En Joan Badia, Amic d’Edu21
El passat 17 d’abril ens ha deixat en Joan Badia i Pujol, pedagog, filòleg, escriptor, polític, activista… i també Amic d’Edu21. Des de la nostra Associació disposarà sempre d'un lloc d’honor en el record pel seu humanisme, generositat i exemplaritat.
La relació de Joan Badia amb Edu21 coincidí quan ell ocupava la responsabilitat de director general d’innovació al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Va ser de les poques autoritats de l’Administració educativa que seguí i participà amb interès les activitats d’Edu21 (tribunes, publicacions, seminaris, debats...). Entengué clarament que les autoritats educatives havien de romandre amatents a totes les entitats o plataformes que podien generar idees innovadores sobre el sistema educatiu.
La seva presència, per a nosaltres, sempre va ser un estímul i un honor. Per la seva gran personalitat i senzillesa alhora, així com per la seva intel·ligència combinada amb una gran bonhomia. Sempre et feia sentir proper, amic, col·lega, alhora que ell debatia i reflexionava des de la seva profunda experiència i saviesa. Vam tenir l’honor de col·laborar amb un projecte de millora de l’educació al nostre país des d’una altra Fundació, i la seva actitud i mestratge foren exactament els mateixos.
Quan Edu21 va celebrar el seu segon Congrés el 2013: “L’educació, eix del nou Estat”, en Joan Badia no podia faltar entre els nostres convidats i les seves intervencions, en la taula rodona on participà, deixaren mostres de la seva clarividència sobre les bases en què un sistema educatiu català plenament sobirà s’hauria d’assentar. En aquest sentit, destacà la seva vinculació amb el món municipal tan arrelat en ell i que, anys més tard, ens regalaria una de les imatges que ja representen una icona en la memòria històrica d’aquest país. És l’1 d’Octubre de 2017 a Callús, com alcalde del seu poble, fent front a la Guàrdia Civil que venia a atonyinar a ciutadans indefensos i on ell, en primer terme, rebé les primeres conseqüències de la violència gratuïta.
Aquest municipalisme fou reivindicat per en Joan Badia en el mencionat Congrés d’Edu21 on deixà una de les intervencions més punyents i rellevants i encara del tot actuals:
“Hem de canviar el model d’organització territorial apostant per l’autonomia real dels centres i per un paper més decisiu dels municipis en tots els ordres de l’educació, excepte en temes com el currículum, la supervisió i l’avaluació que crec se’ls ha de continuar quedant el Ministeri d’Educació de la Generalitat de Catalunya”
L’última vegada que vam coincidir va ser en el Departament d’Educació. Ell es trobava en una reunió amb moltes altres persones en un d’aquells cubicles amb vidres transparents que garanteixen poder veure qui passa pel passadís als que estan a dins i viceversa. Quan ens vàrem veure ens saludàrem amb la mà i ell, però, de seguit s’aixecà i abandonant la reunió per uns moments sortí a fora a saludar-me i a intercanviar unes, com sempre, amables paraules. Així era en Joan Badia, per davant de tot afectuós, proper, persona.
Ell estimava profundament Catalunya, la seva llengua, l’educació i la llibertat. I per això nosaltres, pel que ell estimava i per com era, el mantindrem sempre en el record, en l’exemple i en l’estimació.
