Els matisos en educació. Matís 16: “Obrir finestres” a l’alumnat: formació i orientació personal i professional, una matèria d’oferta optativa anual

En un Matís anterior a aquest assenyalava que la qualitat, en la docència, té la capacitat d’”obrir finestres”, perquè “fa llum” a l’alumnat mentre l’acompanyes en el seu procés d’aprenentatge. Que la qualitat educativa es predica de la intencionalitat del professional d’exercir la mirada i la funció de “fer llum”. I que, amb això, amb uns quants no en fem prou, sinó que hi hem de ser tots, perquè l’orientació avui apel·la al dret de l’alumne/a a ser orientat.

Però si el disseny curricular actual preveu, a més a més, un temps i un espai nous per complementar i reforçar aquesta funció educativa, hem d’aprofitar el recurs, amb encert i cura. Per orientar no tot s’hi val, perquè no tot funciona. Aprofito sempre l’ocasió per assenyalar que per orientar i acompanyar ens cal ser clars, concrets i coherents. En definitiva, eficients!

Amb el nou currículum, a quart d’ESO i a primer de Batxillerat, estrenem una matèria d’oferta optativa anual, Formació i Orientació personal i professional (des d’ara FiOPiP). És una proposta  que, com un altre àmbit curricular, es vincula també a unes competències específiques (Decret 175/22 i Decret 171/22).

Com que la matèria és nova i encara no té prou històric d’implementació, al llarg d’aquest curs he rebut diferents consultes, de docents i equips directius, sobre plantejament, contingut i recursos per a l’execució de la proposta. Interrogants sobre quins materials poden ser seleccionats per impartir-la, amb quines fonts teòriques cal basar-se i quines són les activitats-tasques escollides per treballar amb l’alumnat.

M’ha semblat adient dedicar aquest matís a “donar pistes” i alguna recomanació sobre com encertar i utilitzar aquest nou recurs, com deia, amb encert de claredat, concreció i coherència.

Començo amb una orientació.

Estrenar una matèria demana fer-se amb el propòsit que la justifica com a oferta concreta: per a què volem que la matèria FiOPiP serveixi als alumnes, què volem aconseguir com a docents dins el marc curricular, i com volem que els pugui revertir en la seva projecció i continuïtat formativa.

Per a donar resposta a aquestes tres preguntes, una qüestió fonamental és la següent, què hi ha rere l’oferta de la FiOPiP?

La matèria no substitueix i encara menys suplanta la funció docent orientadora de cada equip i individualitat, ni la suma de processos d’orientació i acció tutorial que han de definir un projecte de centre. Sinó que, el seu lloc i la seva funció, és la d’intensificar i complementar la responsabilitat docent orientadora i d’acció tutorial que tot docent individualment i tot centre i comunitat de forma col·lectiva, té assignada.

La matèria mai haurà de substituir la funció orientadora de l’equip docent i l’equip educatiu, i sempre haurà de ser un complement, orientat i molt guiat. No ho perdem de vista: el dret a ser orientat demana un treball d’equip, d’equip i de xarxa, un conjunt d’actuacions, seqüenciades i avaluades.

Des d’aquest enfocament, la proposta FiOPiP nova ha de contribuir al reforç de la transversalitat i la coherència de l’orientació dins el centre.

Per tant allò primer, abans de començar a impartir-se, és que el centre, amb la comunitat socioeducativa, identifiqui i concreti el conjunt de les accions orientadores que porta a terme i ofereix com a col·lectiu, en xarxa per a tot l’alumnat; seqüenciar-les en concepte d’etapa o interetapes des del conjunt de tots els equips educatius (docents i no docents), dels tutors amb el suport dels orientadors; i avaluar-les curs rere curs.

Posteriorment la nova matèria rebrà sentit per tal que pugui enriquir el procés d’orientació a un grup d’alumnes que elegeixen reforçar aquest seu horitzó orientador i de projecció d’estudis.

En segon lloc, i a continuació d’aquesta indicació de caràcter previ, destaco que FiOPiP aglutina un àmbit curricular que és ben específic i propi. No és generalista.

A través d’aquesta proposta curricular cal acompanyar a l’alumnat d’una manera concreta, clara i coherent a través dels següents eixos temàtics: el procés d’autoaprenentatge del seu propi coneixement, la gestió de les emocions, les habilitats socials i el seu desenvolupament cognitiu com a persona i com a ésser social; l’autoaprenentatge de la confiança i la presa de decisió; la projecció de la seva formació i identificació dels valors socials i professionals, des de la pràctica de la iniciativa i el pensament crític per promoure no tan sols la inserció sinó l’aprenentatge al llarg de la vida.

I en tercer lloc, faig notar que  aquests aspectes competencials esmentats que aglutinen l’oferta FiOPiP cal fonamentar-los des de l’especificitat teòrica i pràctica de la psicopedagogia, però també de la psicologia, l’antropologia, la sociologia, i la neurociència que els defineix i avala.

Fetes aquestes tres indicacions sobre lloc i funció, abast competencial i fonamentació teòrica i pràctica, concreto una possible proposta per a la seva planificació didàctica vertebrada en tres principis i estructurada en quatre blocs temàtics.

Els principis són els següents:

• La veu de l’alumnat és la guia que utilitzo per introduir, ajustar o intensificar les activitats i els materials utilitzats. Cal tenir en compte que la veu de l’alumnat, individual i en grup, és variable conforme avança la seqüència.
• L’observació inicial i sistemàtica del grup d’alumnes sobre el domini dels aspectes competencials a treballar, em fa de guiatge per ajustar els temps d’aula a les necessitats de cadascun d’aquests aspectes. Prioritzo el sentit i el continuum del seu procés d’aprenentatge.
• El ritme de l’aprenentatge incorpora fer aturades de reflexió i intercanvi amb el grup aula i propicia moments de conversa interna i/o social. Promoure l’aprenentatge suposa partir d’espais i temps per a cada estudiant.

La proposta dels blocs d’actuacions amb les seves activitats és la següent:

Bloc I: Temps per al diàleg intern, i la indagació i interacció amb el context actual.

• Anàlisi d’imatges i material artístic indagador d’experiència interna.
• Lectura d’articles d’actualitat, d’educació, de premsa, de xarxes, per a l’anàlisi, la reflexió i la metacognició.
• Converses personals segons necessitats i propostes de cada alumne.
• Converses intergrupals-grupals sobre temes d’actualitat, entorn més proper sobre àmbits diferents.

Instrument: Diari de registre personal.

Bloc II: Temps per a l’adquisició de sabers, psicològics, antropològics, psicopedagògics, sociològics, neurocientífics.

• Fonts documentals i articles de referents psicopedagògics, psicològics, antropològics… lectura, interpretació i aplicació.
• Elaboració de monogràfics (classes invertides), en grup (primer trimestre) i individuals (segon i tercer trimestre): preparació de temàtiques, sobre corrents i models de referents des del segle XIX i fins l’actualitat: constructivisme social, psicoanàlisi, Psicologia humana, sistèmica, i autors referents.
• Exposició oral dels monogràfics, comunicació amb suport audiovisual i aplicació temàtica.
• Sessions de transmissió directa per complementar, aclarir i exemplificar sobre els aspectes tractats en els monogràfics.

Instruments: Recerca.

Base d’orientació (sobre coneixements, habilitats, valors i actituds).

Bloc III: Temps per al disseny propi de l’itinerari personal, professional i de projecció.

• Elaboració del producte Ecosistema personal i professional on es reflecteix els aspectes clau personals i professionals en diàleg amb la seva reflexió interna sobre aspectes treballats a Bloc I i Bloc II.
• Dedicació d’una sessió cada quinze dies per enriquir amb acompanyament l’ecosistema i actualitzar-lo segons el procés d’aprenentatge.

Instruments: Eines digitals d’expressió i representació.

Base d’orientació per a la presa de decisió.

AG, alumna primer de Batxillerat

Bloc IV: Temps per a l’aproximació al món de les professions, oficis i empreses.

• Elaboració personal sobre perfil professional: competències clau, objectius, activitats i propostes de millora.
• Converses-taller sobre gestió del temps, habilitats socials i educació emocional amb antics alumnes del centre que viuen el seu primer any en el mon de la FP i de la Universitat (primer i segon trimestre).
• Conversa-taller amb professionals en actiu: l’alumnat elegeix el perfil professional d’acord amb els seus interessos o curiositats (segon i tercer trimestre).

Instruments: Rúbrica de Perfil Professional.

Rúbrica de diàleg amb els ponents.

Relat de posada en comú.

La matèria esdevé un recurs més de centre amb moltes i millors possibilitats per a un grup d’alumnat, i acompanyat per un docent.

Però el millor recurs per a l’orientació sempre som nosaltres mateixos. Des de l’aula, des de l’acció tutorial, des de les sessions d’intercanvi, de seguiment i d’avaluació de l’alumnat.

Des del centre i amb la comunitat. Des de la comunitat i amb el centre.

No renunciem mai a aquest recurs: el de ser docents i educadors que allò que volem és que l’alumne pugui ensortir-se’n.

Amb paraules de Joan Artigal: No renunciem mai a ser recurs.