Els matisos en educació. Matís 13: L’acció tutorial i orientadora, tret de personalització del centre
El present educatiu que es viu en l’interior de cada centre, i per extensió entre tota la comunitat educativa, no afavoreix gens ni mica a identificar en aquests moments l’acció tutorial com un propòsit, i molt menys encara com un objectiu clau, i prioritari.
I, en canvi, en aquests moments que ens toca viure, hi ha argumentacions i evidències de sobres que ens orienten a reconèixer la funció tutorial en el sentit ampli de l’expressió, com “l ’acció de centre”.
Sacsejats com han estat els centres educatius pels efectes sanitaris, socials i personals que ens ha portat una pandèmia, i identificats i compartits tots ells pel conjunt de la comunitat educativa, alumnat, unitats familiars, professorat, agents educatius d’entorn.
Amatents a nous canvis estructurals i curriculars (no tan sols de norma, sinó també de terminologia conceptual associada a ella) que han agitat imaginaris professionals, i han ja desestabilitzat línies encetades, que molts equips docents tenen engrescades per avançar en el model d’ensenyament-aprenentatge competencial i orientador de centre.
Molt pacients també amb les constants entrades i sortides de professorat per cobrir temps lectius que “tiben” les organitzacions i esquincen entorns de treball que reclamen calma, reflexió i pràctica pedagògica a partir de sinergies d’equip i amb mirada de mig o llarg termini.
Tot junt.
Conseqüències de gran inestabilitat personals i socials d’una pandèmia; anuncis d’acumulats de canvis amb poca escolta activa del coneixement i l’evolució de la vida interior de cada centre; i una “circulació” constant de professorat per necessitats justificades però ben poc oportunes, han definit un present educatiu amb una elevada dosi de desorientació i feblesa.
- Com podem prendre millor el pols?
Un present d’inestabilitat factorial que està fent molt difícil no tan sols la unitat dels equips, sinó també la serenitat que demanen els girs holístics que tant la norma com les dinàmiques formatives actuals ja recollien i continuen recollint.
En aquest sentit és molt recomanable prendre bé el pols i identificar evidències de canvi en les veus i les experiències dels futurs docents en fase de formació inicial i en l’experiència que tenen amb el contacte amb el centre de pràctiques.
És molt interessant la visió i el convenciment d’aquests futurs docents en fase inicial de formació, tant de la norma i el seu plantejament basat en la mirada i pràctica inclusiva a incorporar a la funció docent, com de la cultura d’equip i de xarxa que demana posar en el centre d’atenció i d’acció, l’aprenentatge i el projecte de cada alumne.
Aquestes evidències que ens faciliten els que seran els futurs docents i que tenen molt clara tant la perspectiva competencial, com la mirada i acció inclusiva i el valor de la xarxa, són de molt interès i ens caldria establir diàleg amb elles per afinar girs posteriors i necessaris, per adequar la formació permanent amb la inicial, per fer dels futurs docents, també motors de canvi dins els centres.
I una d’aquestes evidències que ens aporten, viscuda en períodes de pràctiques des de l’interior dels centres és que els equips (pedagògics, d’organització i de gestió) amb els que comparteixen la vida dels centres hauran i els cal, després i amb tot aquest acumulat de present educatiu, recuperar una mica d’aposentament, de calma i de perspectiva.
Per recollir aquesta veu que sovint ens costa convertir-la en evidència i contribuir cap a aquesta recuperació de serenitat, de línia i de rumb de centre en construcció, emplaço als lideratges a fer girar els debats i les coordinacions al voltant de l’acció tutorial que defineix i personalitza el propi centre.
L'acció tutorial que l’hem de deixar de plantejar-la com un encàrrec més, sinó més aviat com l’acció amb la qual han de girar tots els avenços de dins i a l’entorn dels centres, en l’aquí i l’ara.
Repensar l’acció tutorial per connectar amb el per a què, el què i el com fer girar la dinàmica de centre cap al projecte de l’alumne.
- Marc d’actuació
L’àmbit i la finalitat de l’acció tutorial la defineix tant la norma curricular vigent com també la proposta de nou decret.
L’acció tutorial és el: conjunt d’accions educatives que contribueixen a l’assoliment de les competències personals, emocionals i socials de l’alumnat, necessàries per poder desenvolupar de forma progressiva el seu itinerari personal, acadèmic i professional, en funció del moment evolutiu i de l’etapa educativa en què es trobi.
Comporta el seguiment individual, amb un acompanyament personalitzat, i de grup per part de tots els i les docents, amb l’aplicació de propostes pedagògiques que contribueixen a la cohesió social dels i les alumnes. I a promoure la implicació, de forma activa, de l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge i en el seu desenvolupament personal i social. Així mateix, promou la implicació, de forma activa, de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge i en el seu desenvolupament personal i social. (Decret i esborrany de decret)
Una definició normativa i un marc d’aplicació ambiciós, i complet. Acompanyament competencial, projecció d’itinerari. Propostes pedagògiques. Implicació activa i desenvolupament personal i social.
Una acció tutorial que ja no es pot reduir a ser una hora de tutoria; que no tan sols és un conjunt d’activitats a fer amb l’alumnat; i que tampoc és acció d’un o d’uns professors sols; sinó que com a centre demana preguntar-se quin perfil d’alumnat volem formar durant la seva escolarització per tal que allò que s’emporti sigui, tal com expressa la seva intencionalitat normativa, fortalesa personal, social i projecció d’itinerari.
Quins han de ser els eixos de centre, les seves accions i els canals de revisió per afavorir aquesta fortalesa personal, social i de projecció de l’alumne. I quins han de ser els aspectes curriculars clau i les propostes pedagògiques (tant del saber, com del saber fer, ser i estar) que afavoreixen aquest perfil de fortalesa personal, social i de projecció.
Carregada de significativitat, l’acció tutorial està vinculada directament a l’èxit de l’alumne concretat en el seu benestar, la seva implicació en l’aprenentatge i la seva construcció de projecte.
Sense acció tutorial de centre forta i ben identificada, es fan poc reals cinc eixos que l’esborrany de decret identifica com a vectors curriculars i que també l’actual decret i les orientacions adreçades a centre recullen des d’una mirada de transversalitat: l’aprenentatge competencial, la qualitat de l’educació lingüística, la universalitat del currículum, la perspectiva de gènere, una educació de ciutadania democràtica i compromesa i el benestar emocional.
Cap d’aquests aspectes identificats ara com a vectors es fan ni es faran realitat (més enllà de la força que té el seu nom i l’ús del nom) si el centre no desgrana, no concreta i no fa revisió de l’acció tutorial que el defineix i el personalitza. Aprenentatge competencial o consciència democràtica, per esmentar tan sols dos d’aquests vectors, no poden implementar-se ni avaluar-se sense una mirada definida, clara i avaluada d’acció tutorial de centre.
Tots cinc aspectes curriculars demanen una acció tutorial conjunta i implementada des de tots els temps i espais, a partir de la qual el centre es defineix amb projecte propi.
I si això és així tal com exposem, té sentit i té cap lògica que l’orientació educativa i l’acció tutorial la continuem mantenint normativament en forma de capítols i d’articles? (art 15 de l’esborrany de decret: L’orientació educativa i acció tutorial)?
És un encert i una bona direcció declarar que l’orientació educativa és un dels eixos de l’acció educativa? És que no els aglutina a tots?
O expressat d’una altra manera, es pot afavorir un aprenentatge competencial, la universalitat del currículum, la mirada coeducadora, el benestar emocional…, sense mirada, acció i avaluació orientadora i tutorial?
Un plantejament curricular tan sols es pot moure des de l’acció tutorial i orientadora compartida entre l’equip de centre.
Aquesta és la raó per la qual els lideratges han de buscar l’oportunitat de donar a conèixer dins els centres i amb la comunitat, l’abast d’aquesta acció tutorial, de compartir-la i de consolidar-la. És la raó que condueix a què les direccions amb els equips de centre, i sempre acompanyades per l’administració educativa, trobin la manera de centrar l’atenció en l’acció tutorial, com a propòsit, prioritari i clau.
És aquest un gir substancial que està demanant deixar enrere la concepció d’una acció tutorial emmarcada i amagada dins l’anomenat, durant molt temps, Pla d’acció tutorial. Una acció tutorial que es recollia en un Pla i que ha estat i es manté encara concebuda com un conjunt d’activitats (a vegades també en format catàleg) a realitzar durant els espais i els temps de la tutoria i també, és clar, de l’acció del professor tutor. És clar que la coneguda “tutoria” (individual i grupal) és temps lectiu per a l’acció tutorial, però l’acció tutorial i orientadora està present i immersa en tot l’estil de centre. Un “estil” de coneixement, personal, social, ètic i estètic.
Certament l’arquitectura curricular ens ho ha de permetre, però no afavoreix continuar mantenint l’acció tutorial com a un complement, com un articulat més de la norma, com un temps de centre o com un conjunt d’activitats a vegades també, externalitzades per professionals fora del centre.
En aquest sentit celebro molt la proposta d’un Decret d’orientació si s’aprofita per definir l’acció tutorial i l’orientació com a visió de centre.
Situar l’aprenentatge en el nucli, i la resposta equitativa com a fita, va de la mà d’abandonar un concepte d’acció tutorial identificat com a Pla escrit, per convertir-se en una experiència de centre, una vivència que traspassa els contorns del centre i s’experimenta des del professorat, el personal de centre; des del professorat novell que s’incorpora, des de l’estudiant en pràctiques; des de les famílies i amb l’entorn no tan sols proper. La personalització dels aprenentatges demana la personalització de centre.
Donar a conèixer el centre, fer escola i acompanyar en la formació inicial del professorat, ha d’abandonar el rol i la funció de ser document on es recullen declaracions escrites si aquestes no venen avalades per un caràcter de centre definit per l’acció tutorial de l’equip de professionals que el conformen o que s’hi inauguren a formar-hi part.
- Com ho podem fer?
Dediquem temps d’organització i coordinació a obrir discussió-conversa en cada equip de centre i entre ells per posar en comú, quin perfil d’alumnat volem formar i formem? És aquesta una pregunta clau. En cada centre, des de la seva singularitat i especificitat.
Debatre sense acceleració i amb tarannà formatiu basat en un procés de construcció conjunta del coneixement. Crear coneixement conjunt sobre aquests valors, aquestes accions, les realitats culturals, socials i econòmiques vers les que volem formar, i identificant en quin lloc situem el coneixement i el treball personal d’un mateix i de la relació amb els altres en tot això. Un concepte d’acció tutorial que connecti amb l’educació com a bé comú, des de l’interior de cada centre.
Feta aquesta primera fase de debat, conversa i construcció, aleshores entre equips i des de l’interior dels equips, pertocarà anar destriant, desgranant els moments de la vida del centre on hi ha l’oportunitat de fer créixer el perfil d’aquesta persona-alumne.
Avançar cap aquesta proposta des d’espais i temps diferents del centre, dins l’aula, fora d’ella, en el centre, fora del centre, es espais lúdics i de distensió, en temps de relació i de comunicació. I des de l’adaptació sempre en el context. Tots aquests aspectes que són els que defineixen i fan possible la singularitat de projecte de centre.
Una proposta que permet al centre connectar-se des del seu interior, “des de dins” i no des de fora, des de l’experiència viscuda i no des de la lletra declarada en un document.
Convençuda que les sacsejades de les crisis, les agitacions i les dosis de paciència aniran minorant la fogositat que les fa ara ser d’actualitat, emplaço a cadascun dels equips, cadascun des de la seva interioritat pròpia, a reprendre la prioritat de l’acció tutorial, comptant amb la confiança d’allò que dia a dia defineix la nostra professió i la veu de l’alumnat que durant i al final de l’etapa, ens la pot convertir en evidència positiva.
