“Per estudiar i aprendre, una mica d’estrès és bo”

ENTREVISTA: Carmen Sandi Directora del Laboratori de Genètica del Comportament al Brain Mind Institute de Suïssa

FUNCIÓ · Els circuits neurals han d'establir connexions sòlides,
però alhora flexibles, perquè la memòria i els nous coneixements siguin
possibles. És el paper de les molècules d'adhesió neural

 

El cervell és una estructura complexa de la qual cada dia s'aprèn
més. La doctora Carmen Sandi és una de les investigadores d'aquest
apassionant camp de la ciència. Dimarts va ser al Cosmocaixa de l'Obra
Social de La Caixa per parlar sobre els potenciadors cognitius.

Què hem après últimament en el terreny de la memòria?

Nosaltres treballem amb molècules d'adhesió cel·lular neural. Són
molècules que fan que el contacte entre les neurones sigui més fort o
més relaxat. Ja no parlem de neurotransmissors, sinó de la plasticitat
dels circuits. Ara treballem per saber com es regulen i el paper que
tenen en la memòria a llarg termini. Un cop entenguem aquests
processos, que és en el que treballa el meu grup, podrem predir quines
són les actuacions farmacològiques importants, ja que són molècules
complexes amb molts dominis moleculars.

Quin paper tenen les molècules d'adhesió neural al cervell?

És doble. Hi tenen un paper estructural, però també una dimensió
intracel·lular. Obren un camp d'actuació molt important. Si entrenes un
animal en una feina d'aprenentatge li provoques canvis en la regulació
d'aquestes molècules. Però el circuit que es construeix ha de ser
flexible perquè hi pugui haver aprenentatge.

Com funciona aquesta plasticitat?

Sabem que hi ha un sucre, l'àcid polisiàlic, que hi té un paper molt
important. I per tant, també el té en l'aprenentatge i la formació dels
nous circuits. Sense aquest sucre, l'aprenentatge és molt pitjor.

¿Pot arribar un dia que per resoldre problemes d'aprenentatge haguem de subministrar aquest sucre?

Ho investiguem. L'àcid polisiàlic és una llarga cadena d'àcid
siàlic. ¿Sap on n'hi ha molt? A la llet materna. Una de les hipòtesis
amb què treballem és que l'àcid siàlic de la llet materna facilita el
desenvolupament cognitiu dels nens.

¿Hi han trobat algun factor que faci que les connexions siguin més fortes?

L'entrenament. O les emocions. Sabem que un estrès emocional
potencia la conservació de la informació, de la memòria duradora. N'hi
ha molts exemples: recordem molt bé què fèiem l'11 de setembre del
2001. L'activació emocional és important per mobilitzar aquestes
molècules. Volem saber com les emocions i l'estrès potencien la memòria.

¿Una mica d'estrès per estudiar i aprendre és bo?

Jo diria que sí. Hem comprovat que una mica d'estrès és bo, però
molt és dolent. Però què és poc o molt estrès? Això varia segons els
individus. És difícil saber si l'estrès és bo o dolent per estudiar.
Diferents individus necessitaran diferents graus d'estrès. Amb el
mateix estrès, alguns es bloquejaran i altres s'activaran. El repte és
saber què hi ha de diferent entre els subjectes. Per què a uns els
bloqueja i a altres els ajuda...

Tenen alguna sospita?

L'estrès augmenta la vulnerabilitat a les psicopatologies. Si vostè
té una personalitat altament neuròtica o ansiosa serà menys resistent a
l'estrès i es bloquejarà més. I això es veu a nivell neurobiològic. El
seu nivell d'activació cerebral és diferent. Aquestes persones haurien
de fer un entrenament antiestrès.

¿Hem de preservar la nostra infància de l'estrès?

Si més no, de l'incontrolable. L'estrès que apliquem als animals els
indueix una por que no poden controlar. Llavors senten una desesperança
que els influeix la conducta. És donar una explicació biològica a la
societat, perquè un fet que passa en una etapa inicial de la vida
determina o influeix molt com serà l'individu quan sigui adult.

¿Algun neurotransmissor està molt relacionat amb la intel·ligència?

Sembla que la dopamina serà important. S'activa quan cal fer un
esforç cognitiu. Hi ha una certa correlació inversa amb els receptors
de la dopamina. És a dir, com millor sigui el coneixement cognitiu
després d'un entrenament, més gran és la reducció del receptor de la
dopamina. Però per ara és difícil d'interpretar aquest resultat.

¿Les investigacions cognitives ajudaran a pal·liar l'Alzheimer?

En aquest i altres trastorns neurodegeneratius intentem esbrinar
quins mecanismes s'alteren abans que n'apareguin els símptomes i les
plaques. Jo estic en un consorci europeu i dirigeixo un projecte per
entendre el paper de les molècules d'adhesió neural en els dèficits
cognitius. Som lluny encara de la solució, però tenim resultats
prometedors.

Com de prometedors?

Un dels problemes que apareixen és que es perden connexions
sinàptiques. Les molècules amb les quals treballem estan molt
relacionades amb el reforçament de les connexions sinàptiques. Un dels
primers fàrmacs que vam assajar amb animals, que potencien
l'aprenentatge i la memòria a llarg termini, està ara en fase d'assajos
clínics i potser es podrà aplicar a malalts d'Alzheimer. Però encara
passaran cinc anys.

Per què està mal vist ser intel·ligent?

Té a veure amb l'aversió a la desigualtat que tenim tots. La
desigualtat en estatus i en jerarquia causa molts problemes de salut
mental i física. No perquè aquests individus visquin en la pobresa. El
problema és la desigualtat mateixa. Hi ha algun factor biològic que
tenim els humans, i sembla que els primats també, que fa que no vulguem
que hi hagi desigualat.

Per què?

Jo crec que té una explicació evolutiva. Estar en desigualtat pot
significar quedar-se sense recursos i que la supervivència perilli.

 

http://paper.avui.cat/article/societat/166789/estudiar/aprendre/una/mica/destres/es/bo.html 090612diari036037.pdf