Un de cada tres instituts catalans separa els alumnes segons les seves capacitats
"Es tracta d'una pràctica alegal que xoca amb el model educatiu inclusiu que estableix la legislació espanyola".
Un de cada tres centres de secundària catalans agrupa els alumnes en
funció de les seves capacitats. Es tracta d'una pràctica alegal que
xoca amb la concepció del model educatiu inclusiu que estableix la
legislació espanyola i que els pedagogs consideren, a més,
contraproduent.
L'existència d'aquesta pràctica, que porta el 30%
de l'alumnat català d'aquesta etapa a seguir una escolarització
segregada en funció del seu nivell acadèmic, apareix constatada en la
segona part de l'estudi que la Fundació Jaume Bofill ha elaborat
basant-se en les dades del conegut Informe PISA 2006.
Sobre el
paper, l'educació secundària a Catalunya és fonamentalment comprensiva,
és a dir, que tot l'alumnat té un mateix currículum i unes mateixes
condicions d'escolarització amb independència de les seves capacitats.
Tot
i això, la realitat dels centres és completament diferent, ja que en un
de cada tres es practica la selecció i separació de l'alumnat en totes
les matèries, mentre que en un altre terç l'agrupació es fa només en
alguna matèria, segons les enquestes que PISA va passar als directors
dels instituts.
El director de la Fundació Jaume Bofill, Jordi
Sànchez, i el director de l'informe, Ferran Ferrer, han subratllat avui
en la presentació de l'estudi que l'existència d'aquestes pràctiques
era una cosa "coneguda" en l'àmbit educatiu, però "mai reconeguda" de
manera formal.
"És una pràctica alegal, que he de suposar que era
desconeguda per a l'administració perquè si no, hagués hagut d'actuar",
ha assenyalat Sànchez, que ha subratllat que el problema "no s'arregla
a cop d'inspecció ni criminalitzant el professorat perquè aquesta
situació no és res més que el reflex d'un fracàs".
La majoria
dels centres que recorren a aquesta pràctica són els que es troben amb
més dificultats per atendre la diversitat d'alumnes que arriba a la
secundària, que procedeixen de realitats familiars i tenen nivells molt
diferents.
L'informe de la Fundació posa de manifest, tot i això,
que l'agrupació per capacitats sembla influir negativament en els
resultats, ja que les puntuacions mitjanes en ciències són de 477 punts
en els alumnes segregats en totes les matèries, davant dels 490 dels
que només van separats en algunes assignatures i els 510 dels que
assisteixen a centres on no se separa per capacitat.
Una
comparativa respecte a les altres nou comunitats autònomes sobre les
quals es disposa de dades revela que Catalunya és, amb molta
diferència, la que més practica la segregació d'alumnes a secundària,
seguida de Castella i Lleó (10%) i el País Basc (6%), mentre que la
mitjana a Espanya és del 7%.
Les puntuacions mitjanes en ciències
(491), matemàtiques (488) i comprensió lectora (477) dels alumnes
catalans de 15 anys, l'edat analitzada, situen Catalunya en el lloc
número nou, amb només Andalusia per darrere, malgrat que està per sobre
de la mitjana espanyola (488, 480 i 461, respectivament).
En el
grup superior hi ha la Rioja i Castella-Lleó, seguides d'Aragó,
Navarra, Cantàbria, Astúries i Galícia, mentre que la mitjana dels
països de l'OCDE és de 500 punts en ciències, 498 en matemàtiques i 492
en lectura.
La comparació amb les altres set comunitats autònomes
que falten no és possible, ja que aquestes no van facilitar les seves
dades per realitzar una mostra ampliada de PISA, entre les quals hi ha
Madrid i València, probablement les més similars a Catalunya en
estructura sociodemogràfica.
Respecte a la segregació de
l'alumnat, el també catedràtic d'Educació comparada de la UAB Ferran
Ferrer ha emfatitzat també que la separació d'estudiants per les seves
capacitats "estigmatitza" els que tenen més dificultats i baixa
enormement les seves expectatives de millora, cosa que els aboca encara
més al fracàs.
Una altra pràctica utilitzada a secundària i que
l'estudi de la Fundació Jaume Bofill qüestiona és el de la repetició de
cursos, ja que els centres amb més repetidors són els que obtenen
pitjors resultats.
El director de l'informe ha deixat també clar
que els mediocres resultats de Catalunya no poden atribuir-se al fet
migratori, ja que en comunitats com la Rioja o Aragó, amb un flux
similar d'immigrants el 2006, aquest tipus d'alumne obté entre 20 i 30
punts més.
Respecte a la influència del nivell socioeconòmic i
cultural de les famílies en els resultats dels alumnes, l'estudi revela
que Catalunya obté unes puntuacions més baixes que les que li
correspondrien.
