Un Congrés per a un full de ruta

El 2n Congrés d’Edu21 es desenvolupà els dies 27, 28 i 29 del passat mes de novembre sota el títol: L’educació: l’eix del nou Estat. Es pretenia que servís, sobretot, com a punt d’arrencada envers l’elaboració d’un veritable full de ruta sobre el paper que hauria de tenir l’educació en la perspectiva de construcció d’un Estat per a Catalunya.

Per això, el Congrés situà a debat els principals reptes que s’haurien d’encarar davant d’un procés d’aquestes característiques i aprofundí també sobre el model de ciutadà que hauria d’impulsar un sistema educatiu propi, el model territorial d’aquest sistema, el paper del professorat, de l’administració educativa, de la Formació Professional, de l’orientació i l’acompanyament, de la innovació i les tecnologies, etc. També es reflexionà sobre quins serien els referents històrics i pedagògics que s’haurien de tenir en compte a l’hora de pensar un model propi. El congrés comptà, a banda de les aportacions dels ponents i dels assistents, amb el testimoni de nombroses personalitats que aportaren el seu punt de vista a partir de produccions audiovisuals que foren incorporades a les sessions del Congrés.

Fruit d’aquesta etapa reflexiva que significà el Congrés destaquem a continuació algunes de les propostes que es formularen, principalment, a partir de les aportacions de les ponències del grup EduEstat vinculat a Edu21:

• Ara es fa necessari perfilar un sistema educatiu català que es relligui amb els referents més creatius i característics de l’escola catalana: saber fer; relació amb la universitat; educar per a la vida; fomentar la creativitat; aprofitar l’entorn; enfortir la personalitat; pràctica reflexiva; obertura al canvi; aprofitament del bilingüisme; promoció dels valors humanistes; pluralitat de projectes singulars; lideratges pedagògics; cooperativisme...
• La tasca professional del professorat ha de configurar-se entorn equips docents de treball. A nivell de grup classe els equips docents han de ser petits, polifuncionals, amb capacitat per a treballar des de la codència i la multidocència, amb competència emocional i comunicativa; prioritzant la funció d’acompanyament, orientació i tutorial. I a nivell comunitari han de ser capaços de treballar en xarxa amb altres centres, institucions educatives, socials, etc.
• Cal un nou disseny de la formació inicial i de l’accés a la professió docent. Es proposa una sola carrera de magisteri amb tres especialitzacions (mestre d’infantil, mestre de primària i mestre de secundària), amb un procés de selecció en base a competències personals i actitudinals i amb un període d’accés professional al centre sota el guiatge d’un equip docent.
• Resulta cabdal fer de l’orientació i la tutoria l’eix de l’acció docent i educativa. L’orientació és concep com l’acompanyament de l’aprenentatge (ètic, acadèmic i professional), del procés seqüencial i del temps (transicions), s’ajusta a cada etapa i nivell educatiu (coordinacions), així com a cada ritme, nivell i estil d’aprenentatge (didàctica i avaluació). L’aula i l’aprenentatge representen la praxi de l’orientació i l’acompanyament.
• Apostar per un model d’escola en presència de les tecnologies i no tant per inserir tecnologia a les aules. Per això cal enfortir l’equip directiu amb competències digitals i facilitar que els docents puguin desenvolupar processos d’ensenyament i aprenentatge més interpel·ladors, mobilitzadors i eficients amb l’ajuda tecnològica, tot fent que això funcioni millor que les pràctiques sense tecnologia.
• Cal que la FP inicial sigui percebuda com una opció educativa de primer nivell i, per tant, els estudis dels CFGM han de ser part fonamental de l’educació secundària superior, i els CFGS de l’educació terciària. Per això caldrà anar cap un model de la secundària de trajectòries individualitzades (no itineraris), de la professionalització de l’orientació i del reforçament de les competències bàsiques.
• Hem d’articular una formació al llarg de la vida de qualitat. És necessari concebre el sistema educatiu des de la perspectiva d’aquesta formació permanent, unificant la planificació des de les mateixes institucions polítiques (que han d’avaluar l’impacte i la qualitat de la formació) i proveint-les dels mateixos centres de formació que haurien d’integrar tots els serveis.
• "Una nova administració educativa hauria –al contrari del que es fa ara– de situar l’alumne a dalt de tot de l’estructura i per sota el docent". Aquest acompanyaria a l’alumne des del guiatge dels seus aprenentatges amb eficàcia, professionalitat, empatia i comptant amb la col·laboració de les famílies. La direcció, al seu torn, hauria de dirigir l’equip docent també des del guiatge, la professionalitat, l’eficàcia i l’empatia. El director/a hauria de disposar d’un equip directiu eficaç. A la vegada, les direccions dels centres haurien de tenir una direcció zonal o regional també eficaç i professional composta d’un/a director/a i un equip professional de mentors, auditors i consultors amb dedicació permanent a aquestes tasques. I, finalment el/la conseller/a hauria de dirigir aquests directors/es regionals i comptar, alhora, amb un equip que treballés per projectes i que planifiqués i avalués.

Totes aquestes propostes són només la punta de llança d’un molt més ampli full de ruta que caldrà traçar en els propers mesos per a completar una guia, a mode de llibre blanc, sobre l’educació en el marc d’un nou Estat per a Catalunya. Edu21 i el grup EduEstat treballaran en aquesta direcció. De ben segur que aquestes primeres propostes poden servir per activar el debat que ens ha de permetre confeccionar aquesta guia amb la finalitat de, tot aprofitant els canvis que s’albiren en l’escenari polític i institucional del país, poder fer un salt endavant qualitatiu que permeti disposar d’un sistema educatiu avançat, de màxima qualitat i equitat. Aquests moments de canvi cal aprofitar-los també per a corregir i reorientar aquells factors que s’han detectat com a disfuncionals en el model actual. Tan de bo encertem en el diagnòstic de les necessitats i requeriments que fan falta per assolir aquest sistema que ha de permetre situar l’educació en el centre de la construcció del nou Estat.