Un curs que comença, una legislatura que s’acaba

Totes les legislatures tenen els seus punts forts i els seus punts foscos, com tota obra humana, és clar. Esgotada la present, és el moment d’analitzar en quina situació ens trobem en el terreny que ens ocupa, l’educatiu, perquè el pròxim govern segueixi en la línia positiva encetada i apliqui les pertinents correccions als aspectes millorables. Aquest és el servei que hem de fer al nostre país, al marge de partits i sectarismes.
Sens dubte, la promulgació d’una llei educativa pròpia per a Catalunya, malgrat el poc marge que ens deixa l’afany uniformista del govern de l’estat,  és un factor positiu que cal valorar i emprar en la millora del nostre sistema educatiu. Més quan aquesta llei ha sortit gràcies a la bona disposició col·laboradora de l’oposició, que mai va trobar quan governava. Vigilem, doncs, que el pacte subscrit es mantingui, governi qui governi. Els qui no la van subscriure en el seu moment, malgrat ser al govern, i els qui l’han impugnat no ens haurien de fer perdre el camí iniciat, que és llarg i amb força possibilitats.

Un altre aspecte que en principi hem de considerar com a positiu és l’aplicació d’una sisena hora a l’ensenyament primari públic. Però aquí hi ha uns elements foscos que enterboleixen la seva bondat. En primer terme el ritme amb què es va aplicar, que va comportar incorporar al sistema multitud de docents que no tenien l’especialització que era necessària per a cobrir les necessitats dels centres. I això perquè no es va tenir la valentia de determinar que es tractava d’una hora plenament curricular; suposo que per no subvencionar-la als centres concertats. Però així no millorarem el conjunt del sistema, que si realment tingués una hora lectiva més cada dia segur que podria aconseguir millors resultats, en especial el sector públic per al que s’ha introduït perquè el privat ja la té des de fa temps, com tothom sap. Si aquesta introducció s’havia de fer poc a poc, caldria haver-ho fet així. Ara ningú sap ben bé per a què serveix aquesta hora que, si més no, hauria de ser un ajut personalitzat per als alumnes en dificultats i l’oportunitat d’aprofundiment per als qui ja van prou bé.

Hem de valorar positivament també la generalització de les proves d’avaluació en competències bàsiques a sisè de primària i a quart de secundària obligatòria. Però cal avançar decididament en aquest terreny. Les proves han de tenir incidència en les qualificacions, com passa en tots els països avançats, i els criteris de superació han de ser transparents. En les darreres proves aplicades a sisè de primària no s’especifica el criteri pel qual es considera superada una competència i, donats els antecedents, tot fa pensar que s’ha establert en resoldre un 60% dels ítems plantejats en la competència en qüestió. Això, si realment es tracta de competències bàsiques –assolibles per tant per tothom–, resulta del tot inacceptable. Així no sabrem mai com estem realment i quins són els punts febles de l’aprenentatge dels alumnes que cal superar. Per tant, transparència i valentia en els criteris.

Se’ns diu que les proves de competències bàsiques serveixen perquè alumnes, famílies i centres sàpiguen com estan. A banda de la reflexió anterior, el què cal preguntar-se és quines mesures es preveuen per ajudar a superar els dèficits detectats. No podem enviar als alumnes amb dificultats de vacances el 22 de juny fins a mitjans (una mica menys) de setembre a casa sense donar directrius i ajuts concrets per començar el curs millor de com l’han acabat. Cal recordar que el mes de juliol és un mes de possible utilització al respecte. I no estem inventant res, alguns territoris que treuen millors resultats que nosaltres en el PISA, ja ho fan. Com es diu vulgarment, no farem truites sense trencar cap ou.

La informatització del nostre sistema educatiu és un pas en la bona direcció. No pas perquè ens haguem d’enlluernar amb els ordinadors sinó perquè les eines informàtiques són part ja indissoluble de la vida quotidiana i professional, de manera que han de ser presents a l’escola. Solament cal fer l’advertiment que ens cal fer un seguiment de la seva utilització fins que estigui prou consolidada en el conjunt del sistema. L’ordinador, com el llibre de text, també pot ser emprat d’una manera rutinària i no aportar res de nou a la millora de l’aprenentatge, però les seves possibilitats són certament molts àmplies.

Finalment un comentari respecte al calendari escolar. Pel que fa als alumnes, s’ha substituït una setmana de setembre per una de febrer-març; els docents tindran una setmana més de vacances i amb això és difícil veure on rau la millora. A les famílies no els resolt gran cosa, més aviat els complica perquè si deixen vacances per al març el problema el tenen al juliol o a l’agost. De veritat no es poden reduir les vacances del conjunt de l’any i així els alumnes tindrien més temps per aprendre? Onze setmanes a l’estiu, dues setmanes per Nadal, una setmana al març, una setmana per Pasqua, més totes les festivitats, ponts i caps de setmana dóna un total de dies lectius inferior al de dies no lectius. Si volem un sistema educatiu de qualitat, així és impossible tenir-lo.