Un debat que es fa esperar

Passen els mesos i els anys, i tot esperant nous escenaris polítics d’una certa estabilitat, ens adonem que les demandes perquè al nostre país es pugui fer un debat serè i obert, de màxima pluralitat, sobre el futur de l’educació resta per convocar-se. I aquesta indefinició comença a exasperar.

Som conscients que vivim
des de fa mesos immersos en un ambient d’inestabilitat política i de
construcció d’un procés que, a hores d’ara, ningú pot assegurar com acabarà.
Malgrat tot, aquest procés il·lumina esperances perquè els canvis, en tots els
àmbits, puguin conduir a un país millor, més just i equitatiu, de més qualitat
humana i de més valor afegit.

Des d’Edu21 fa anys venim
advertint que aquest nou país només serà possible si la societat catalana
empeny envers el reconeixement de l’educació i la formació dels seus ciutadans,
en totes les edats i fases de la vida, com l’eix central de la construcció de
l’estat català. Amb aquesta intenció vam desenvolupar el II Congrés d’Edu21 al
novembre del 2013.

Tanmateix, estem assistint
a un escenari on el poder polític i l’administració educativa semblen només
preocupats a gestionar, com poden, el dia a dia i aquesta feina els absorbeix
quasi completament sense deixar-los cap marge per a pensar i repensar el
sistema que es vol construir o reconstruir. No propicien cap debat ampli al
respecte. Per altra banda la denominada societat civil sembla desorientada,
sense encertar, després dels múltiples actes reinvindicatius que ha hagut de
fer amb molt d’esforç, quin paper hauria de fer ara. I mentre ho pensem els
mesos van passant i l’educació no apareix en l’agenda de les prioritats.

Sí que les institucions i
entitats que, tradicionalment, estan construint el debat públic en el terreny
educatiu, sobretot en l’àmbit de les innovacions, continua actiu i mostrant
experiències i projectes d’autèntica renovació pedagògica. Molts d’ells
impulsats per entitats i centres educatius, de titularitat pública o privada,
que esdevenen la punta de llança de la innovació educativa, mostrant molts
d’aquells aspectes –encara que no tots–
que caldria reformar en relació al sistema educatiu actual: la introducció de
la tecnologia a les aules per implementar l’aprenentatge; els canvis metodològics
que malden per afavorir l’aprenentatge entre iguals, el treball cooperatiu,
l’heterogeneïtat dels agrupaments, juntament amb una major personalització de
l’aprenentatge; una millora dels processos d’orientació i acompanyament de
l’alumnat; una nova concepció sobre els temps i els espais escolars; un disseny
curricular més interdisciplinar i holístic; un major esforç per fer de la
docència una tasca compartida en equip; una demanda explícita perquè els
mestres i professors estiguin més formats competencialment, tant en la fase
inicial com contínua, etc.

Tots
aquests esforços, perquè no quedin aïllats i es vagin difuminant a mesura que
cremem els seus protagonistes davant la inacció administrativa, institucional i
política, requereix d’un impuls decidit que porti a l’establiment d’un ampli
debat social –de tota la societat– on es decideixi quina educació per a quin
ciutadà, i per a quin país, volem. Molt ens temem, però, que aquesta
iniciativa, a hores d’ara, no sorgirà del món polític. Per tant, ens tocarà a
totes les entitats i organitzacions que creiem i estem convençuts que
l’educació ha de ser l’element cabdal de la construcció del nou país, fer una passa endavant i reclamar
l’espai de debat que en els propers mesos ens porti a l’establiment d’una
proposta que superi el marc legal i administratiu en què ara estem instal·lats
i, fins i tot, més enllà de la LEC, vegi l’oportunitat de dotar-nos d’aquella
estructura que permeti disposar d’un sistema educatiu dels més moderns
d’Europa, flexible i respectuós amb la diversitat de models existents a casa
nostra i, sobretot, esperonador de la innovació i la recerca educativa que
permetin facilitar als nostres ciutadans, sense exclusions, l’educació que
requereixen ja en el present i que requeriran en un futur, en el país nou que
volem construir.