Educació en el lleure
Quan pensem en les experiències i en les situacions de la nostra infantesa, o dels nostres fills, que ens han permès sortir-nos a la vida, què recordem? Què o qui ha estat clau per a nosaltres? Evidentment tenir salut, i poder-la cuidar, i tenir una alimentació sana, i un espai físic on viure (un pis) que sentim com a propi i íntim, aspectes que avui no són tant evidents per a molts infants. I també l’escola i l’aprenentatge en general. Però aquests podem dir que són factors necessaris, imprescindibles, però no suficients.
Sobre l’educació en el lleure
Segurament recordarem, quan ens hem sentit estimats i hem estimat, i de manera desinteressada ens han donat afecte, escalfor i una abraçada o un petó sincer. Quan hem jugat. Quan hem fet festa, quan hem estat amb els amics i amigues. Quan s’han interessat per nosaltres, i ens han fet cas. Quan ens han posat límits, i amb els anys hem vist, quina raó tenien aquells adults. Quan corríem i saltàvem, i experimentàvem la màxima llibertat. Quan empreníem petits riscos per a posar-nos a provar i veure fins a on podíem arribar o podíem crear, i sentir-nos protagonistes. Quan descobríem el món, animals i plantes incloses.
Moltes d’aquestes experiències, des de la gratuïtat del voluntariat o des de l’entusiasme de molts joves educadors i educadores les pot aportar el lleure educatiu en un sentit ampli. Les colònies, casals o campaments, els esplais o els caus, els menjadors escolars, les sortides i excursions, les activitats esportives menys competitives, les corals infantils, els extraescolars... configuren un món amb intencionalitats educatives diverses, on poder treballar preferentment els valors i construir ciutadania i on relacionar-se sense les exigències curriculars de l’escola.
Què aporta el lleure educatiu?
Estem convençuts que el lleure educatiu avui realitza una contribució molt important a la infància del nostre país. Per exemple, permetent l’exercici d’aspectes basics de la Convenció Internacional dels Drets de la infància, i en particular del dret a jugar i del dret a participar. També contribueix al desenvolupament de competències laborals en els infants com el lideratge, el treball en equip, la iniciativa i l’emprenedoria, la comunicació, l’escolta. L’educació per a la ciutadania i en valors, entesa com el sentiment de pertinença a una comunitat, i la implicació per a poder-la construir i transformar, des de la participació social i política, per a fer un món més humà i just, són altres de les aportacions del lleure educatiu.
D’altra banda, també contribueix al creixement personal, emocional i al conreu de la interioritat d’infants i joves. A més, amb les colònies d’educació ambiental i les rutes i excursions per la natura es fomenta la sensibilitat, el coneixement i estima de l’entorn, del medi ambient i del país. I presenta un model d’oci per als més joves viscut de manera alternativa i creativa, menys consumista.
És evident també que els centres d’esplai estan exercint una funció preventiva amb els infants i joves, atès que actua abans que es presentin greus dificultats que requereixen una intervenció més especialitzada. Contribueix a la convivència intergeneracional on el jove monitor és sovint una persona més propera a l’infant que els pares o el mestres.
A més, el lleure educatiu dóna resposta a les noves necessitats socials. Per exemple, permet conciliar la vida familiar i professional de les famílies, dóna suport per a l’èxit educatiu amb classes de reforç escolar que combinades amb l’element lúdic aporten millores notables. També suposa una millora territorial i social, amb el desenvolupament comunitari i amb la implicació de les persones i de les entitats d’un territori per al bé comú. I finalment, suposa l’aprenentatge i l’exercici de la democràcia per als més petits atès que es fomenta la participació.
Podem afirmar que l’educació en el lleure contribueix significativament a l’aprendre a ser, a fer, i a conviure en el món, i per tant, en un entorn on es fan imprescindibles aquestes dimensions, l’educació en el lleure es fa insubstituïble i ha de ser reconeguda i potenciada de manera molt especial, però no de qualsevol manera, sinó en el marc d’entitats no lucratives que fan creïbles aquests valors i opcions.
