Una llei d’educació: punt de partida o d’arribada? Una qüestió de confiança
Acordar una llei d’educació, amb el consens de tots els agents socials implicats, és imprescindible. És un acte de responsabilitat col·lectiva, sense el qual es fa difícil pensar que el nostre sistema educatiu esdevingui un dels principals pilars en la construcció i pel desenvolupament de Catalunya.
És condició necessària, però insuficient per millorar la realitat quotidiana dels centres, que és on rau la veritable millora. La norma té una molt limitada capacitat transformadora (no ens enganyem!) però ha de formular un gran somni i proporcionar l’estabilitat necessària perquè els professionals el puguin fer realitat.
Per avançar amb pas ferm és imprescindible confiar. El cost de la desconfiança és tant enormement elevat que no ens ho podem permetre com a país. Ens cal confiar perquè cadascú prengui el rol que li correspon i no ens trobem els polítics fent de mestres, i els pares i molts d’altres també; els mestres fent de pares, els sindicats de polítics, i altres agents socials –segurament amb bones intencions- volent fer de tots ells alhora. Així, no ens en sortirem. Es fa necessari confiar en les intencions per a un acord de màxims (prou d’agendes ocultes d’uns i altres!) i en les capacitats (dels professionals i de les direccions dels centres) per aconseguir una millora real.
L’èxit de la transformació d’un sistema, i d’una organització, no rau tant en la bondat o l’excel·lència del contingut del nou disseny (nova llei) com del seu procés d’implantació real, i això, depèn de les persones que l’han de dur a terme. Els professionals de l’ensenyament en seran el gran motor o el gran fre. Potser ha arribat l’hora d’encetar un debat seriós sobre l’autonomia dels centres i sobre la gestió i l’organització escolar, no? O algú creu que s’aconsegueix que un professional doni el millor d’ell mateix fent complir la llei?
Si volem que els professionals facin realitat aquest somni col·lectiu ens caldrà tota la seva il·lusió i energia ja que només ells i elles ho poden fer possible. Repeteixo, només ells i elles ho poden fer possible. Confiem-hi!! siguem molt exigents amb els resultats, i deixem-los fer.
La llei és el punt de partida i no pas el d’arribada, i sovint, lamentablement, sembla el contrari. Serà qüestió de confiança?
