Genís Roca, com a convidat a lavideoconferència inicial de la Jornada, proclamà que el temps del word,excel i power point ja havia mort i que era el mòbil multifuncional quiaviat ocuparia el lloc del propi portàtil. Dintre d’un temps seran elsalumnes qui portaran la tecnologia a l’aula mitjançant els mòbilsparticulars tal com ara porten un estoig i els seus llibres. En aquestanova escola digital la tasca del docent haurà de ser, sobretot, ensenyar a cercar la informació.Cal trobar el què necessitem i això es fa memoritzant els nodes onlocalitzar la informació rellevant del que busquem, tot analitzant-lacríticament després, escollint la millor i sabent aplicar elsconeixements a la realitat que volem conèixer, entendre o canviar.Genís Roca s’imagina l’escola digital del futur amb el llenguatgeaudiovisual com a preeminent, donat que les produccions amb vídeo perpart dels estudiants són més propicies a la creativitat i a lasistematització de l’accés al coneixement que no pas la simpleproducció de textos que, en la xarxa, és més procliu a poder sersimplement tallat i enganxat amb seqüències sense cap garantia deprofunditat pedagògica.

En la Jornada, el treball per grupsresultà molt productiu gràcies a una tecnologia que permetria acadascun dels equips veure què anaven publicant la resta de grups sobreel mateix tema, la qual cosa significà una retroalimentació simultàniade les mútues reflexions. Sense ànims de ser exhaustius, com unaprimera aproximació als resultats de la jornada, podem destacar algunesde les conclusions següents:

•  Les TIC a l’escola han de possibilitar una adequada alfabetització digital dels alumnes.

• Són eines que provoquen un significatiu increment de la motivació de l’alumnat envers l’aprenentatge.
• Les TIC a l’aula representen un potencial més gran per poder atendre adequadament la diversitat dels estudiants.
• Les tecnologies faciliten una avaluació més immediata i un aprenentatge més ràpid i més personalitzat.
• La tecnologia no només es troba a l’escola sinó en qualsevol lloc i àmbit donat que trenca les fronteres de l’espai i el temps.
• LesTIC possibiliten l’adaptació d’un llenguatge més proper a l’alumne. Toti així també poden esperonar una major capacitat crítica enl’estudiant, fins i tot, relacionada amb els mitjans de comunicació.
• Lautilització dels actuals mitjans audiovisuals tecnològics, perquèresulten atractius per l’alumnat, poder incentivar la producció deconeixements creatius i alhora rigorosos. També, permeten fer mésconscients els aprenentatges que ja tenen adquirits els estudiants.Aquests, a més, esdevenen productors i transmissors dels seus propisconeixements.
• Cal no dependre ja de l’aula d’informàtica sinóque els recursos tecnològics han de situar-se a totes les aules,disposant de, com a mínim, cinc o sis ordinadors, connexió wifi ocable, altaveus, projector (per potenciar les produccions d’imatge iso) i portàtils pels alumnes més grans.
• El treball en grups ambles TIC, de forma col•laborativa, etc. possibilita superar leslimitacions de temps i espai tradicionals de l’escola. Els ordinadorshan d’estar en xarxa i fer xarxa implica poder connectar-se amb grupsde tot arreu i on la distància no suposa ja cap impediment.
• Resultaindispensable plantejar l’acció didàctica de forma interdisciplinar,que fomenti la creativitat, la resolució de problemes i, sobretot, larecerca i selecció de la informació. I això amb un professorat queesdevingui mediador de l’aprenentatge i que, sovint, es constitueixicom un equip de dos docents simultanis a l’aula.
• El projecte decentre ha de guiar el propi projecte tecnològic de l’escola tot i queseria bo disposar en cada centre d’un docent que lideri el pla TIC.
• Laformació del professorat que necessita una escola digital s’ha deplantejar de forma gradual donant temps perquè els docents es vaginactualitzant i, a l’ensems, perquè es vagin incorporant les novetatstecnològiques a l’aula.
• Les TIC possibiliten que l’alumnat mésgran tutoritzi aquells alumnes més menuts; també permeten una mésintensa relació i coresponsabilització dels pares amb els tutors delsseus fills.
• Les famílies caldria integrar-les a la intranet delcentre o a les funcionalitats del web 2.0. perquè poguessin interveniren projectes oberts que el centre plantegés.
• La competènciadigital ha d’esdevenir transversal a totes les àrees curriculars pertal de facilitar les propostes interdisciplinars i ajudar a dissenyarun currículum més coherent, menys ambigu i menys dispers. El món 2.0.exigeix més flexibilitat curricular, organitzativa i horària.

Arael debat i les noves propostes tindran continuïtat mitjançant un blocespecífic al web d’Edu21. La Jornada sobre l’escola digital no ha fetmés que iniciar-se i resta oberta a la participació de tothom que esmostri interessat.

Edu21, des de la seva creació, ha apostat peraprofundir en la temàtica de les tecnologies de la informació i lacomunicació vinculades a l’educació. Estem convençuts que no éspossible repensar l’escola actual i pensar l’educació futura sense,paral·lelament, no fer un esforç per estudiar les possibilitats que lesnoves aplicacions tecnològiques possibiliten en els processoseducatius. I per fer aquest exercici no cal recórrer a elucubracions decomplexitat teòrica o prospectiva, només fa falta observar als nostresinfants i adolescents com manegen els nous estris tecnològics tan bonpunt com els cauen a les mans. Si aquestes noves tecnologies hanpenetrat de forma irreversible en la quotidianitat de les seves vides ia tothora, com poden haver encara educadors que vulguin posarlimitacions a la seva introducció al món escolar?

És durafirmar-ho, però l’escola no digital simplement no té futur i amb ellael professorat que no sigui capaç d’incorporar les noves possibilitatsdidàctiques, motivacionals, comunicatives, cognoscitives i creativesque ofereixen les TIC està condemnat a l’anacronisme professional.