Tot i que ja fa una dècada que va crear Arduino, el Nadal passat part de la seva família encara el va sotmetre a un gran interrogatori per mirar d'entendre a què es dedica. David Cuartielles va ser un dels fundadors d'aquesta plataforma de hardware lliure que s'ha fet popular en camps com ara la creació artística i que s'obre camí cap a les aules.
Automatitzar alguns processos com ara l'avaluació permetrà personalitzar molt més l'educació
Per què creu que és important la introducció de la robòtica en escoles i instituts?
Té un gran valor educatiu pel seu efecte crida. Al jovent els emociona, els atrau molt i hi creen un vincle, perquè és una tecnologia que poden modificar i esdevé una mena de mascota per a ells. A la vegada, també accepto que pot ser un factor limitador per a un sector molt marcat de les noies a les quals no atrau gens perquè els nois hi assumeixen molta més presència, però és un problema més social que no pas tecnològic.
I com s'ha de fer aquestaintroducció?
Sóc un defensor de la transversalitat educativa i crec que l'assignatura de tecnologia hauria de desaparèixer. S'hauria d'introduir quan convingués i en qualsevol assignatura, però això requereix una transició del claustre cap a l'especialització.
Això implica revisar tot elsistema educatiu...
Exacte, perquè ara tenim un sistema estandarditzat de difusió del coneixement amb un paquet de llibres i uns laboratoris per a certes assignatures. El mateix sistema ja trenca la transversalitat, tret de comptades excepcions. Jo defenso que la robòtica, per exemple, es pot aplicar a la classe de gimnàstica o de literatura fent que els alumnes creïn en una paret una mena de joc del Simon amb llums per pitjar i mesurar els temps de reacció, o fent programes que rastregin biblioteques senceres de textos de diferents èpoques per veure com evoluciona el llenguatge.
La teoria és fantàstica, però traslladar-ho a la pràctica sembla un repte majúscul.
El que és irreal és pitjar avui un botó i que demà tothom aprengui programació, que és el que va fer l'anterior govern de Madrid amb una iniciativa valenta però arriscada. Cal fer petites passes per fer que la gent tingui certs conceptes al cap i poder fer un canvi radical.
Més que els joves, el gran problema amb la tecnologia el poden tenir els mestres.
La tecnologia a les aules és una eina molt potent, però estableix una barrera d'entrada molt evident per al professorat, que té problemes per començar, per trobar recursos i per formar-se de manera contínua. D'aquí que la meva obsessió personal sigui buscar la manera d'ajudar els docents que no troben el temps o la manera de fer les primeres passes en la programació, la robòtica, el sensors, etcètera.
I quina eina proposa Arduino?
Ho anomenem tecnologies creatives en les aules. És un projecte que ofereix als centres uns paquets que, a més dels materials necessaris, donen suport en línia personalitzat per als professors durant sis o nou mesos. Així, els mestres poden començar a treballar directament amb alumnes a les classes, sense problemes ni necessitat de fer una gran investigació prèvia. En els últims tres anys hem fet proves pilot en més de 400 centres, molts dels quals a Catalunya, però també a Espanya, Equador i Suècia. Els resultats són molt positius. Una de les claus és que, a més de pensar en els nens, hem estudiat molt les necessitats dels professors perquè puguin ser autònoms ràpidament.
A la llarga, quins beneficis tindria el canvi de model?
La Unesco i Unicef preveuen que d'aquí a 15 anys hi haurà una carència de professors. Usar eines d'analítica de software ajudarà a fer que la qualitat de l'educació millori encara que hi hagi menys docents, perquè s'automatitzaran certs processos en què es perd una quantitat infinita de temps, com ara l'avaluació i revisió, i així es podrà personalitzar el procés educatiu per a cada alumne. No cal fer una classe magistral, sinó donar el millor de tu mateix a cada alumne. No busquem eines per estalviar diners, sinó per millorar l'educació.
