30 setembre 2020
Dr. Francesc Xavier Moreno Oliver (www.francescxaviermoreno.com)

Quan els alumnes NESE són invisibles

Quan un alumne presenta dificultats d'aprenentatge per un trastorn o discapacitat diagnosticada, el sistema educatiu el considera amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE). És, llavors, quan se li apliquen les adaptacions tant metodològiques com curriculars perquè aquest alumne pugui seguir amb èxit el seu aprenentatge.

En contraposició tenim alumnes amb problemàtiques d'aprenentatge que aparentment no presenten cap problemàtica per als docents o les famílies i, per tant, no són derivats al servei d'orientació educativa, a l’EAP o als professionals mèdics. En aquests casos, se solen atribuir les dificultats d’aprenentatge, per part de docents i famílies, a factors de motivació, de voluntat d'esforç, de dedicació a l’estudi, etc.

Paral·lelament, aquests alumnes, van rebent inputs de fracàs escolar a través de les avaluacions acadèmiques i normalment comentaris diversos, com el clàssic: “no serveix per a estudiar” o pitjors, referits a manca de ganes de treballar, situacions totes elles que van provocant en aquests un deteriorament de l'autoestima acadèmica i una progressiva desafecció per l'activitat escolar.

Alguns d'aquests alumnes, en ocasions, són avaluats psicopedagògicament sense que es trobin, en aquest àmbit d'exploració, resultats significatius, més enllà de retard escolar o com a màxim un quocient intel·lectual en la franja baixa de la mitjana, sense que es consideri normalment un factor determinant per a prendre mesures específiques d'atenció a la diversitat.

És precisament aquesta situació descrita, o alumnes amb hipoacúsies o problemàtiques d'agudesa visual o oculomotores desapercebudes, dèficits d’atenció subtils, estats emocionals emmascarats, entre altres problemàtiques no perceptibles de manera manifesta, el que constitueixen el que podríem anomenar “alumnes NESE invisibles”.

Una hipoacúsia no significativa pot generar fatiga auditiva i, per tant, pèrdua de l’atenció, i pot succeir el mateix en el cas d'una discreta pèrdua d’agudesa visual.

Un quocient intel·lectual en el límit de la norma pot afectar la capacitat cognitiva i cognoscitiva de l'alumne, així com certs estats insubstancials d’ansietat o depressió pot afectar la motivació cap a l'estudi.

Existeixen casos, habitualment en alumnes de desenvolupament lent, que presenten una situació multifactorial de les problemàtiques comunes descrites i que, en el seu conjunt, aguditzen la seva problemàtica d'aprenentatge passant desapercebudes.

Les problemàtiques subtils són imperceptibles a primera vista i no solen ser detectades, i si ho són no se'ls dona, habitualment, un especial valor psicopedagògic. Tampoc poden ser considerades legalment om a Necessitats Específiques de Suport Educatiu, encara que la latència d'aquestes problemàtiques van provocant en els alumnes una espècie d’“efecte dòmino”. Les dificultats d'aprenentatge que provoquen generen retard escolar i aquest fracàs escolar, que limitarà l’accés a determinats itineraris educatius reglats com, per exemple, la formació professional que requereix haver superat l'ESO i tenir una bona nota de mitjana per a accedir a determinades especialitats, quedant com una de les poques alternatives la Formació Professional Inicial però amb itineraris d’accés al món laboral força complexes.

Afegir que per aquests alumnes, davant de qualsevol canvi del model educatiu habitual (un exemple actual el tenim en les noves metodologies aplicades al Covid), els suposa una enorme distorsió en el seu procés d'aprenentatge així com un important esforç d'adaptació al nou patró, factor que, en definitiva, acaba minvant el seu èxit escolar. Situacions que cal tenir present degut a què, molt probablement, suposaran una dificultat pel seu futur laboral i socioeconòmic i pel seu desenvolupament social integral.

Seria recomanable establir, dins de l'àmbit psicopedagògic, uns protocols avaluadors i un reconeixement tècnic per a aquestes problemàtiques subtils que garanteixin, a aquests alumnes, mesures educatives especials que impulsin el seu èxit escolar.

En el sistema educatiu obligatori l’alumnat ha de reunir unes condicions bio-psico-socials òptimes per a l'aprenentatge. En cas contrari, per un criteri d'equitat i d’inclusió, aquells que no estiguin en aquestes condicions, sigui per motius subtils o manifestos, el sistema ha de garantir-los els procediments avaluadors, diagnòstics i d'atenció especialitzada que els garanteixi el seu èxit escolar, com en el cas dels que hem anomenat “NESE invisibles”.