Vull seguir estudiant, però no em deixen

L’educació és un dret fonamental garantit per la Constitució i per l’art. 21 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El capítol I de la Llei d’Educació reitera de nou aquest dret, també ho fa la Llei d’Educació estatal. Però a mesura que es van concretant aquests preceptes marc de la normativa educativa, aquest dret es va difuminant amb normativa d'inferior rang, fins al punt que a un cert col·lectiu del nostre alumnat els quedarà totalment vetada la possibilitat de poder seguir estudiant una vegada acabada l’Educació Secundària Obligatòria.

Estem parlant
d’aquells alumnes que han tingut més dificultats en el seu procés
d’aprenentatge obligatori. Un període educatiu emmarcat en l’esperit de
l’atenció a la diversitat, de l’escolarització inclusiva, així com de l’abordatge
de les necessitats educatives d’aquests alumnes en forma que pugui garantir el
seu èxit escolar, i donar continuïtat a la seva formació permanent i de futur. Tanmateix,
aquests alumnes són els que tindran menys oportunitats per accedir al món
laboral, sent la seva formació post obligatòria clau per a poder-los obrir, en
el millor dels casos, la porta al món del treball.

Aproximadament un 20% dels alumnes
que acaben l’ESO no aconsegueixen el títol de Graduat en Educació Secundària.
D’aquests alumnes, la majoria amb 16 anys, el sistema educatiu els oferta, fora
de l’ESO, una única sortida viable per a continuar estudiant: els Programes de
Formació i Inserció. En aquest cas, cal destacar com a primer entrebanc, la
reduïda oferta de places en els esmentats programes i la deslocalització de
determinades especialitats en relació al lloc de residència d’aquests alumnes.
Però, la principal dificultat per poder seguir aquests estudis, són els barems
de selecció que exclouen els alumnes amb puntuació més baixa. Per exemple, un
dels criteris dels barems és la qualificació mitjana dels 2 darrers nivells
cursats a l'ESO, justament en alumnes on podríem dir que l’atenció a la
diversitat de l’escolarització obligatòria ha fracassat, i que el seu principal
problema ha estat les dificultats singulars per aprendre, amb la consegüent
repercussió en les seves qualificacions. Això vol dir que aquells alumnes amb
més problemes seran els qui quedaran fora d’aquests programes i no podran seguir
estudiant, amb pràcticament nul·les possibilitats d’accés al món del treball.
Com a última oportunitat, hauran d’esperar a complir 18 anys per accedir a
l’educació d’adults o 17 per a les proves d’accés a cicles de grau mitjà,
ambdós casos itineraris complexos per aquest perfil d’alumnat.

Pel que fa als que han aconseguit el
títol de graduant en ESO, aproximadament un terç, tindran el perfil per accedir
al Batxillerat, però per a la resta, estarà més indicat –valorant les
possibilitats d’èxit acadèmic– iniciar la carrera professional tot cursant un
cicle mitjà. De nou, la mitjana de la nota dels tres primers cursos de
l’ESO determinarà poder seguir estudiant o no. Els que tinguin una mitjana
baixa, és a dir, els alumnes que tenen més dificultats d’aprenentatge, en
quedaran exclosos d’aquest itinerari educatiu. Tampoc podran accedir als
Programes de Formació i Inserció per haver aconseguit el títol de graduat.

En definitiva, com podem veure,
malgrat els drets fonamentals a l’educació, els alumnes amb més dificultats
d’aprenentatge estan exposats a una major segregació del sistema per seguir
estudiant.

Pensem el que suposa pel futur
d’aquests alumnes acabar amb acreditació o no els seus estudis de secundària.
La majoria tindran poques possibilitats reals d’accedir al món laboral i es
trobaran també les portes tancades del sistema educatiu, en funció del seu èxit
escolar a l’escolarització obligatòria. Molts d’aquests alumnes tenen
diagnosticat trastorns d’aprenentatge de caràcter clínic, altres han estat dictaminats
com alumnes amb necessitats educatives especials o en situació social o
culturalment desfavorida. Ells no han escollit pas aquesta circumstància però
aquest fet ha determinat, en bona part, els resultats de la seva
escolarització. Per un costat el sistema educatiu no ha sabut atendre amb èxit les
seves necessitats i han acabat obtenint baixes qualificacions, causa per la
qual el mateix sistema els tanca les portes de noves oportunitats educatives de
tipus reglat.

Són joves que es quedaran a casa, a
l’empara familiar, frustrats, segregats pel sistema educatiu i en un context
laboral que els demana més formació. Si no la posseeixen, també els hi tancarà
les portes a poder treballar i poder establir un projecte vital de futur.