Canvi de model educatiu
"No només es tracta de dotar-nos d'un marc legislatiu adient a les demandes dels nous temps sinó, sobretot, de ser capaços d'endegar un procés reflexiu que ens porti a un autèntic canvi de model educatiu. Ja no ens serveix l'actual."
Ha començat un nou curs i la música ens sona coneguda: una llei molt important que s'ha d'aprovar; una vaga convocada com a resposta; nous informes que ens alerten dels precaris resultats dels nostres alumnes de 15 anys en comparació a les societats del nostre entorn; més barracons que mai; alumnes nouvinguts que encara no s'han pogut escolaritzar; noves provatures de recursos d'acollida marcades per la improvisació, continuació un any més del ridícul CAP com a formació inicial dels professors de secundària, etc. Un nou curs i, lamentablement, res de nou.
TANMATEIX, EN EDUCACIÓ QUI ANY passa any no empeny, donat que cada curs perdut costarà bous i esquelles recuperar-lo en forma de ciutadà educat en la responsabilitat, l'emprenedoria o la impregnació de valors sòlids. No només es tracta de dotar-nos d'un marc legislatiu adient a les demandes dels nous temps sinó, sobretot, de ser capaços d'endegar un procés reflexiu que ens porti a un autèntic canvi de model educatiu. Ja no ens serveix l'actual. Els resultats, en tots els fronts, resulten, per molt evidents, escandalosos. Hem de ser valents i, en això, fidels a la tradició pedagògica del nostre país.
TOTS, COMENÇANT PELS PROFESSORS universitaris, hem de fer autocrítica. Una autocrítica sincera que consideri sense embuts on ens hem equivocat. No podem confondre els nostres anhels i il·lusions de com hauria de ser l'ensenyament amb com ha de conformar-se en forma realista al segle XXI. Actualment, no podem malbaratar el talent -tots els talents- de la nostra gent.
AIXÒ VOL DIR QUE HEM DE FOMENTAR un model pedagògic que sense renunciar gens a l'equitat del sistema ofereixi l'oportunitat d'excel·lir a tots i cadascun dels alumnes que ho poden fer. No oblidem que Catalunya és a la cua en excel·lència educativa. Com ho podem fer això? En primer lloc, deslliurant-nos d'una bona colla de prejudicis anacrònics. Per exemple: aquell que postula que l'aprenentatge s'adquireix mitjançant l'activitat i que, sovint, s'ha acabat convertint en el fer per fer. Per contra, l'aprenentatge autènticament valuós s'assoleix mitjançant aquelles activitats que ben planificades condueixen al domini del coneixement.
UN ALTRE PREJUDICI: S'HA D'APRENDRE tot passant-ho bé. Això ho hem de substituir pel principi que tot guany o resultat d'aprenentatge adquirit mitjançant l'esforç produeix una gran satisfacció. Per tant, hem d'educar la voluntat més que no pas guiar-nos exclusivament per l'interès de l'infant, car no tots els seus interessos ens conduiran al desvetllament del seu talent o talents. També ens cal construir un currículum i una didàctica d'aula que, amb el recolzament de les tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement, canviïn l'actual organització dels nostres centres, massa centrada en l'agrupació dels alumnes per la seva edat cronològica i en la norma invariable d'un sol grup per aula, un sol professor, una matèria per hora i un llibre per matèria. Aquest pervers i ineficient sistema s'ha d'acabar.
ÉS LA NOVA LLEI D'EDUCACIÓ DE Catalunya la que pot introduir aquest canvi de mentalitat? Ens temem que no, malgrat l'existència en el projecte de llei d'aspectes que avancen en la bona direcció. Ens calen uns plans de formació inicial i contínua del professorat molt més exigents que els actuals. També resulta primordial disposar d'una administració educativa que trobi fórmules per relligar la carrera docent amb uns incentius que reconeguin els esforços professionals innovadors i no només l'antiguitat en el sistema. Si ara no estem a l'alçada, Catalunya continuarà perdent llocs als rànquings i, al mateix temps, s'allunyarà d'aquells anhels i objectius de millora i d'excel·lència que, com tota nació, té dret a ambicionar.
http://paper.avui.cat/article/dialeg/142040/canvi/model/educatiu.html Enric_Roca1.pdf
