Tres maneres d’entendre les disciplines en el currículum: pluridisciplinarietat, interdisciplinarietat i transdisciplinarietat

“La disciplinariedad, la pluridisciplinariedad, la interdisciplinariedad y la transdisciplinariedad son las cuatro flechas de un solo y mismo arco: el del conocimiento”

Nicolescu (1996), La transdisciplinariedad. Manifiesto. Mónaco: Rocher, p.37.

La institucionalització de les disciplines ha contribuït a augmentar el nostre coneixement de la realitat. Però, alhora, amb el seu reduccionisme, ha establert una limitació a la nostra capacitat de comprensió.

De fet, ens trobem en una situació paradoxal tal com han observat molts pensadors contemporanis, entre els quals n’hi ha prou mencionar aquí a Heidegger, perquè l’abundància de coneixements acumulats no es correspon amb la comprensió que tenim de la realitat, ja que mentre que el coneixement no comporta necessàriament una acció (verbigràcia l’actual situació d’emergència climàtica), la comprensió, ben al contrari, implica una relació empàtica amb els altres éssers humans i una intervenció en el món, fins arribar a la transformació de la realitat. És una evidència, tal com ens adverteix B. Nicolescu, que el coneixement es fa de diverses maneres i no hi ha que renunciar a cap d’elles. Però també és evident que davant el repte de la comprensió de fenòmens complexos no totes les fletxes del coneixement fan diana amb la mateixa certesa.

L’educació que es fa a les escoles, malgrat estar condicionada per la demarcació de disciplines que s’estableix a la universitat, no s’hauria de deixar portar acríticament per la ideologia de la cultura. S’acostuma a responsabilitzar l’educació superior i la formació dels mestres i professors del canvi de paradigmes en l’organització del coneixement en les escoles. Trobo que això és un error. Hauríem de tenir més confiança en el que podem fer els docents i els alumnes en les escoles. Si plantegem com una de les finalitats de l’educació utilitzar els coneixements per millorar la nostra comprensió de la realitat, tindrem no ja una sola diana sobre la qual disparar les fletxes del coneixement que deia el mateix Nicolescu, sinó una varietat de dianes en funció del grau de complexitat a comprendre. La disciplinarietat, la pluridisciplinarietat (o multidisciplinarietat), la interdisciplinarietat i la transdisciplinarietat són quelcom més que perspectives que podem triar segons preferències subjectives, són marcs de comprensió de la realitat que defineixen els llindars de complexitat dels fenòmens. Òbviament des de l’escola no podem fixar-nos objectius en contradicció als fixats a la universitat perquè generaríem desorientació als alumnes, però sí podem acompanyar als alumnes en els processos cognitius que cal desenvolupar en cadascun d’aquests marcs mentals amb la fita que arribin a la universitat amb una mentalitat més oberta i que siguin efectius agents de canvi de l’educació superior des del seu posicionament crític a les aules.

En l’actualitat conflueixen en els sistemes educatius, fins i tot en una mateixa escola, les diverses maneres d’entendre les disciplines en el currículum. La introducció de noves metodologies ho ha fet possible. En veritat, ha estat el canvi metodològic la principal transformació que s’ha experimentat en les escoles en els darrers anys. Però aquesta confluència ha esdevingut sense la necessària reflexió epistemològica, una de les febleses del pensament pedagògic que s’estila avui dia. Així, hi podem constatar una confusió en la idea que es té de cadascuna d’aquestes concepcions de les disciplines en el currículum, en concret de la pluridisciplinarietat, la interdisciplinarietat i la transdisciplinarietat. Tractar de fer un aclariment d’aquesta qüestió va ser el repte que em va convidar a entomar n’Enric Roca en una de les sessions del grup de treball EduInter d’Edu21, el dedicat a reflexionar en la interdisciplinarietat en el currículum. El contingut que aquí presento és un resum de la meva exposició.

Podem entendre la pluridisciplinarietat, o multidisciplinarietat, com l’agregació de diverses disciplines per a l’estudi d’un fenomen determinat. Cada disciplina aporta una mirada específica dintre dels límits (marc teòric i mètode) de la respectiva organització del coneixement. Aquest enfocament és semblant a una visió polièdrica. Es pressuposa una pluralitat de plans gnoseològics independents els uns dels altres, que es mostren sense cap ordre jeràrquic, i cadascun dels quals fixa la mirada de l’observador i imposa una única interpretació. La seva implicació en el currículum es concreta en els crèdits de síntesi i projectes estructurats per assignatures. Un exemple que pot ser representatiu de la pluridisciplinarietat així entesa és el disseny curricular que trobem a l’Institut d’Aran (Vielha): https://agora.xtec.cat/iesaran/familia-alumnes/credit-de-sintesis/.

En canvi, per interdisciplinarietat podem entendre la integració de diverses disciplines per a l’estudi de les relacions entre fenòmens. La transferència de marcs teòrics i mètodes entre les disciplines aporten una mirada integral, tot i respectar l’organització disciplinària del coneixement. Aquesta transferència pot comportar la creació de noves disciplines amb caràcter mixt. Aquest enfocament és semblant a una visió caleidoscòpica. Es pressuposa una correspondència entre diferents fenòmens, les relacions de la qual es mostren de manera seqüencial seguint un ordre jeràrquic, essent l’observador qui fixa la mirada en una relació determinada per a interpretar-la. La seva implicació en el currículum es concreta en els crèdits de síntesi i projectes estructurats per àmbits de coneixement. Un exemple que pot ser representatiu de la interdisciplinarietat així entesa és el disseny curricular que trobem a l’Institut-Escola Les Vinyes (Castellbisbal): https://agora.xtec.cat/ielesvinyes/general/recreem-la-cambra-funeraria-de-tutankamon-a-les-vinyes/.

Finalment podem entendre la transdisciplinarietat com una nova organització disciplinària del coneixement per a l’estudi de les interaccions complexes entre fenòmens i de l’emergència. Es depassen els límits de cada disciplina (propis i comuns) a més d’incloure elements que no pertanyen a cap disciplina, és a dir, que són subjectius, i obrir un diàleg amb tots els camps del saber no científics, la qual cosa aporta una mirada sistèmica. Aquest enfocament és semblant a una visió holística. Es pressuposa que hi ha una unitat entre totes les coses malgrat la seva diversitat, així com entre els diversos camps del saber, per la qual cosa l’observador dirigeix la seva mirada a la comprensió d’aquesta unitat. La seva implicació en el currículum es concreta en els Projectes estructurats en centres d’interès i encàrrecs que impliquen la totalitat del currículum. Un exemple que pot ser representatiu de la transdisciplinarietat així entesa és el disseny curricular que trobem a l’Institut Maria Espinalet (Barcelona): http://www.institutmariaespinalt.cat/el-nostre-projecte

https://straddle3.net/es/proyectos/agora-institut-maria-espinalt.

Cadascun d’aquests enfocaments té els seus avantatges i inconvenients, aquests darrers en funció d’una mena de cost d’oportunitat pels avantatges que no posseeixen. La implementació d’aquests enfocaments dependrà del context educatiu de cada centre i dels objectius que aquest es fixi com a organització. Amb voluntat d’assenyalar les seves correlacions, presentem els seus corresponents avantatges en la següent taula: