Màxima ambició

"Hem de suprimir definitivament el curs de capacitació i endegar el màster del professorat de secundària".

Els reptes de futur en l'educació d'un país no són altres que els propis d'aquest país. Catalunya necessita formar molt millor la seva gent, amb competències més versàtils i aprofitant tots els talents. A la llum de la majoria d'indicadors, el sistema educatiu català ha d'incrementar significativament el seu nivell de qualitat. Aquesta millora necessita ambició, valentia, idees clares i, també, bones dosis d'autocrítica. Requereix una transformació radical dels mètodes d'ensenyament i aprenentatge així com una renovació profunda dels plans de formació del seu professorat. Exigeix també un major compromís educatiu de part de les famílies i del conjunt de la societat que ha de coresponsabilitzar-se d'un projecte educatiu col·lectiu.

Tanmateix, aquestes transformacions no es poden portar a terme en detriment de l'equitat. Catalunya disposa de molts centres que ostenten projectes clarament inclusius, però també és cert que persisteixen pràctiques de caire segregador. En tot cas, malgrat tots els esforços, el sistema no és capaç de reduir les desigualtats socials, ni tampoc l'alt índex de fracàs escolar acumulat en les etapes obligatòries. Aquesta circumstància ens urgeix a avaluar amb precisió el nivell d'eficàcia dels recursos que estem esmerçant per atendre la diversitat, gestionar l'alumnat nouvingut, formar el professorat o promoure la innovació i la recerca educatives.

Les reformes de fons que calen, al nostre parer, haurien de prioritzar els aspectes següents:

a) Formar el professorat amb el màxim nivell d'exigència. Hem de suprimir definitivament el curset de capacitació (CAP) i endegar el màster del professorat de secundària. També hem d'estudiar fórmules, tant per a l'entrada als magisteris com per a l'accés al cos de mestres, que seleccionin aquells que posseeixin les millors aptituds i també les adequades actituds per educar. No és admissible que tothom valgui per a la docència.

b) Instaurar i garantir l'autonomia de centres clarament relacionada amb la rendició de comptes a partir d'un projecte educatiu propi, on es vinculi la responsabilitat de la direcció per liderar-lo amb la pròpia de l'equip de professors que l'ha de portar a terme.

c) Incorporar les TIC a l'aula com un recurs capaç de seleccionar els continguts d'ensenyament atenent les capacitats i l'estil d'aprenentatge de tots els alumnes, sense deixar ningú enrere i sense haver d'aturar tampoc a ningú en el seu camí d'avançada.

d) Tenir cura de l'educació emocional, relacional i de valors per tal de fomentar en l'alumne una personalitat forta, autònoma, responsable, que valori la constància, l'esforç, la cultura i que esdevingui respectuós i solidari amb els altres a partir de la seva capacitat per establir lligams forts. Els mateixos lligams que se li exigiran d'adult per als seus familiars, els seus conciutadans i el seu país.

e) Integrar l'alumnat nouvingut a partir d'un model clar que respecti i valori la diversitat però que, al mateix temps, sigui gelós en la preservació de la cultura pròpia per oferir-la com a referent a tots aquells que aspirin a ser catalans de ple dret.

f) Fomentar el talent, l'emprenedoria i la sana ambició de millora, el gust per innovar, per la ciència, per la feina puntera, per l'excel·lència. Això només ho podem fer si gosem desempallegar-nos de determinades pràctiques pedagògiques que no han tingut en l'autoexigència el seu principal punt de mira.

Com a reptes no són poca cosa, però si en algun aspecte la modèstia no esdevé virtut és en el moment de definir els objectius educatius dels nostres infants i joves. En això la màxima prudència s'ha de traduir en la màxima ambició.