IX Tribuna: El desafiament de Bolonya : Edu21

31 de març de 2009

Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya, Rambla Catalunya, 8. pral, Barcelona

IX Tribuna: El desafiament de Bolonya

Per què el Procés de Bolonya motiva, provoca, repta i excita?

Taula rodona amb la Dra. Josefina Cambra, degana del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, el Dr. Jordi Riera, vicerector de Docència i Convergència Europea de la Universitat Ramon Llull i el Dr. Màrius Martinez, exdegà de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB, moderada pel Dr. Enric Roca, coordinador d’Edu21, on es van analitzar els punts forts i febles, les oportunitats i riscos de l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior a Catalunya.

Quins aspectes representen una clara millora en relació al nostre actual sistema universitari? I quins podrien convertir-se en amenaces a l’equitat o qualitat del sistema? Com evitar-los?

Debat clarificador, precís i serè perquè aquest tarannà és el que darrerament trobem més a faltar quan tractem el denominat Procés de Bolonya.

Activitat reconeguda com a formació pel Departament d’Educació.

Detalls de l’activitat

Dia: 31 de març de 2009

Hora: 19:30h

Lloc: Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya (Rambla Catalunya, 8, principal, Barcelona)

Resum de l’activitat: Envers Bolonya 2020 (Enric Roca)

Elpassat 31 de març Edu21 organitzà, en el Col·legi Oficial de Doctors iLlicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, la sevaIX Tribuna sota el títol: “El desafiament de Bolonya”tot coincidint amb un període on, mediàticament, havia reaparegutl’aparent conflicte que el Pla Bolonya suscitava en algunes de lesnostres universitats. La discussió arribava doncs en un moment moltoportú i interessant.

La doctora Josefina Cambra, degana del Col·legi i els doctors JordiRiera de la URL i Màrius Martinez de la UAB, defensaren els seus puntsde vista amb rigor i a voltes vehemència, col·laborant a què l’interèsdels assistents es mantingués fins més enllà de l’hora prevista perl’acabament de l’acte. Sens dubte, el denominat Pla de Bolonya és untemàtica que motiva i que demanda una informació clara i concisa delspunts forts i febles del Pla i, sobretot, de les oportunitats que obrede cara al futur, no ja de l’horitzó del 2010 sinó d’aquell que, segonsel Dr. Riera, la majoria de països europeus s’estan plantejant ara, ésa dir, la Bolonya del 2020.

Perla Dra. Cambra el debat sobre el Pla Bolonya posa en primer pla elpropi model d’universitat que volem construir: massificació versuselitisme; definició de les funcions essencials de la universitat;formació del professorat universitari; abandonament i absentisme delsestudiants; relació del món universitari amb el laboral, etc. Davant detot això una part de l’estudiantat mostra un clar descontentamentenvers el nou model per la qual cosa la Dr. Cambra proposà intensificarmés la via de la convicció i la persuasió. En qualsevol cas, destacàque el sistema de beques caldria que millorés força per permetre, entrealtres aspectes, poder relacionar millor el treball i la formaciópermanent.

El Dr. Riera recordà que el Pla Bolonya no és res mésque una declaració d’intencions de tres pàgines, que no es tracta pasde cap llei. Nasqué davant l’evidència que si Europa volia seratractiva en el futur, en relació a la seva oferta universitària,caldria que es dotés d’un model capaç de competir amb les zonesanglosaxona i asiàtica. L’Europa d’ara, en relació a l’educaciósuperior, és diversa però no harmònica i, per tant, era i és necessariun esforç per a la transferència, l’acumulació i la qualitat de laformació. En qualsevol cas, pel Dr. Riera, Bolonya significa un procéscontinu –ben aviat tindrem la sisena declaració a partir de lesrevisions efectuades des del 1999– que requereix també d’una avaluaciócontinuada. Exigeix revisar a fons les competències necessàries quehaurem de garantir als futurs graduats i fer-ho des de la pròpiarevisió del nivell docent universitari, al temps que s’abordenprocessos de canvi i de millora de la docència. Per afrontar ambhonestedat aquests canvis, segons l’opinió del Dr. Riera, calplantejar-se l’avaluació de la qualitat per justificar l’autonomia enla presa de decisions i, a més, resulta fonamental establir estretslligams entre el sistema universitari i els altres sistemessocioeducatius, molt especialment, l’escolar.

El Dr. Martinezremarcà que el denominat Procés de Bolonya és irreversible malgrat lestensions a què és sotmès el sistema universitari en general:precarietat en el professorat; excessius canvis polítics; dubtes sobreel finançament adequat, influència d’una certa retòrica crítica amb undeterminat prestigi intel•lectual, etc. Malgrat que convisquinmoviments que volen preservar determinades tradicions establertes,segons el Dr. Martinez, els canvis que introdueix l’Espai Europeud’Educació Superior (EEES) obliguen a una certa sacsejada de la nostrauniversitat, entre altres aspectes per l’evidència que el coneixementja no es troba en mans d’uns pocs, ara és l’estudiant que es situarà alcentre del procés i l’obligarà a assumir un paper molt més actiu icompromès. Un rol on el treball en equip i la dedicació intensa alsestudis es faran imprescindibles per a garantir una formació deprestigi i de qualitat vinculada al poder retre comptes ambtransparència.

Després d’un viu debat entre els assistents i elsponents, des d’Edu21 ressaltàrem alguns dels aspectes més rellevantsdel proposat en la Tribuna:

Qualsevol canvi de paradigmacom el que proposa Bolonya no és fàcil d’afrontar, genera pors irequereix saber explicar-se, poder debatre i fomentar el diàlegmantenint un esperit autocrític permanent.
Caldrà milloraraspectes com la massificació, l’excés de precarietat docent, el sistemade beques als estudiants i, sobretot, el finançament necessari.
El sistema de seguiment de la qualitat ha de ser transparent, sense duplicacions i basat en la confiança.
Caldrà una racionalització de l’oferta dels títols entre les diverses universitats catalanes.
Serà molt necessari que el procés de l’EEES pugui comptar amb un lideratge d’alta volada.

Des d’Edu21 convidem a tots els interessats a seguir fent aportacions a l’espai del nostre webdedicat al Procés de Bolonya. Així enriquirem el debat i la reflexiócom a part del compromís que, activament, Edu21 vol assumir com agentsocial i educatiu. Com es va dir a la Tribuna: el futur està perinventar-lo.

Nota de premsa de l’activitat

“ElProcés de Bolonya harmonitzarà el nostre sistema universitari ambEuropa i és una oportunitat única per transformar i modernitzar launiversitat amb una perspectiva de futur”. Aquesta és, enresum, la conclusió principal que es pot extreure de la taula rodonaque ahir es va celebrar al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats deCataluya en la que van participar la degana d’aquesta entitat, JosefinaCambra, el doctor Jordi Riera, vicerector de Docència i ConvergènciaEuropea de la Universitat Ramon Llull (URL) i el doctor MàriusMartínez, ex degà de la Facultat de Ciències de l’Educació de laUniversitat Autònoma de Barcelona (UAB). Enric Roca, coordinadord’Edu21, va actuar com a moderador.

La taula rodona, organitzadaper Edu21, va aixecar una gran expectació entre el públicassistent, que va protagonitzar un animat debat-col·loqui després de laintervenció dels experts convidats, que van coincidir en afirmar que “Bolonyaés una gran oportunitat, doncs sense un excel·lent sistema d’educaciósuperior el país no podrà garantir el seu progrés qualitatiu”.Tot i reconèixer que darrere del Procés o Pla de Bolonya –nom amb elque es coneix tot el conjunt de mesures que configuren el que s’anomenaEspai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES)– també s’amaguen perills idificultats que caldrà superar, “els aspectes positius superen àmpliament els punts febles del Pla”.

Segons Màrius Martínez, “per canviar s’ha de començar a caminar, i ara és el moment de fer-ho, sense por, tot i que els canvis sovint generen incerteses”. Per aquest expert Bolonya és positiu perquè “sacsejala universitat i sobretot perquè possibilita que els estudiants tinguinun paper més actiu. Ara seran ells mateixos el centre del seu projected’estudis”. Martínez va donar la raó als estudiants quan s’hanqueixat de la manca d’informació que han tingut per poder tenir undebat més profund i enriquidor al voltant de l’aplicació del Pla. Aixímateix va afirmar que “elsestudiants ens han fet adonar que a casa nostra la implementació deBolonya s’està fent amb tempos pocs realistes, doncs en altres païsosja ens porten molt avantatge”. Jordi Riera també va secundar aquesta idea tot dient que “mentrenosaltres estem pendents de poder harmonitzar en el 2010 el nou sistemade titulacions, en altres països ja estan pensant què faran a deu anysvista, no avancem en la mateix velocitat que ells”.

Un dels punts clau que cal resoldre és el finançament, doncs “Bolonyatambé significa, entre d’altres moltes coses, tenir beques suficients iestabilitzar la situació del professorat. Si no es resol urgentment elfinançament de Catalunya, difícilment podrem aplicar el Pla al nostrepaís amb el finançament adequat”, va assegurar el doctor Martínez. Josefina Cambra també es va mostrar d’acord en què cal “revisar i millorar el sistema de beques” però va centrar la seva intervenció en ressaltar les possibilitats que ofereix Bolonya pel que fa a “millorarla formació dels docents, replantejar seriosament els aprenentatgesdels alumnes, planificar millor l’estructura dels diferents departaments” i, sobretot, “replantejar la relació entre la universitat i el món del treball”.

El doctor Jordi Riera va assegurar que Bolonya posarà fi a la situació actual, on conviuen “una sobreeducació i una infravaloració de resultats”, i donarà pas a un nou escenari que ha d’eliminar “els dèficits crònics de manca de competitivitat i el conseqüent poc reconeixement que arrosseguen les universitats europees”. Segons la seva visió, Bolonya provocarà canvis a tres nivells: “a l’aula, a la universitat i al sistema universitari”. Els canvis a l’aula es concreten “en més competències, en què personalitzem l’estudiant i amb la convivència de les classes magistrals amb d’altres alternatives”. A la universitat Bolonya li dóna l’oportunitat de “guanyar qualitat i de rendir comptes, de ser més transparent”, i al sistema universitari la possibilitat real de vincular-se “a altres sistemes, començant per l’educatiu”. Riera també va desmentir que Bolonya mercantilitzi la universitat: “la recerca –va dir– serveix per transmetre coneixement des de l’ètica, encara que la paguin les empreses”.

Elsparticipants en aquesta taula rodona del cicle Tribuna Edu21, també vanposar de manifest, entre d’altres qüestions, que Bolonya ha de primarla cultura de la qualitat, ha d’oferir un catàleg de titulacions mésobert i una oferta més racionalitzada (no totes les universitats podenoferir tots els títols), i ha de posar fi a determinades estructurescorporativistes del professorat. Pel que fa a la controvèrsia que elPla ha aixecat en el si de la comunitat universitària i també a nivellsocial, Martínez va indicar que sovint “la cultura de la queixa legitima l’immobilisme” i Cambra que, en el fons, “la por al futur és més social que estudiantil”. Riera, per la seva part, va assegurar que “el futur està per inventar-lo, no per intuir-lo” i va reclamar “lideratge per tirar endavant tot el procés”.