XIV Tribuna Edu21: “Les vocacions s’han de treballar des de la infància”
La catorzena Tribuna Edu21 va abordar el tema de què cal fer per estimular i promoure des de les escoles i els centres de secundària les vocacions per a les ciències, les matemàtiques i la tecnologia. Actualment Catalunya pateix un greu dèficit en aquests camps, tenim pocs titulats en els àmbits científics i tecnològics i pocs tècnics mitjans i enginyers, fet que dificulta enormement bastir un país avançat i de qualitat.
Per esbrinar on s’inicia la manca de vocació per a aquestes titulacions i obtenir respostes sobre què cal fer per redreçar la situació, Tribuna va organitzar ahir una taula rodona que va comptar amb la participació de Jordi Serrano, director de recursos humans de la consultora Everis a Barcelona; Jordi Corbera, doctor en ciències físiques; Pere Sanz, consultor i emprenedor en TIC; Daniel Selva, director de secundària i cap de departament de ciències de l'Escola Sant Gervasi, Salvador Vidal, professor de didàctica de les matemàtiques de la UIC i Enric Roca, coordinador d'Edu21, que va actuar com a moderador.
L'opinió generalitzada dels diferents ponents és que “les vocacions s'han de treballar des de la infància” i que és un error creure que només cal estimular-les a l'adolescència. Pel que fa al cas concret de la manca de vocacions tecnològiques a Catalunya, els ponents van assegurar que per revertir la situació és fonamental “formar i fidelitzar alumnes i que el conjunt del professorat hi cregui per poder estimular de forma efectiva aquestes vocacions”.
Segons Jordi Corbera “s'ha de revertir el model des del món científic, aportant informació, eines i programes: la ciència ha de ser un motor de beneficis amb programes i infraestructures que aproximin el món educatiu i el món científic”. Pere Sanz va afegir més arguments en aquesta línia tot dient que cal engegar “un conjunt d'accions que modifiquin les practiques educatives actuals” i va afirmar categòric que “els enginyers i els científics han de trepitjar més les aules, des de primària”.
Salvador Vidal va indicar que “una escola avorrida no té futur”. Per superar l'avorriment escolar va llençar diverses propostes per fer més atractiu l'estudi de les matemàtiques, la seva especialitat: dedicar a la matemàtica recreativa una estona cada setmana; crear un laboratori matemàtic on l'alumne pugui manipular, construir i experimentar i instaurar el dia del número, una jornada a l'any per gaudir fent matemàtiques de forma recreativa. A nivell més general, Vidal va reclamar més utilització de les TIC per part del professorat, més treball en equip i més estabilitat de plantilles.
Per Daniel Selva, que va defensar el projecte tecnològic del centre on treballa, “la tecnologia ha de ser un projecte de centre, ha d'estar totalment integrada”. Segons la seva opinió, cal enfocar la ciència “des de l'òptica del de la recerca del coneixement, no des del propi coneixement”. Jordi Serrano també va defensar que la tecnologia ha de ser un projecte de centre, va reclamar una formació del professorat més bona i va insistir en un altre tema recurrent en el món educatiu, la cultura de l'esforç. Per Serrano és clau “engrescar als alumnes, fer que gaudeixin a l'aula. Si aconseguim engrescar-los, el seu esforç està garantit”.
Finalment Jordi Corbera va resumir d'una forma clara i diàfana per què el país necessita més tècnics i científics: per tenir “millors infraestructures, serveis i coneixements”, per poder “adoptar millors decisions polítiques i aconseguir més beneficis econòmics i més benestar”, per tenir “una societat més competitiva, mes competent i capaç”, i per afrontar “nous reptes socials, energètics, territorials i mediambientals”.
