Vaga i responsabilitat
"Som molts els que pensem que al sistema educatiu català li cal una renovació profunda, en alguns aspectes fins i tot una refundació de principis i objectius"
És l'hora de la reflexió i la responsabilitat. El 14 de febrer els sindicats de l'ensenyament materialitzaren la vaga de mestres i professors anunciada en contra del document de bases per a la llei d'educació de Catalunya presentat pel departament d'Educació. Més enllà del ball de xifres, cal constatar que molts ensenyants catalans se sentiren impulsats a seguir la convocatòria, potser més com a reacció d'un descontentament general provocat per múltiples factors acumulats, que estrictament per la lletra d'un document encara incipient. En tot cas, som molts els que pensem que al sistema educatiu català li cal una renovació profunda, en alguns aspectes fins i tot una refundació de principis i objectius. No podem instal·lar-nos en la mediocritat ni ens podem permetre el luxe que, per no incomodar certes prerrogatives adquirides o, simplement, per la por que genera tota transformació o canvi perdem l'actual conjuntura social i política que possibilita reorientar el nostre model educatiu.
EL DOCUMENT DE BASES, encara que molt genèric, en part ambigu i en ocasions confús i poc agosarat, planteja una sèrie de transformacions que, al nostre entendre, van en la bona direcció. Es proposa que els centres educatius es regeixin per un projecte que, encara que el text no denomina estratègic, orienti i guiï la direcció de la institució. És a dir, que defineixi quins objectius educatius vol assolir, amb quins recursos ha de comptar per portar-los a terme, en quins terminis els pot aconseguir i en funció de quins resultats previstos caldrà avaluar-los. I, sobretot, amb quin equip de direcció es vol liderar el projecte. Si per fer tot això cal professionalitzar les direccions en un sentit més nord-europeu que mediterrani, endavant! Si aquestes direccions han de disposar d'alguna potestat per poder retenir els professors que es fan seu el projecte de centre i contribueixen a assolir-lo, endavant! Si cal donar més autonomia curricular als centres per tal d'adaptar al seu context els continguts, metodologies, formes organitzatives, etc., doncs endavant! Si cal dotar els equips de direcció de més autonomia financera per fer viable el projecte tot controlant la gestió del recursos en funció dels resultats adquirits, endavant! I si això implica transformar la cultura de l'avaluació dels centres i fer que tothom, des de la seva responsabilitat, hagi de donar comptes de l'eficàcia de la seva feina, doncs fem-ho! Amb totes les garanties perquè l'avaluació sigui seriosa i formativa i no pas sancionadora o merament jerarquitzant, però fem-ho!
VINCULAR L'ÈXIT ACONSEGUIT en els projectes de centre i en l'activitat docent i investigadora (formació permanent) de cada professor amb els incentius propis de la carrera docent és, al nostre entendre, un aspecte positiu del document de bases. No podem continuar amb l'actual sistema d'incentius, basat només en la pura i simple acumulació d'anys de feina. L'antiguitat, sense la demostració d'una docència meritòria, innovadora, exitosa i actualitzada, només condueix a un sistema rígid i burocratitzat en què es prima l'immobilisme i es castiga la creativitat i la innovació. El professorat té moltes raons per sentir-se decebut i desconcertat. Els canvis constants en la legislació educativa, la desorientació a què els han sotmès els partidismes de tota mena, la incomprensió social de la seva difícil tasca, la culpabilització mediàtica que han rebut a partir de certs informes publicitats, etc., tot això explica un determinat estat emocional.
ARA, PERÒ, ÉS L'HORA DE les responsabilitats. La del conseller i la dels sindicats; la dels professors, la de les famílies i la de tothom. Cal un diàleg sense precondicions. Un diàleg franc i positiu en què es comparteixi l'objectiu principal de millorar significativament la qualitat del nostre ensenyament. Ara bé, perquè la ciutadania recolzi i faci confiança als professionals, aquests han d'estar disposats a practicar de forma transparent la rendició social de comptes dels resultats de la seva feina. Llavors el prestigi social dels ensenyants no serà quelcom a reclamar sinó una conseqüència natural de la seva responsabilitat i professionalitat.
http://paper.avui.cat/article/dialeg/120358/vaga/responsabilitat.html 080319diari023[1].pdf
