Editorial 100

Hem arribat al Butlletí 100. Si mirem enrere veurem que el número 0 porta data de 6 d’abril de 2006 quasi coincidint amb el naixement del projecte d’Edu21.

 

Després de catorze anys, i per commemorar un número rodó com és el 100, potser tocaria fer un balanç de la feina feta durant aquest període. Tanmateix la nostra organització ha tingut, des del seu inici, la voluntat de projectar-se vers el futur, car l’educació només es pot entendre des de la mirada llarga i anhelant un demà millor per a les noves generacions. Per això aquesta editorial no es recrearà amb el trajecte recorregut sinó que es referirà al que resta per venir.

Edu21 ha volgut desenvolupar idees, propostes i accions que contribuïssin a la millora del sistema educatiu de casa nostra. Ho ha fet a partir de publicacions -com aquest Butlletí-, conferències, debats, tribunes, jornades, formacions, congressos, seminaris i col·laboracions amb altres entitats i organitzacions educatives i socials. El recull de tota aquests tasca es pot consultar en el nostre web.

Però si el camí fet ha estat llarg i profitós, el que ens impulsa ara és seguir trobant noves fórmules per a contribuir a la millora del nostre sistema educatiu. I fer-ho sota la convicció que en temps de màxima incertesa com els actuals, i de grans transformacions en les properes dècades, ens caldrà més que mai comptar amb espais de reflexió assossegats, transversals i amb mirada essencialment pedagògica. I això és el que aspira continuar fent Edu21.

Aprofitarem l’experiència acumulada, l’enorme riquesa que conforma el grup humà dels nostres amics i amigues, així com els col·laboradors i les entitats amb les que mantenim relacions i patrocini. I treballarem per ampliar aquesta xarxa de complicitats que ens permeten comptar amb diversos grups de treball que reflexionen i fan propostes relacionades amb temàtiques clau per a la millora de l’educació. Al mateix temps incrementarem la difusió d’aquestes propostes obrint-les al debat públic.

Els grups de treball actualment constituïts tracten sobre tres vessants clau del futur de l’educació amb una estreta relació entre elles. El grup EduEstat estudia quina estructura, en totes les seves dimensions, hauria de tenir un sistema educatiu, de base exclusivament catalana, aprofitant els punts forts que ja tenim i reformant o innovant altres més funcionals i escaients pel model de país que anhelem. El grup EduInter analitza els canvis necessaris que s’han d’impulsar en la perspectiva de bastir propostes curriculars des d’una visió global i interactiva del coneixement, on es prioritzin propostes de tipus interdisciplinari i transdisciplinari. El tercer grup, EduFutur, com el seu nom indica, reflexiona sobre la transformació que el sistema educatiu experimentarà en els propers anys a la llum dels canvis de tota mena que es produiran a nivell social, econòmic, científic, etc.

Quasi tothom coincideix en què els esdeveniments dels darrers mesos, malgrat el sotrac que han representat, han obert noves perspectives de futur. L’educació s’ha de transformar en profunditat. Això ja ho dèiem fa setze anys i, segurament, ho continuarem dient dintre d’altres setze anys. Tanmateix, l’acceleració dels processos de transformació s’han evidenciat ara de forma molt més diàfana. Aquest temps en què les escoles han tingut que improvisar una resposta de base digital ha posat de manifest, entre d’altres, dos aspectes claus en què la transformació esdevindrà prioritària: la funció tutorial i orientadora de tot docent i la integració curricular de base interdisciplinària. Els dos factors es trobem estretament vinculats al proposar una transformació de l’organització escolar on la figura de la tutoria, a més d’acompanyar de forma integral a l’alumne, coordina la proposta interdisciplinària. Al mateix temps les especialitats es posen al servei de la funció tutorial i orientadora de cada grup d’alumnes. Des d’Edu21 aprofundirem, de forma prioritària en el futur immediat, en aquests dos aspectes assenyalats perquè considerem que representen la clau de volta del canvi sistèmic que requereix l’actual model educatiu.

La voràgine de les transformacions en tots els aspectes de la vida social no pot agafar al sistema educatiu amb el pas endarrerit. El futur del país depèn de l’esforç que posem en l’educació dels nostres infants i joves. Però el tipus d’educació que, ja ara, requereixen les noves generacions no pot ser la mateixa que han tingut les precedents. La transformació serà tan profunda que el sistema requerirà d’entitats o observatoris que, basats en la recerca educativa i la prospectiva social i pedagògica, puguin farcir d’idees propositives i plausibles tant el sistema social en general com l’educatiu en particular, tot acompanyant els canvis que els caldrà afrontar.

Una feina apassionant, doncs, que ens assenyala que la funció d’una associació com la nostra conserva tot el seu sentit i, fins i tot, en surt reforçada quan albirem un horitzó curull de reptes, incerteses, però també de grans oportunitats per construir plegats un futur educatiu millor.