La trilogia autobiogràfica del professor Octavi Fullat: quan la confessió esdevé memòria pedagògica

En aquest treball es presenta una aproximació analítica i sistemàtica a les memòries que el professor Octavi Fullat –nascut l’any 1928– ha publicat, entre els anys 2006 i 2010, en tres volums que responen als següents títols: La meva llibertat (2006), La meva veritat (2008) i La meva bellesa (2010). A banda d’abordar els aspectes relatius a l’estil i al contingut d’aquesta trilogia, es traça l’evolució del pensament del professor Octavi Fullat, el filòsof de l’educació més important de la Catalunya recent que segueix el deixant d’altres pensadors anteriors (Eugeni d’Ors, Joaquim Xirau, Joan Roura-Parella, Jaume Bofill, Alexandre Sanvisens, etc.). Entre altres punts, s’aprofundeix en la seva cosmovisió filosòfica que es basa en una antropologia que presenta l’home com un ésser nòmada i insatisfet, que es debat entre la raó i la barbàrie, i que camina a la recerca del misteri. Aquests principis confereixen a la seva filosofia de l’educació un toc indigent des del moment que l’home –que mai resta del tot acabat– tampoc pot assolir una meta i forma definitiva en haver fracassat la teleologia. A tot estirar, el futur –i per tant, l’axiologia pedagògica– només es pot dibuixar a través del passat, de manera que s’estableix un pont entre l’experiència i l’expectativa, entre la tradició i l’avenir, fins el punt que la memòria d’Occident –Jerusalem, Atenes, Roma– esdevé condició de possibilitat per a l’educació.

fullat-mem_2.pdf