Tres anys de grau i dos de màster: el model universitari que proposa Wert, rebutgen rectors i celebra la Generalitat
Les universitats podran escollir si es queden amb el sistema actual de graus de quatre anys i un de màster o bé passen al nou. El secretari d'universitats, Antoni Castellà, nega que així sigui més car estudiar
De llicenciatures de cinc anys i diplomatures de tres a
graus de quatre anys i un màster d'especialització d'un any. El polèmic
pla Bolonya va suposar, entre d'altres coses, aquest canvi en el sistema
universitari, però amb l'esborrany de reial decret que ha presentat
aquesta setmana el ministeri d'Educació a rectors i autonomies les
carreres deixaran de tenir sempre el mateix nombre de crèdits i els
rectors podran escollir què dura un grau: si quatre anys (240 crèdits
ECTS) o bé tres anys (180 ECTS). El ministre d'Educació, José Ignacio
Wert, busca així la "homogeneïtzació" amb la resta d'estats europeus, on
en la majoria –excepte Espanya, Xipre, Turquia i Eslovènia– és habitual
que la carrera duri tres anys i després se'n facin dos de màster.
La Generalitat celebra aquesta proposta perquè, segons el secretari
d'Universitats, Antoni Castellà, "Catalunya sempre ha reivindicat que va
ser un error per al sistema universitari haver d'adoptar la mateixa
quantitat de crèdits per grau quan en la majoria de països hi havia
flexibilitat: en la majoria són de 180 crèdits".
A
banda, Castellà considera que "és un avenç en autonomia per a les
universitats catalanes, amb un sistema molt orientat a la investigació,
ja que és una oportunitat per internacionalitzar-se". En el sistema
català, el 30% dels estudiants són internacionals i en doctorat s'arriba
al 40%, mentre que en graus s'està al 4%. "Creiem que una de les
limitacions era no estar homologat a la majoria de sistemes europeus.
Això permetrà que cada universitat pugui decidir", ha afegit en sortir
de la reunió aquest dijous de la Conferència General de Política
Universitària al ministeri d'Educació, que ha presidit Wert.
Els rectors, en contra de la mesura, per ara
Però això no és el que opinen les universitats. Wert també va presidir
ahir, també al ministeri, la reunió del Consell d'Universitats, on les
cares van ser llargues. Els rectors s'oposen a la mesura perquè tot just
han acabat ara les primeres promocions de la reforma 4+1 i creuen que
s'ha de fer un anàlisi profund de com ha anat abans de tornar a fer un
canvi en el sistema. De la reunió van aconseguir esgarrapar dos mesos a
Wert per prendre una decisió. Si la mesura tira endavant, podria
començar a implantar-se ja el curs 2015-2016.
Estudiar serà més car?
Un dels dubtes més importants que suposa el pas al sistema 3+2 és si
estudiar serà més car. Castellà va matisar ahir que no està previst
canviar el preu del crèdit ECTS i que considera que els graus que
haurien de passar a tres anys no són les antigues diplomatures, sinó
graus d'investigació com química, física o matemàtiques, on els tres
primers anys podrien ser més bàsics i després el màster enfocat a la
recerca. Comunitats com Astúries o el País Basc han criticat justament
aquest punt, ja que estudiar un màster és molt més car i hi ha menys
beques.
Una modificació a través de decrets
A diferència de la LOMCE, Wert ha optat per només modificar la
normativa universitària amb quatre decrets que, segons el ministre, han
estat aplaudits per la majoria de representants autonòmics en la
Conferència General de Política Universitària. El
ministre evita així modificar la llei i obrir la capsa de Pandora
després de la polèmica reforma de l'educació a primària i secundària.
