Un model propi i obert
XARXA ÚNICA · La norma crea un Servei d'Educació de Catalunya que aglutina les escoles públiques i concertades TRETS · Potencia l'autonomia, la direcció i l'avaluació i suprimeix la tercera hora de castellà
L'aprovació de la LEC tanca un debat que va començar a gestar-se amb
el Pacte Nacional per l'Educació, signat el 2006 per una àmplia
representació de la comunitat educativa, i a partir del qual s'ha
bastit una llei no exempta de polèmica que ha hagut de fer molts
equilibris per aconseguir el consens polític que ahir li va donar la
llum verda al Parlament. La norma dibuixa un model molt obert en alguns
aspectes, la concreció del qual s'haurà de veure en el seu futur
desplegament. Aquests són els seus grans trets:
Xarxa única d'escoles
Un dels objectius és la fixació d'una única xarxa de centres públics
i concertats, amb els mateixos drets i obligacions. Es tracta del punt
que ha generat més debat, i un dels que han motivat l'enfrontament dels
sindicats amb el departament i que han fet que ICV-EUiA se'n
desmarqués. Aquesta xarxa es crea sota el paraigua d'un Servei
d'Educació de Catalunya en lloc del servei públic educatiu que fixava
el Pacte i que els sindicats entenen que respon a un canvi de filosofia
que neutralitza les responsabilitats de l'escola concertada.
Escolarització dels immigrants
La llei manté que els centres del Servei d'Educació de Catalunya han
de participar en l'escolarització equilibrada dels alumnes amb
necessitats educatives específiques (sobretot els nouvinguts) i
estableix que l'administració fixarà el percentatge màxim d'aquests
alumnes que podran ser escolaritzats per centre.
Concerts i educació diferenciada
S'amplia la possibilitat d'estendre els concerts al batxillerat i la
FP i no s'exclou que es puguin finançar amb fons públics els centres
que escolaritzen nens i nenes per separat, en incloure el principi de
coeducació, a través de l'escolarització mixta, com a criteri
"preferent" i no d'obligat compliment. Es regula la fórmula del
contracte programa perquè els centres concertats amb un elevat
percentatge d' immigrants puguin rebre finançament addicional.
Llengua
La llei destina tot un títol a garantir la normalització del català
a l'escola i blindar el seu caràcter de llengua vehicular, impedint
l'obligatorietat que els centres de primària imparteixin una tercera
hora setmanal de o en castellà com estableix el decret
d'ensenyaments mínims del govern central. Perquè això sigui possible,
la norma deixa en mans del govern la fixació del currículum de
l'ensenyament de les llengües i la regulació del marc horari.
Autonomia
Un dels pilars és la potenciació de l'autonomia dels centres per
desenvolupar projectes que s'ajustin a la realitat de l'entorn.
L'autonomia en l'àmbit pedagògic, organitzatiu i de gestió dels
recursos humans i materials es concreta en el projecte educatiu de
centre, que ha d'incloure indicadors per avaluar els resultats dels
objectius proposats. En virtut d'aquesta autonomia, es faculta per
primer cop els equips directius a escollir perfils professionals que
s'ajustin als seus projectes, així com professorat per realitzar
tasques vinculades a la gestió i a la direcció.
Direcció
La norma consolida el lideratge dels equips directius i eleva els
directors a la consideració d'"autoritat pública", a més de fixar
l'obligatorietat que els candidats hagin de presentar un projecte de
direcció.
Professorat
Es fixen uns cossos propis de la Generalitat i s'impulsa una carrera professional que prima el mèrit per damunt de l'antiguitat.
Avaluació
La llei estén l'avaluació a tots els àmbits del sistema, incloent-hi
la totalitat dels centres, els equips directius i el professorat, com a
requisit indispensable per facilitar-ne la promoció. Es crea una
agència d'avaluació adscrita al departament.
Descentralització
La creació de zones educatives com a noves unitats de planificació
(amb funcions de coordinació i gestió de recursos, d'acord amb les
administacions locals) és una altra de les apostes de la norma.
