Una motxilla a mida de cada alumne
Article publicat al Diari Avui que cita a Enric Roca, coordinador d'Edu21.
Els experts asseguren que la clau contra el fracàs és personalitzar l'aprenentatge. Adverteixen del perill de confondre la flexibilització amb la segregació d'alumnes
Factors com ara el
centre escolar; la relació del professor amb l'estudiant; el valor que
la família atorga a l'educació; la classe social, i la condició
d'immigrant incideixen en el risc de fracàs escolar d'un alumne. Així ho
determina un informe del CTESC, el Consell de Treball, Econòmic i
Social de Catalunya, que acompanya l'anàlisi de la situació amb una
setantena de recomanacions per millorar el rendiment acadèmic a les
escoles i els instituts.
Enmig de les diverses accions que es
poden impulsar per pal·liar el fracàs a les aules, els experts
consultats per aquest diari coincideixen que hi ha un concepte clau per
millorar el sistema: personalitzar l'aprenentatge. Una de les fórmules
és “combinar, a la mateixa aula, el treball individual i en grup per
diferenciar alumnes de més i menys capacitats”, proposa Enric Roca,
vicedegà de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat
Autònoma de Barcelona i coordinador general d'Edu21. “Es tracta de
treballar junts però amb ritmes diferents”, destaca.
Segons Raúl
Manzano, president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica,
és qüestió d'adequar l'educació a les necessitats de cada alumne. “És
arribar a coneixements comuns per camins diferents”, subratlla. En
aquest sentit, Rosa Sellarès, directora de la Fundació Presme (Pro
Educació i Salut Mental), insisteix que cal vetllar perquè tot l'alumnat
“tingui l'oportunitat d'accedir al coneixement i qui necessiti més
suport, donar-li'n”.
L'informe del CTESC recull diverses
recomanacions en aquest àmbit com “l'adaptació metodològica i
curricular” a la diversitat de necessitats educatives a l'aula”, ja
sigui per capacitats ja sigui per motivacions o interessos. També inclou
una proposta perquè els criteris d'avaluació siguin “amplis” i
s'adaptin “a les necessitats educatives diverses” de l'alumnat.
Des
del Departament d'Ensenyament, el secretari de polítiques educatives,
Lluís Font, explica que el pla contra el fracàs escolar –esbossat
recentment per la consellera– té l'objectiu de “crear el context perquè
cada alumne desenvolupi al màxim les seves capacitats”. Respecte al risc
que una atenció individualitzada mal plantejada es tradueixi en la
segregació de l'alumnat, Font considera que “la igualtat d'oportunitats
és precisament afavorir que cadascú desenvolupi el potencial que té”.
Preservar l'equitat
Però
hi ha experts que opinen que una de les mesures anunciades pel
departament, com el quart d'ESO orientat a la formació professional, no
afavoreixen l'equitat. “La flexibilització ha de ser en la manera
d'acreditar el currículum, no en l'itinerari acadèmic”, assegura Jorge
Calero, un dels ponents de l'informe del CTESC i expresident del Consell
Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu.
“No fa falta que
tothom aprengui el mateix però no cal separar l'alumne del grup de
referència”, destaca Roca, que explica que ja hi ha centres que separen
en diferents grups classe els estudiants en funció de les capacitats.
“L'administració ha d'intervenir-hi”, insisteix.
Calero adverteix
de les conseqüències de la segregació interna: “La interacció entre els
alumnes és molt important en el sistema educatiu català i, per tant, hi
ha més risc de fracàs si en l'entorn hi ha una alta proporció d'alumnes
que corren el mateix perill”.
L'anomenat efecte company també es
produeix quan la segregació és entre centres. “Aquí hi ha una col·lisió
entre els drets dels pares d'escollir l'escola i l'obligació de
l'administració de distribuir l'alumnat”, destaca Roca, que, no obstant
això, considera que s'ha d'intervenir per evitar els desequilibris. En
aquest sentit, Calero insisteix que “la política contra el fracàs
implica la reducció de la segregació”.
Paral·lelament a incloure
mesures que afavoreixen l'equitat i la integració, en les recomanacions
consensuades pel CTESC també s'aposta per “estratègies a la secundària”
perquè els menors de 16 anys puguin acostar-se a la vida laboral. En
aquest sentit, Font destaca que el valor de l'informe del CTESC és que
“ha arribat a posicions consensuades des de diferents perspectives”.
D'altra
banda, un punt en què els experts no es posen d'acord és el cost de la
lluita contra el fracàs escolar. Calero afirma que les bones polítiques
“no són barates” i que els casos més difícils “són especialment cars”.
En opinió de Roca, no és una qüestió de més recursos sinó de
“distribuir-los de manera diferent”. Enmig s'hi situa Manzano, que
considera que “una personalització de l'educació suposa recursos
addicionals i buscar solucions diferents”.
L'informe del CTESC
recull que la lluita contra els nivells actuals del risc de fracàs
escolar “requereix un increment de recursos tant humans com materials”.
En opinió del secretari de polítiques educatives, “l'abundància de
recursos no garanteix la millora del rendiment”. No obstant això, afirma
que el departament “combinarà els recursos econòmics, allà on siguin
imprescindibles, amb els pedagògics”.
