Saber llegir per comunicar-se
"Hi ha una correlació evident entre llegir molt poc o gairebé gens i els pobres resultats també en expressió escrita"
Fa unes setmanes es van donar a conèixer els resultats de l’estudi de l’OCDE denominat PIAAC (Programa Internacional per a l’Avaluació de les Competències dels Adults). Dels 23 països analitzats, Espanya ocupava l’última posició en matemàtiques i la penúltima en comprensió lectora. El juliol del 2011 la Comissió Europea va publicar un altre estudi on s’afirmava que un de cada cinc europeus de quinze anys no comprenia bé el que llegia. Per això, la UE es va proposar com a objectiu per a l’any 2020 reduir el percentatge d’alumnes amb competències lectores escasses o deficients del 20% al 15%.
A la llum dels resultats que el programa PIACC ha destacat en referència a Espanya, ens hauríem de preguntar per què hi ha tanta gent que no entén el que llegeix. És a dir, sabem llegir? O el que passa és que amb prou feines llegim? Segons les dades de l’última avaluació diagnòstica dels alumnes valencians, un 23% de l’alumnat de secundària no llegeix mai. Per això no hauria d’estranyar que fos en l’expressió escrita on els escolars de secundària valencians van obtenir les puntuacions més baixes. Hi ha una correlació evident entre llegir molt poc o gairebé gens i els pobres resultats també en expressió escrita. Qui no llegeix, o comprèn malament el que llegeix, alhora sol escriure poc o malament. Al contrari, els hàbits lectors tenen efectes positius ja que els alumnes que van dir que llegien cada dia van superar la mitjana en els resultats de les proves.
Tot això convida a pensar que els pobres resultats de la població adulta estaran relacionats amb el mínim nivell de lectura dels mateixos adults. Països com Finlàndia solen ser als primers llocs de les proves educatives perquè els seus habitants tenen en l’hàbit lector una singularització de la seva pròpia societat. Famílies senceres solen anar diverses vegades a la setmana a les biblioteques per llegir. Una cosa impensable en el nostre context. Resulta fàcil pontificar que les famílies haurien de llegir més junts i que seria molt convenient que prediquessin amb l’exemple. Però això suposa un canvi de mentalitat profund en la nostra societat i aquest tipus de transformacions requereixen temps i polítiques de conscienciació i persuasió eficaces. Per això, els mitjans de comunicació i les xarxes socials poden exercir un paper molt rellevant. La nostra societat està més intercomunicada que mai; es llegeix molt i molt ràpidament; s’escriu més tot i que en minimissatges escarits i empobrits. Per això, els mitjans de comunicació haurien de fomentar models comunicatius rics i exemplificatius que afavorissin l’expressió correcta i l’afició per la lectura en diverses llengües. Quants personatges referents per als nostres nens i joves són lectors o escriptors de qualitat, són multilingües o amants de la literatura?
I l’escola què hi pot fer? Sabem que l’expressió i la comprensió oral esdevenen la porta d’entrada imprescindible per a, posteriorment, tenir una bona expressió i comprensió lectora i escrita. Per això, cal fomentar l’expressió i producció oral des de l’educació infantil i, molt important, no abandonar-la després en cap altra etapa del sistema educatiu. I també s’hauria de vincular l’aprenentatge de la llengua, de la lectura i de la comprensió lectora a la funció comunicativa ja que, en definitiva, parlem, escoltem, llegim o escrivim perquè volem comunicar-nos. Per això la finalitat de les activitats escolars hauria de ser promoure una comunicació de qualitat. I cal comunicar-se amb sentit i des del sentit. Sense vincular els aprenentatges a les vivències, necessitats i anhels de l’alumnat la comunicació perdrà la seva finalitat última i aquells aprenentatges seran percebuts de forma merament instrumental i, com a conseqüència, la seva comprensió serà superficial. Sense remoure les emocions dels mateixos educands ni la lectura, ni la comprensió lectora, ni cap altre aprenentatge fonamental no tindrà lloc de forma significativa.
Un altre aspecte important és que l’escola ha d’abordar l’aprenentatge de la lectura i la seva comprensió des de múltiples plantejaments metodològics. Cal combinar diverses maneres d’activitat amb diferents temps, materials, formes organitzatives i curriculars. S’aprèn a comprendre un text des de la lectura silenciosa, però també des dels models orals correctes i la vivència grupal; des de propostes avalades amb la tecnologia fins a l’escolta de contes o històries narrades amb emotivitat teatral o poètica.
En definitiva, l’escola ha de trobar temps i espais precisos per a allò que és fonamental perquè ni pot ni ha d’ensenyar-ho tot. Però si s’ha d’ocupar d’una cosa veritablement fonamental, això és la competència comunicativa dels educands. Això és, de la capacitat per escoltar l’altre i els altres, per fer-se escoltar, per expressar per escrit la vida i per llegir tot el narrat i expressat pels altres.
http://tinyurl.com/lmqcak5
