Una escola “igual” pot fer coses “diferents”?
L’escola és una organització? Justament perquè la resposta és obvia no estic segur de què contestar donat que l’observació del que ens envolta no ho sembla corroborar pas. M’explicaré.
Darrerament s’ha debatut força entorn les lleis educatives, la immigració,
les TiC, l’autonomia dels centres, la tercera llengua, els resultats PISA, etc.
Tots aquests temes, vull entendre, per tal de fer progressar l’ensenyament a
Catalunya. En tot cas, sobre la gestió i organització escolar, ni rastre. Però,
cal suposar que tot allò debatut hauria de portar-se a la pràctica, no?
Perplexitat! I preguntes: Pot l’escola respondre a totes aquestes exigències
amb estructures i estils de funcionament que fa anys que no evolucionen de
manera significativa? Creiem que no, i que no s’hi val parapetar-se darrere el
clàssic lema de “l’escola és diferent”. Com a organització l’escola no és massa
diferent que un banc, un hospital o una fàbrica. La diferència real és que aquestes
altres organitzacions, gairebé sense excepció, s’han transformat molt profundament
i, precisament, han trobat la força per canviar dins d’elles mateixes. Aquests canvis,
a vegades profunds, han permès avenços molt importants. L’escola, en canvi, a
nivell organitzatiu ha canviat molt poc. Ara bé, com que també és una organització
posseeix la capacitat de canvi, de transformació, i potència suficient per
assolir noves fites, encara que per ara no les tingui plantejades. En tot cas,
no podrem fer-ho sense tenir en compte el que ja hem après de les altres
organitzacions.
Perquè una organització aconsegueixi assolir els seus propòsits amb èxit cal
que els seus professionals aportin el màxim valor afegit, per la qual cosa aquests
professionals necessiten saber què s’espera d’ells, han de poder estar
preparats tècnicament per poder fer-ho i, finalment, ho han de voler fer (=
professionalitat efectiva).
L’acció directiva és el factor clau de l’èxit organitzatiu. I les
polítiques i els sistemes concrets els elements acompanyants principals. Que
l’escola sigui diferent impedeix transformar-ne l’acció directiva,
professionalitzant-la definitivament? No podem ni tant sols millorar cap dels
elements que impacten directament en la satisfacció i motivació dels
professionals de l’ensenyament? Entre aquests elements hi trobaríem: la
comunicació interna; el treball en equip; els estils de lideratge; les
polítiques de selecció, acollida, desenvolupament i formació; els sistemes de
reconeixement; la relació amb els companys ...
Com diu sàviament el professor Quijano “actuar sense sentit comú no és
efectiu però només amb sentit comú no és professional”. El canvi és
imprescindible per aconseguir donar la resposta que la societat reclama. A les
escoles els queden infinites possibilitats de transformació, millor que sigui
desitjada i buscada que obligada per les circumstàncies.
