Un altre curs
Quan els nostres nois i noies emprenen de nou el brogit de les aules, dels companys retrobats i dels horaris, matèries i professors nous, sempre resulta un bon moment per interrogar-se sobre els dubtes, temors i anhels que el nostre sistema educatiu té plantejats.
Serà un segon any on la sisena hora s’amplia però que encara no abasta tot el sistema. Un procés amb aspectes positius i altres no tant segons el contingut concret en què els centres han bastit a aquesta sisena hora molt condicionats també per les seves pròpies possibilitats organitzatives i els seus recursos disponibles. Forçar decisions universals no relligades als projectes específics de centre, continua sent un tic de caire burocràtic i propi d’una administració educativa més pendent encara d’assegurar la uniformitat que d’afavorir la singularitat des de la confiança.
Un curs on començarà a implantar-se la nova assignatura de l’educació per a la ciutadania a 3r d’ESO. Una decisió que ha aixecat polseguera en determinats sectors –més a nivell espanyol que nacional– al sospitar que sota la denominada educació en valors es volguessin promoure aquells que són propis potser d’una majoria de ciutadans però que no compten amb un consens absolut per part de totes les sensibilitats morals. Tanmateix, aquesta crítica es pot fer extensiva a qualsevol opció educativa que fomenti uns determinats valors i obviï o condemni uns altres. L’ensenyament no és quelcom neutre ni totalment imparcial. Es basa en opcions. Educar també és formar i la formació es fa des d’un determinat sistema de valors. En una societat democràtica el que cal exigir és que tota opció es faci des de la transparència, el respecte a les minories i que es garanteixi plenament el dret a la crítica.
Durant aquest curs seguiran incorporant-se al nostre sistema educatiu alumnes nouvinguts procedents de països i realitats culturals diverses i cal preguntar-se si entre tots hem bastit un projecte de país i d’escola prou sòlid per integrar-los a la nostra realitat. Contemplarà aquest fet cabdal la nova Llei catalana d’educació que a finals d’any hem de conèixer? S’encertarà amb una norma general de consens que apaivagui les constants tensions en el món educatiu i que senti les bases per construir el futur en un clima de serenor i estabilitat? No ho tenen massa fàcil els enginyers d’aquest projecte de llei davant un espai que, entre una necessària major autonomia dels centres educatius i una normativa estatal amb tendència crònica a legislar de màxims allò que hauria de ser de mínims, deixa poc marge a l’administració educativa catalana per regular eficaçment una norma general pròpia.
Comencem el curs amb més barracons que l’any passat, amb més mestres que mai però segurament sense cobrir totes les vacants i, sobretot, sense ajustar-se a les especialitats i titulacions escaients per al lloc i l’etapa de destinació. Són elements de preocupació que indiquen que encara ens trobem lluny que l’educació sigui una de les màximes prioritats –reals– dels nostres governants.
Avancem massa lentament i tímidament cap el reconeixement del sistema educatiu de servei públic al no dotar a l’escola pública de les mesures que la qualitat educativa requereix (recursos escaients i efectius, direccions amb competència de lideratge i comandament, organitzacions de centre eficients, rendició pública de comptes, etc.) i a l’escola concertada del finançament real (per plaça ofertada) unit a l’exigència de respondre amb responsabilitat davant el seu compromís social (acceptació de l’alumnat amb tot tipus de diversitat, aposta per elevar l’excel·lència sense disminuir l’equitat, racionalitzar horaris i condicions de treball del professorat, etc.).
Desitgem que les llums i ombres davant el nou curs no amaguin allò més essencial: l’oportunitat renovada any rere any per a guiar, ajudar i esperonar els nostres infants i joves cap a l’aventura del saber i de la pròpia realització com a persones. Són milers els professionals que enguany, una vegada més, es posaran al servei d’aquest objectiu engrescador i de màxima responsabilitat. Que entre tots sapiguem estar a l’alçada de tan elevada ambició.
