5 març 2017
Ramon Pujades i Beneit (Doctor en Pedagogia)

La Síndrome de Gilles de la Tourette. Implicacions educatives escolars (2)

En aquest segon article sobre l’alumnat afectat per la Síndrome de Gilles de la Tourette, afrontem les seves dificultats escolars així com les estratègies i recomanacions més adequades per a poder atendre’ls educativament.
Dificultats a l’escola 

 

La manera atípica de comportament dels infants amb
Síndrome de Gilles de la Tourette (ST) provoca dificultats específiques a
l’escola. Les dues àrees en què es manifesten són l’aprenentatge i la
socialització.

Generalment l’alumnat afectat per la ST gaudeix d’un
coeficient intel·lectual bo o molt bo. Aquesta potencialitat d’aprenentatge es veu, però, afectada pels tics
nerviosos que l’hi dificulten, en primer lloc, l’aprenentatge de la
lectoescriptura (moviments de les mans, del cap...), cosa que repercuteix en d’altres
matèries que la utilitzen com a instrument. Són més lents en el procés i
acostumen a presentar els escrits d’una manera poc polida.

Pel que fa a les dificultats de tipus psico-social
aquest alumnat, a causa del desconeixement del trastorn per part d’educadors i
companys, sol ser objecte d’aïllament i una diana fàcil d’assetjament. Això pot
conduir-los a un rebuig emocional de l’escola, absentisme, fracàs escolar i, a
la llarga, fracàs vital.

  

Estratègies i adaptacions recomanades

Per donar una sortida educativa a aquestes
dificultats cal, en primer lloc, tenir una informació rigorosa sobre la
naturalesa de la ST. Aquesta informació sol ser ja una part molt rellevant per
evitar conflictes i per afavorir l’aprenentatge d’aquest alumnat. Malgrat que
cada infant és un món diferent i que no hi ha dos alumnes amb la ST iguals, es
recomanen les següents adaptacions:

  • Pel que
    fa als aspectes acadèmics: no situar-lo en un lloc de l’aula on pugui ser
    observat per tots el seus companys (no a primera fila i al mig perquè sentir-se
    observat els provoca estrès i, conseqüentment, agudització dels tics), reduir
    la quantitat de feina, tant d’exercicis com en els exàmens o donar-li més
    temps, tenir el suport d’un company o d’una vetlladora, utilitzar un
    processador de textos...
  • Pel que
    fa als aspectes de socialització: informar el professorat i els companys sobre
    la ST sempre que els tics siguin prou evidents i provoquin preguntes o
    maltractaments. Sovint ho pot voler fer el mateix afectat, el que genera un
    corrent de simpatia i comprensió que facilita i enriqueix les relacions. Una sessió
    de tutoria, d’acord amb el pares i el mateix infant, és una eina molt eficaç.

 

Cal recordar finalment que la conducta de l’educador
és el model que seguiran els companys: comprensió, paciència, empatia... i que
no és infreqüent que un mestre creatiu sàpiga trobar aquelles adaptacions que,
més enllà de les recomanacions generals, s’adaptin millor a la manera amb què
es manifesten els tics i altres conductes de l’infant en aquella circumstància
concreta.

 

Fortaleses d’aquest alumnat

Més enllà del que hem apuntat sobre la bona capacitat
intel·lectual de nois i noies afectats, cal saber veure les qualitats positives
que, sens dubte, posseeixen. N’hi ha que tenen especials dots per a la música i
l’art; altres són molt bons esportistes, atletes excepcionals; molts mostren un
gran sentit de l’humor; altres són seriosos i erudits, amb una molt bona
memòria, simpàtics, imaginatius. Una de les qualitats que destaquen molts
educadors que s’han trobat amb alumnes afectats és que es tracta de nens i
nenes que “es fan estimar”. Aprofitem aquestes qualitats per reforçar la seva
autoestima i procurem que l’arbre (Tourette) no ens amagui el bosc (riquesa de
qualitats).

 

Conclusió

L’escola inclusiva que tots volem i que tots els
infants es mereixen implica conèixer aquesta condició de Tourette i aplicar les
estratègies més adients a cada cas. Un educador que reïx a gestionar bé aquest
alumnat en sortirà reforçat en les seves habilitats educadores, cosa que
repercutirà sens dubte en la millora educativa de tots els altres alumnes i de
la comunitat educativa.

 

Per saber-ne més

  • Conners,
    S. (2005) Catalog of Accommodations for Students with Tourette Syndrome,
    Attention Deficit Hyperactivity Disorder and Obsessive Compulsive Disorder. New
    York: Tourette Syndrome Association, Inc. (Hi ha una traducció al català i al castellà
    disponible a la Associació Tourette Catalunya[1]).
  • Robertson,
    M. (2010) El síndrome de Tourette Alianza Editorial. Madrid.
  • Woods,
    D. W.; Piacentini, J. C.; Walkup, J. T. (2007) Treating Tourette Syndrome and
    Tic Disorders. A Guide for Practitioners. New York, London. The Guilford Press.

 

Per a un coneixement d’algun cas
concret d’afectació per la ST vegeu:

  • Sacks, O.
    (1987)  “Ray, el tiqueur ingenioso” a: El
    hombre que confundió a su mujer con un sombrero Barcelona, Muchnik Editores.
  • Sacks, O. (1997): “Vida de un cirujano” a: Un
    antropólogo en Marte: siete relatos paradójicos 
    Barcelona, Anagrama.

 

Recursos audiovisuals:

 

 

[1] Rambla
Volart 83. Tf. 666093825.