Un estudi elaborat per la UOC revela que l’ús de les TIC a les aules continua essent escàs i que s’aprofita poc el potencial educatiu que tenen
L'informe La integración de internet en la educación escolar española. Situación actual y perspectivas de futuro, elaborat pels investigadors de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Carles Sigalés i Josep Maria Mominó (codirectors), i Julio Meneses i Antoni Badia per encàrrec de la Fundació Telefónica, però dut a terme de manera totalment independent, revela que la presència i l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en els centres educatius espanyols encara no és una realitat generalitzada, encara que es constaten alguns avenços significatius.
L'estudi s'ha presentat avui a Madrid en un acte presidit pel ministre d'Educació, Ángel
Gabilondo, en què també ha participat Javier Nadal, vicepresident executiu de la Fundació
Telefónica, i Imma Tubella, rectora de la UOC.
L'informe és fruit de les dades obtingudes, entre el març i el setembre de 2007, en el marc
d'un treball de recerca empírica dut a terme a partir d'una mostra representativa de 809 centres
docents espanyols. En total, hi han participat 17.575 persones (694 directors de centres de
primària i secundària, 1.697 professors i 15.185 alumnes). La grandària i el disseny de la mostra
d'aquesta investigació proporcionen resultats estadísticament representatius per a les etapes de
primària i ESO del conjunt del sistema educatiu espanyol, amb marges d'error reduïts (±3,4% en
l'àmbit del centre i equip directiu, ±2,4% per al professorat i ±0,8% en el cas dels alumnes).
Conclusions significatives de l'estudi
→
L'ús de les TIC i especialment d'internet a les escoles i els instituts espanyols ha
experimentat un relatiu progrés en els últims anys. L'extensió i la freqüència amb què
avui s'utilitzen són, sens dubte, més grans que les que es podien observar en els primers anys
d'aquesta dècada. Així,
aproximadament un de cada quatre centres empra les TIC amb una freqüència i una amplitud
suficients perquè el seu ús incideixi de manera rellevant en les pràctiques educatives i pugui
donar lloc a experiències potencialment innovadores respecte als processos d'ensenyament i
aprenentatge. A més, el 46,80% dels centres incorporen les TIC en la majoria de les
assignatures.
→
Tanmateix, la incorporació de les TIC en les activitats educatives, i especialment l'ús que
se'n fa a les aules, no ha avançat al ritme que les expectatives i el creixement de les inversions
feien preveure. Així, un 28,50% dels professors assegura que mai no utilitza les TIC a
l'aula, un 30,00% diu que ho fa ocasionalment, un 15,10% mensualment i un 26,40% setmanalment.
→ Les TIC són presents en la majoria de centres docents espanyols i s'usen
quotidianament en la resolució de tasques administratives i en la preparació de les classes per
part del professorat. També les utilitzen amb freqüència els alumnes per a la realització de les
tasques escolars a casa seva. En termes generals,
professors i alumnes manifesten un bon domini de les competències digitals i utilitzen les
TIC amb molta més freqüència en les seves activitats privades que la mitjana de la població
espanyola.
→ Tanmateix, la presència de les TIC a les aules continua essent escassa:
només un de cada tres alumnes d'educació primària i educació secundària obligatòria
utilitza els ordinadors almenys una vegada per setmana en el conjunt de les seves assignatures
(només un de cada quatre quan es tracta d'internet). Per als dos terços restants, les TIC
tenen una presència poc rellevant en les seves activitats escolars, o simplement no tenen cap tipus
de presència.
→
Els centres educatius tenen una dotació de recursos TIC (especialment ordinadors, amb una
proporció de 7,58 a primària i 7,45 a ESO) propera a la mitjana europea, però hi ha un dèficit
d'accessibilitat des de les aules i des de les llars. Falten recursos adaptats a la
docència i programari especialitzat.
→ Les TIC s'utilitzen fonamentalment com a suport a la presentació de continguts per
part del professorat (suport a l'exposició oral, a les converses amb els alumnes, a la presentació
de continguts mitjançant sistema multimèdia). No obstant això,
la utilització de les TIC com un conjunt d'eines multimèdia potent al servei de la
innovació educativa i de la millora de l'aprenentatge dels alumnes encara és molt lluny de ser una
realitat.
→ Internet s'utilitza bàsicament per a la recerca d'informació per part dels alumnes.
La utilització de les TIC per a la interacció entre alumnes i professors, per a la
col·laboració més enllà de les aules, per al treball en equip i per a la creació i publicació de
continguts per part dels alumnes és poc freqüent a les nostres escoles.
→ A més de continuar creixent en les dotacions de recursos i infraestructures TIC, i de
posar aquests recursos a l'abast dels alumnes als seus llocs habituals de treball i des de casa
seva, hi ha altres necessitats que s'haurien de cobrir per a promoure un avenç significatiu de l'ús
d'aquestes tecnologies amb finalitats educatives, com, per exemple,
els mateixos professors, que tenen un domini instrumental de les TIC més que acceptable,
encara que reconeixen algunes llacunes importants en les seves competències per a utilitzar
aquestes tecnologies com a instruments didàctics i com a eines al servei de l'aprenentatge dels
seus alumnes. Només un de cada tres professors, per exemple, se sent capacitat per a
promoure i supervisar grups de treball amb les TIC, o per a crear recursos en línia que es puguin
utilitzar en les seves assignatures. Més de la meitat del professorat no se sent capaç de
desenvolupar projectes multimèdia amb els seus alumnes o d'avaluar treballs elaborats amb aquestes
tecnologies.
→ La majoria del professorat que utilitza les TIC en les seves classes manifesta que
les ha adoptat, sobretot, com a suport a les activitats docents que ja havia anat fent sense
aquestes tecnologies.
L'adopció de les TIC com a instruments per a la innovació en els centres i a les aules és
minoritària. En aquest cas, la qüestió no rau pròpiament en les TIC, sinó en les
pràctiques docents predominants a les nostres escoles i instituts. Les pràctiques de caràcter
tradicional, en les quals el protagonisme principal recau en el professor, que intenta transmetre
coneixements als seus alumnes, de manera fonamentalment expositiva, encaixen malament amb l'ús
intensiu de les TIC per part dels alumnes i amb un aprofitament d'alt nivell de les tecnologies
digitals.
→
Un millor aprofitament de les possibilitats de les TIC es produeix quan les pràctiques
docents atorguen un paper molt més actiu als mateixos aprenents; quan els alumnes tenen la
possibilitat de compartir i contrastar els seus propis coneixements en grups cooperatius, o
estenent les seves relacions d'intercanvi més enllà de la seva aula o la seva escola, treballant en
projectes interdisciplinaris de llarga durada; quan es promou l'adquisició d'habilitats d'accés,
selecció i maneig de la informació, tenint en compte el grau actual de digitalització del
coneixement disponible i les seves formes de representació; quan es dóna, en definitiva, un major
impuls a la creativitat i a l'aprenentatge autònom dels alumnes. La qüestió rau en la capacitat
d'innovació de les pràctiques educatives, sense la qual el potencial de les TIC queda seriosament
limitat. En aquest sentit, és especialment necessari fomentar i divulgar amb més energia, com a
exemple per al conjunt del sistema, aquelles experiències que han sabut incorporar les TIC a favor
de la innovació educativa, per a facilitar la resolució d'alguns dels diversos problemes que es
plantegen quotidianament als nostres centres educatius.
→ Les expectatives que directors, professors i alumnes dipositen en el potencial de les
TIC per a la millora educativa són altes.
Tots coincideixen a assenyalar que aquestes tecnologies seran molt importants per a
l'educació del futur, però la realitat és que no saben gaire bé com encaixar-les en les seves
activitats escolars quotidianes. Crida poderosament l'atenció la falta de relació que
veuen alumnes i professors (dos de cada tres, en el cas dels professors) entre l'ús de les TIC i
l'obtenció de millors resultats escolars. Aquesta falta de relació posa de manifest que, ara com
ara, les TIC no semblen imprescindibles per a la consecució dels objectius de l'educació bàsica.
Els currículums educatius, els mètodes docents i els sistemes d'avaluació, que guien les actuacions
del professorat, no semblen haver evolucionat al mateix ritme que les noves formes d'accés a la
informació i al coneixement.
→ Així mateix, dos terços dels centres (60,5%) no disposen d'un pla específic per a la
introducció de les TIC. La majoria dels directors coincideix que les estratègies i prioritats que
utilitza per a la integració de les TIC en el seu centre passen, principalment, per impulsar
formació per al professorat en competències TIC (81,80%); bastants preveuen també la necessitat de
canviar l'organització dels espais (52,60%) i els mètodes docents (47,70%), i també, encara que en
menor mesura, es plantegen la conveniència d'impulsar projectes educatius interdisciplinaris
(36,50%) i obrir el centre a l'entorn (34,20%) aprofitant el potencial d'aquestes tecnologies.
