3 febrer 2019
Josep-Lluís Rodríguez i Bosch, pedagog i col·laborador d’Edu21

UNAE. La meva arribada: sembrar amb amor (1)

Recordo perfectament el moment. A tocar de sant Joan (juny 2016), vaig rebre un missatge electrònic en què una nova universitat cercava professorat: a poder ser joves doctors (i doctores!). Heus ací: la Universidad Nacional de Educación (UNAE), institució de nou cuny, situada a la zona austral de l'Equador. Concretament, el seu campus principal s'emplaça dins la parròquia de Chuquipata (Azogues: capital de la província de Cañar).

 

«Cambiar el mundo, amigo Sancho, no es locura ni utopía, sino justicia».

Miguel de Cervantes

 

Un cop consultada la família, vam trobar pertinent adreçar la meva candidatura. Passat un any, si fa no fa (juliol 2017), vaig rebre resposta: em volien entrevistar per Skype. Després de repassar el meu currículum, a bastament, cal dir-ho, vam acordar poder-hi viatjar durant el darrer semestre (març-agost 2018). Abans, però, havia de demanar els permisos laborals (AFA Enric Camón i UAB). No hi va haver cap problema. Ans al contrari.

La UNAE és una de les quatre universitats emblemàtiques creades per l'expresident Rafael Correa. Durant la seva dècada de mandat (2007-2017), l'educació –en totes les seves etapes– ha tingut un caràcter prioritari. De fet, el país usa l'educatiu com a motor de canvi. En aquest sentit, les quatre universitats nacionals són: l'esmentada UNAE, IKIAM (Universidad Regional Amazónica), UARTES (Universidad de las Artes) i YACHAY TECH (Universidad de Investigación de Tecnología Experimental). Totes elles –epistemològicament representatives– han suposat projectes ambiciosos escampats adés aquí, adés allà, de la geografia equatoriana. Òbviament, la venda de petroli (a preu elevat) anima a encarar reptes d'aquest calibre. Ara bé, això durarà molt?

Sigui com vulgui, un cop instal·lats a la serralada andina (2700 metres d'altura), vaig poder guaitar el meu Pla Docent. A saber, dins la titulació de Educación Básica (Educació Primària a casa nostra), classes a 1r cicle (Enseñanza y Aprendizaje del Medio Social) i a 7è cicle (Inclusión, diversidad e interculturalidad; Modelos y Procesos de Investigación Educativa; i tutor d'un grup de pràctiques). Dit això, cal subratllar alguns comentaris.

En primer lloc, l'estructura de les carreres. Els Plans d'Estudi, a la UNAE, es despleguen durant 4 anys i mig: la qual cosa equival a 9 cicles semestrals. En el moment d'arribar, atès que encara no hi ha cap promoció graduada, em van ubicar amb l'alumnat més petit (1r cicle) i també amb el més gran (7è cicle). Mai agrairé prou, bo i sabent la meva ascendència forana, la confiança amb la qual em van rebre.

Segonament, ressaltar també el paper de les pràctiques. Tot l'alumnat, des que inauguren estudis (un dia per setmana) fins a finalitzar-los (nou setmanes a raig), resten obligats a assistir als seus períodes de pràctiques. En el meu cas, i gràcies a ser-ne tutor (a diferència de la UAB, el responsable del grup participa a diari de les seves pràctiques), vaig poder conèixer –in situ– part del sistema educatiu equatorià. Sens dubte, una autèntica bicoca!

I en tercer lloc, destacar l'assignació d'un grup de recerca només aterrar a la universitat. Un servidor va passar a engruixir les files de Semiopraxis: seminari dedicat a la filosofia del cos. Els encontres continuen essent quinzenals i, a l'acabar cada cicle, s'ha de presentar i defensar un text.

L'alumnat, canviant de terç, prové d'arreu del país. De fet, hi ha representades les quatre regions: illes Galàpagos, costa, serralada i Amazònia. Cada nucli s'aferra a una tradició ben distinta: cultural, verbal, culinària, vestidura... Davant d'aquesta pluralitat, la UNAE té per objectiu formar mestres investigadors. Un tret clau, atenent que en tot el recorregut discent, allò que actua –com a veritable espina dorsal– és l'aprenentatge dels diversos mètodes d'investigació.

Previ a l'estrena en les classes, vaig col·laborar en el redactat dels syllabus. Venen a ser els programes de cada assignatura. Per equips docents, acordàvem cada element fins a constituir el seu arreplec final. Més tard, una còpia havia de superar un seguit de filtres: el cap de constructe, la direcció de carrera i, finalment, la vicerectoria. Tot seguit, s'aixecava acta de la socialització oferta a l'alumnat. Llavors vaig adonar-me de la cubanització del sistema universitari equatorià. Al seu torn, vaig assabentar-me que els fundadors de la UNAE, per encàrrec estatal, foren un grup de professors cubans i, just després, s'hi afegiren acadèmics espanyols (Dr. Ángel Pérez Gómez i Dr. Miguel Sola Fernández, ambdós de la Universidad de Málaga).

Aquest grup promotor va fixar les funcions bàsiques per al professorat: docència, recerca i vinculació. Aquest darrer segell fa referència a la contribució que, cadascú, ha de donar a la col·lectivitat. Qui us escriu va optar per tres formacions a mestres de primària, segons els seus interessos de zona. Sortosament, en cada ocasió, voltàrem la setantena de persones. Tot un èxit!

En aquestes sessions, hi vaig aprendre l'autèntic significat del Sumak Kawsay (bon viure, en quítxua): la saviesa de la vida neix de l'ancestral senzillesa de la terra.