31 gener 2013
Maite Górriz, professora

Podem aprendre dels centres educatius de Järfälla, Suècia

Järfälla és un municipi dels afores d'Estocolm. El seu sistema educatiu és notable per la seva estructura altament descentralitzada i d’alguna manera poc regulada. Un alt nivell d'autonomia és atorgat a les ‘juntes locals d'educació1 enlloc de les habituals estructures molt centralitzades que prevalen en altres països com el nostre. Aquesta confiança en les escoles individuals es veu clarament reflectida a les relacions professorat-alumnat en les escoles i instituts suecs. Als seus centres educatius no intenten controlar els alumnes, el seu esforç es centra en donar-los una veu forta en la seva educació i promoure el seu desenvolupament com a pensadors i aprenents independents.

L’esforç de cada centre educatiu per aconseguir l’aprenentatge dels seus alumnes es sustenta en els següents pilars:
  • Generar una relació positiva i de respecte entre l’alumnat i el personal del centre.
Això vol dir donar totes les oportunitats
 possibles a l’alumnat per tal que adquireixin 
els coneixements de cada etapa 
enlloc de la ‘repetició’ o ‘sortida del sistema’. 
No hi ha una única via igual per a tothom 
per aconseguir uns estudis. Quan un alumne
 no assoleix els coneixements es busca la manera per tal que ho pugui assolir amb altres recursos dins el centre.
Aquesta manera d’entendre l’ensenyament 
es basa en la confiança en el professorat. Aquesta confiança es sustenta per la 
resposta constructiva que tot professional 
de l’ensenyament dóna davant de qualsevol situació.
  • Assegurar la Responsabilitat de les direccions del centres educatius.
 Els directors dels centres educatius de Suècia es basen en l’ús eficient dels recursos i sobretot orientat a objectius i propòsits ben definits. Aquest és un principi indispensable de tot directiu escolar.
L’organització de la gestió dels centres escolars de Järfälla compta amb el Director General d’Educació que és el cap de tots els directius de totes les escoles del municipi, en concret 23. La seva tasca consisteix principalment en realitzar un lideratge de suport i desenvolupament, acompanyar en les avaluacions de centre, coordinar el treball en xarxa de tots els directius escolars, planificar la formació dels directors per augmentar la seva competència i fer un treball de desenvolupament global de l’Ensenyament basat en les decisions polítiques del municipi.
  • Garantir el benestar del professorat i l’exigència en la seva tasca docent.
 El professorat del centre de secundària NT Gymnasiet que vaig visitar gaudeix d’un espai propi de treball amb una taula individual i un ordinador propi per a cada docent en espais lluminosos i agradables que propicien entorns de treball professionals. 
Les sales de professors són espais agradables 
per aixecar la moral i garantir moments de descans.

D’altra banda el sou del professorat no és el mateix 
per a tothom. Després d’una avaluació acurada, 
cada director acorda l’augment del sou amb cada 
professor segons el seu treball professional i la implicació en els objectius del centre educatiu. Les autoritats municipals i els sindicats del professorat participen en fixar els criteris d’avaluació i l’interval del percentatge d’augment del sou.
El valor del respecte, la confiança i l’eficàcia en la professió avalen aquesta gestió en l’ensenyament. Dit d’una altra manera, el valor de la professionalitat.

1 Cada municipi gestiona l’Ensenyament de forma autònoma seguint les directrius Skolverket, l’Agència Nacional d’Educació de Suècia. http://www.skolverket.se/om-skolverket/in_english
El treball realitzat a la visita d’estudis ‘Management in Education. Järfälla model’ es pot seguir al blog: https://managementineducation.wordpress.com/