Aula de Formació Continuada de Vic

L’Aula de Formació Continuada és un servei
municipal gratuït que depèn de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Vic.
És oberta al públic set hores al dia i durant aquest horari s’hi pot assistir
lliurement. No hi ha un període d’inscripció ordinari, sinó que l’usuari pot
començar al llarg de tot el curs escolar.

El ciutadà disposa d’aquest espai d’aprenentatge
d’idiomes per treballar d’acord amb els seus coneixements previs, necessitats,
objectius, gustos i interessos. Els únics requisits que s’han de complir són
estar alfabetitzat i ser major de setze anys.

En un espai d’aprenentatge com aquest, treballem
amb les persones; l’aprenent no existeix, ni el professor, ni el mètode, i no
estem pas descobrint la sopa d’all. Cada persona és un món, però s’haurà
d’adaptar a uns hàbits i unes maneres de fer, i alhora, el sistema haurà de ser
prou flexible per adaptar-se, al mateix temps, a aquestes persones. Al
capdavall, el professor modifica el seu rol en funció del grau d’autonomia de
l’aprenent, de la seva actitud enfront de l’aprenentatge, del seu bagatge
particular i les seves destreses.

I també
utilitza la combinació de mètodes que s’escaigui. Si aquesta manera de procedir
és un mètode per si mateixa ho deixarem per als teòrics. En tot cas,
l’experiència ens ha dut de mica en mica a pensar que per fomentar l’autonomia
és millor partir d’una línia sòlida, d’un recorregut marcat on cadascú pugui introduir
els canvis necessaris.

De bon
començament vàrem treballar amb fulls de ruta oberts, en els quals indicàvem el
contingut d’allò que s’hauria de fer, però no donàvem cap orientació sobre
quins materials utilitzar. El resultat era que les professores no donàvem
l’abast rumiant i resolent permanentment amb quin llibre o quina pàgina web es
podia treballar, o quina situació podíem plantejar a l’alumne per practicar
l’expressió oral. Més endavant, doncs, vam provar els fulls de descoberta, en
què desglossàvem en una primera unitat didàctica quins materials es podien fer
servir. Estaven pensats perquè els alumnes coneguessin els recursos de l’Aula.
Els vàrem utilitzar durant tres anys, però amb el full de descoberta no n’hi
havia prou per aprendre a moure’s per l’espai amb naturalitat, ni per aprendre
a remenar i buscar materials nous. Més endavant, doncs, vàrem optar per crear
fulls de ruta molt detallats, amb una línia de progressió pautada i reptes a la
mesura de l’aprenent, assolibles i alhora motivadors. Hem vist que quan els
alumnes se senten còmodes, agafen confiança i seguretat; a poc a poc, i sense
pressió, es van ubicant al lloc, es familiaritzen amb l’ambient i la manera de
fer, amb tots els formats que es poden fer servir, recorden on són els
materials i, llavors sí, més endavant prenen la iniciativa per ells mateixos,
busquen, troben, proven. La flexibilitat, doncs, no surt del no-res, ans al
contrari: cal una base sòlida on arrelar-la. Si, a més, d’aquest procés
d’establiment d’una base, d’elaboració d’un full de ruta de partida, en fem
partícips els alumnes, demanant-los l’opinió i acostumant-los a proposar
modificacions quan és necessari, descobreixen que ells també són trobadors de
novetats, i acaben suggerint pàgines web, o fins i tot fent vocabularis per a
l’Aula, o comprant algun material que els sembla adient, i ho fan de manera
espontània. El truc, si n’hi ha, és no donar mai res per tancat: ni un full de
ruta, ni un material per fer conversa, ni la documentació interna, res.

La novetat, la curiositat i la il·lusió són fonaments
de qualsevol aprenentatge, en totes les etapes de la vida; això no va per
edats. I es donen en contextos relaxats, amb el suport del docent, en un
ambient respectuós amb tots els perfils, que allunyi complexes i prejudicis
sobre les capacitats de cadascú. Per això hem de tenir cura de l’espai i fer-lo
acollidor i accessible, i de les persones, i donar-los i demanar-los un tracte
respectuós i pacient, i una actitud tenaç, com la del mestre. Perquè l’aprenent
sigui el centre del procés, és necessària la seva predisposició, una actitud
positiva. Si no la té però podem engrescar-lo, ho hem de fer, i sinó, potser
haurà d’esperar-se i començar més endavant, perquè forçar l’aprenentatge no té
sentit.

La classe presencial en grup té molts avantatges, i
ja els coneixem, però en una aula com aquesta n’hi ha d’altres: els alumnes no
van tots al mateix vagó de tren, no baixen alhora a la mateixa estació, on toca
per currículum; en moments determinats es trobaran per treballar amb altres
companys, però cadascú fa el seu camí. El treball individual demana atenció i
observació i ofereix la possibilitat d’avançar sense comparances i a un ritme
propi. Els objectius per a cada persona són diferents, i no els podem deixar de
banda per no perdre el nord, però pel camí cadascú ha de poder aturar-se allà
on li convé, per veure el paisatge, i per respirar. L’aprenentatge és un repte
i demana esforç, però de vegades, focalitzar només el cim de la muntanya
provoca angoixa, i angoixat no s’aprèn. Això succeeix sobretot quan l’alumne ha
de fer front a un examen oficial, i s’ha de tenir en compte. Un altre avantatge
de l’Aula és que els alumnes poden treballar també per parelles o en petits
grups, amb un amic o un company de classe. Per a les persones que van a classe
en algun altre centre tenim el full de seguiment, que és un full de ruta
totalment obert, i l’anem omplint d’acord amb allò que cal revisar o
complementar, o amb continguts nous, si l’alumne vol avançar.

Dinàmica diària de l’Aula

El primer dia fem una entrevista d’acollida per tal
de conèixer el perfil de l’aprenent i, així, acordar i determinar la modalitat
d’aprenentatge (lliure, guiat, complementari o integrat), el nivell de llengua,
el material que utilitzarà i el temps que hi dedicarà. Com que el nombre d’alumnes
és molt ampli i variat, les professores tenim una safata de relleus per
intercanviar informació i conèixer les noves incorporacions.

A l’Aula hi treballem dues tècniques. De bon
començament ens presentàvem com les assessores del centre, però més endavant
vam decidir que ens deixaríem d’invents i diríem les coses pel seu nom. Les
professores, doncs, assessorem  i
acompanyem en l’aprenentatge en tots els sentits. L’alumne que s’acull a la
modalitat guiada aprèn seguint el full de ruta guiat, amb índex de continguts i
recursos. Per tal de tenir permanentment actualitzats aquests fulls de ruta,
les professores de l’Aula utilitzem una safata de canvis.

Per atendre els alumnes utilitzem un sistema de
tandes: qui necessita ajuda ha de desplaçar-se fins a la taula de la professora
seguint un ordre. El fet d’atendre immediatament l’alumne al seu lloc de
treball no l’afavoreix ni a ell ni a nosaltres. Quan cal, la professora es
desplaça, però d’entrada hem de donar temps a l’alumne perquè s’assegui i
intenti començar a treballar pel seu compte. S’ha d’habituar a veure per ell
mateix si necessita orientació o ajuda, aprendre a concretar-la, i anar-la a
buscar a la taula de la professora. Aquest sistema també fa que l’alumne
entengui el tipus d’ajuda que rebrà: atenció personalitzada però, en cap cas,
classes particulars.

A l’Aula hi ha material didàctic i de consulta en
tot tipus de format: llibre, fitxa, digital i manipulable. Tot està pensat per
poder ser utilitzat en grup o individualment, igual que la disposició de les
taules. Les fitxes estan classificades per habilitats i, dins de cada
habilitat, s’estableix una progressió d’acord amb el nivell de dificultat.

El material manipulable, integrat en el full de
ruta, s’ordena en caixes a l’abast de tothom. Aquest material ha estat elaborat
i adaptat per les tècniques de l’Aula i té en compte la importància de la
imatge i el joc en l’aprenentatge.

Per practicar l’expressió oral hem elaborat fixes
guia amb actes de parla i situacions comunicatives. Així delimitem la tasca,
orientem l’aprenent perquè es prepari i després les professores el podem
atendre durant una estona.

Per millorar la fluïdesa i la pronunciació, hem
preparat fitxes d’ombreig (shadowing), que l’alumne practica seguint la
professora o alguna pàgina web