31 octubre 2012
Anna Masip i Canalda, professora i exdirectora d'escola

La gestió a Primària

Considero l’educació primària com el tronc i el fonament de tot l’edifici dels sistema educatiu posterior. I la meva concepció sobre l’escola es pot definir amb un sol mot: gestió.
En referència a la gestió escolar podem destacar quatre grans aspectes :

  • La gestió de l’escola en els aspectes de la planificació, organització, currículum, horaris...
  • La gestió de l’acte docent que, per part del mestre o de l’equip docent, consisteix en la direcció de la transmissió d’un determinat coneixement o habilitat envers l’alumnat .
  • La gestió a partir d’objectius ben definits i portats a terme en equip.
  • La gestió del temps en el marc escolar.

Destacarem aquest darrer punt, el de la gestió del temps, tot fent algunes consideracions:

  • Aquí el temps l’hem d’entendre en termes econòmics, és a dir, com un bé escàs i del qual no podem disposar-ne de manera il·limitada.
  • Per educar un infant es necessita tota la “tribu” –com recordava J. Antonio Marina–.
  • La família constitueix el nucli central d’aquesta “tribu” i de la responsabilitat educativa.
  • Són també coresponsables de la tasca educativa els governs, els municipis i barris, la sanitat, les entitats de lleure ... i  l’escola.

Dit això, centrem-nos ara en l’escola. Podem afirmar que la institució escolar té com a objectiu primordial ensenyar els coneixements, les habilitats i les actituds que li caldran al nen/a, noi/noia, per a poder accedir al món adult i reeixir amb les millors garanties d’èxit per a dirigir la seva vida personal, laboral, social i cultural. Avui aquesta tasca és força feixuga i per a portar-se a bon terme cal temps, mitjans de suport, esforç i també bon humor.

L’escola ha d’estar ben coordinada amb la resta dels membres de la “tribu” per a possibilitar la col·laboració mútua. Per això procurarà incloure en els seus programes de forma transversal els objectius que li puguin confiar però, tanmateix, el centre educatiu ha de poder prioritzar i situar la tasca que li és més pròpia en primera línea i exigir, doncs, que el temps per a fer això li sigui respectat .

Una bona base aconseguida en l’educació primària serà la millor plataforma per a sostenir la secundària obligatòria i la postobligatòria i, fins i tot, la formació superior. Pensem el valor que té: a) una expressió oral i escrita correctes; b) una bona comprensió lectora; c) una adequada competència de les nocions matemàtiques bàsiques; d) l’adquisició d’uns hàbits de treball correctes i de la priorització de la feina ben feta; e) unes tècniques d’estudi ben assolides; i f) unes bones habilitats en el maneig i l’aprofitament educatiu de les TIC.

Aquestes són les prioritats que massa vegades queden camuflades per objectius i tasques que corresponen a altres membres de la comunitat educativa i que, tot i ser en sí mateixos prou bons i desitjables, consumeixen part del temps que li és propi a l’escola.  Tots hem sentit comentaris en la línea que algun o altre tema d’actualitat hauria de ser inclòs com a contingut de l’escola. Ja no parlem d’activitats curioses com ensenyar a menjar fruita i verdura, revisions mèdiques, vacunes, programes municipals, activitats de lleure i un llarg etcètera. Però cal reclamar que tothom es faci càrrec de la seva pròpia responsabilitat educativa per a poder permetre, sobretot a l’escola d’infantil i primària, aprofundir en els seus propis objectius.

En aquesta línea de gestió del temps tampoc seria sobrer revisar la quantitat de “paperassa” que ara envaeix a les escoles. A ben segur podríem cercar sistemes més simples que permetessin arribar allà mateix amb menys temps i esforços, és a dir, sent més eficaços i eficients.