels educadors i dels alumnes, no n’hiha prou amb fer edificis molt macos i amb bons materials”.

Assignatures pendents

Altraassignatura pendent de l’educació actual és solucionar els problemesdels alumnes que tenen dificultats per adquirir les competènciesacadèmiques (un 15% aproximadament). Segons la pediatra i neuròlogaAnna Sans, l’escola ha de fer seus “elsavenços neurobiològics i genètics que han ampliat molt el coneixementdels trastorns de l’aprenentatge. Això ajudarà a diagnosticar abans imillor alguns dels més comuns com ara la dislèxia, el TDAH o ladiscalculia”.

Laincorporació de les TIC al sistema educatiu i com aquestes canvienl’ensenyament i l’aprenentatge ha centrat l’atenció de diversosexperts. Per Genís Roca, consultor de TIC, “l’escolaté uns índex de digitalització baixos, encara es troba en un procés desubstitució. De moment, degut a la regulació que pateix, encara ésimpermeable als agents externs que creen disrupció i canvi”. El psicòleg Miguel Perlado ha advertit sobre els perills que assetgen als joves que abusen “de les pantalles, de la xarxa”. Les més importants, ha dit “sónuna disminució del rendiment acadèmic, esgotament, disminució de laconcentració i pèrdua de l’interès per altres activitats que abans erenplaents”.

Laprofessora Laura Borràs ha defensat que les noves tecnologies podencrear experiències didàctiques molt interessants i que els professorscontinuaran sent fonamentals, “encara que només sigui per conduiradequadament una utilització adequada de les TIC”. Segons Borràs “elsnous aprenentatges han d’orientar la capacitat educativa que permettransformar la informació en coneixement i el coneixement en acció”.

Elpedagog Enric Roca, coordinador general d’Edu21, hapronunciat la conferència final del seminari, on ha desglossat elscanvis més importants que ha d’afrontar l’educació en el futur. SegonsRoca els canvis han de començar “ambuna formació del professorat més exigent i més competencial i amb unareforma de l’administració educativa, que ha de ser més flexible imenys reglamentista”. Roca ha afegit que “hem de començar a repensar a fons el temps i els espais educatius i fer-ho des de la pedagogia”.

En opinió del conferenciant, “lespropostes innovadores en l’ensenyament i l’aprenentatge no podenbastir-se sense tenir molt en compte el avenços en les neurociències”. Roca també ha assenyalat que “cal un sistema educatiu que reconegui i esperoni el talent de la majoria d’alumnes i aixequi els nivells d’excel·lència de tots”. Finalment ha indicat que “l’escola s’ha de convertir en un laboratori central per analitzar el món de la informació, la comunicació i el coneixement en xarxa”. La clausura del seminari ha anat a càrrec de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol.