Comprensió lectora… i oral

Segons l’Informe Internacional PIRLS del 2021, Catalunya té uns nivells de comprensió lectora, a 4t de Primària, dels més baixos entre les CCAA (només per davant de Ceuta i Melilla) i entre els països europeus (supera només Turquia i Bèlgica).

La importància cabdal de la comprensió lectora ja fou tractada per Edu21 ara fa dotze anys en un coaching per a docents. Per què seguim sense millorar des d’aleshores o, fins i tot, retrocedint en les competències lectores? El mestre i psicopedagog Dani Espresate, en una recent entrevista, apuntava un fet determinant: “la comprensió lectora demana el que no hi ha a l’escola: temps i calma”. Em sembla que no es pot expressar millor el problema. Si fora de l’escola els infants, joves i adults tampoc tenen temps, o escenaris adequats per a la lectura (més enllà de les pantalles), el problema ja abasta una dimensió global, de tota la societat i no només escolar.

Així situem el sistema educatiu, un altre cop, havent d’anar contra corrent en relació al cos social. Els adults cada vegada tenim menys temps per a lectura d’obres literàries i, fins i tot, d’articles en revistes i premsa escrita. Sí que és veritat que es llegeix força de forma ràpida i sovint en “diagonal” un reguitzell de notícies, titulars, twits, whats, etc. I la pregunta que ens hem de fer és si en la majoria de casos es comprèn el que es llegeix, s’analitza amb cura el seu significat, es discerneix el que pot haver-hi de cert i de fakenews en cada enunciat que es llegeix? Quin exemple donem els adults als infants i joves sobre la importància i al mateix temps el gaudi de la lectura, de la lectura comprensiva?

Si ens centrem en el problema de la comprensió lectora en els escolars, constatem freqüentment que no saben ni entenen el què llegeixen, que els manca vocabulari, que sovint interpreten per simples analogies els significats, que no saben discernir allò fonamental d’allò accessori, les idees principals de les secundàries, el significat profund del missatge lector, etc. Tanmateix, tots sabem de l’estreta relació entre la freqüència i rapidesa lectores i la seva comprensió, i entre aquestes i l’expressió i comprensió orals. A les escoles fem llegir els alumnes (molt menys del que tocaria, certament) sovint en silenci i molt menys (greu error) en veu alta i de forma col·lectiva. Disposar de més temps per a la lectura, no només a la biblioteca ni a les “hores” de llengua, sinó amb totes les matèries, resulta un aspecte a reivindicar encara que haguem de modificar o flexibilitzar el marc curricular tot el que faci falta. La prioritat ha de ser reforçar la comprensió perquè si ens falla la base res aconseguirem, per més currículums atapeïts i reformats que tinguem.

Ja hem dit que la comprensió lectora guarda estreta relació amb la comprensió oral del llenguatge. A més i millor comprensió oral, més i millor comprensió lectora. I a més facilitat i destresa en l’expressió oral, millor producció escrita s’assolirà. En altres paraules, a més comprensió dels missatges orals millor descodificació del escrits. En conseqüència, a tots els cursos de primària, hem de prioritzar l’expressió oral en les seves múltiples modalitats i assegurar-nos que hi treballem la comprensió dels missatges. Caldrà invertir temps i esforços en la conversa, llegir en veu alta, recitar, cantar, explicar històries, inventar contes, expressar amb paraules els sentiments i les emocions, verbalitzar dubtes, fer preguntes, explicar amb mots propis els què hem sentit expressar als altres, etc. En definitiva saber escoltar, preguntar, explicar, corregir i raonar. L’escola ha d’oferir els espais i els temps didàctics que facin possible i prioritzin aquests processos d’aprenentatge cabdals.

A mesura que anem treballant l’expressió oral en totes les seves modalitats anirem introduint també l’expressió lectora sense que aquesta substitueixi la inversió d’hores i activitats de l’altra. I encara que pot haver una certa graduació entre els primers cursos de primària, respecte els darrers, en favor de l’escrita, l’expressió oral no l’hem d’abandonar al llarg de tota l’escolarització. Així, també a secundària, l’hem de continuar treballant amb exercitacions diverses i adequades a l’edat i al nivell de dificultat creixent que imposa aquesta etapa. Actualment, amb la irrupció de la intel·ligència artificial en els textos escrits se’ns ofereix un marc idoni per a instaurar l’oralitat, tant en l’expressió com en la comprensió, com a millor instrument per a valorar les adquisicions cognitives de l’alumnat. Caldrà fomentar que l’alumnat expressi verbalment allò après, que s’interrogui sobre el seu significat, que conversi oralment amb els companys i contrasti idees, hipòtesis, opinions, creences, fets i teories, que estimulin la comprensió tant individualment com col·lectiva.

En definitiva, hem de recuperar l’escolta del què diu l’altre, l’expressió oral individual i el diàleg grupal, l’evocació del que veiem i sentim expressada amb paraules, construint llenguatge propi, enriquint-lo, emplenant-lo de matisos i de sensibilitat, de caràcter personal i traspassant tot això, també, a l’expressió escrita amb raonaments més aprofundits, construint un diàleg permanent entre pensament i escriptura, entre locució i lectura, entre el gaudi de l’escolta, del dir, del llegir i de l’escriure.

Per fer tot això necessitem alliberar l’escola i l’institut dels abarrotats requeriments curriculars. Hem de deixar els espais i els temps didàctics necessaris per a la consolidació que cada alumne requerirà (que serà diferent en cadascun d’ells). Això, forçosament, comportarà haver de flexibilitzar el currículum, tant en requeriments de continguts i de matèries, com d’horaris i modalitats organitzatives. Per disposar de temps i calma, com ens deia Espresate, necessitem un altre paradigma de sistema educatiu. Un on el temps d’aprenentatge no es presenti encotillat sinó que es pugui flexibilitzar i allargassar en virtut de les necessitats de cada alumne; on la calma i la serenor ens permetin aprendre no només a llegir i a parlar sinó, sobretot, a pensar, reflexionar, dialogar, discutir confrontant idees amb els altres i amb un mateix. En definitiva, la comprensió és això; i la lectora un dels seus instruments primordials. Reivindiquem-la amb fets.