Temps de realisme, temps d’innovació
Quina ha de ser l’agenda educativa en un temps de crisi com l’actual? Quan des de la política educativa sembla que ja es fa molt contenint el màxim que es pot la disminució de recursos dedicats a ensenyament i, també, quan s’intenta compensar l’entrada d’un major nombre d’alumnes al sistema educatiu amb més dedicació docent i una redistribució dels recursos existents, la temptació per deixar en suspens projectes de calat innovador podria ser intensa i, fins a un cert punt, lògica. Això, però, seria un greu error.
Ara més que mai ens cal imbuir al sistema educatiu d’idees, projectes i propostes innovadores. Ara més que mai –optimitzant els recursos existents– convé esperonar les propostes de renovació que sorgeixin de la recerca educativa, de la innovació en els centres, de la il·lusió dels equips docents i, en definitiva, de la base on es detecten, es viuen i es lluiten les problemàtiques reals del sistema.
Tenim una gran ocasió per, des de l’administració educativa, apostar decididament per a l’autonomia de centres i, en concret, per a la seva autonomia pedagògica (curricular i organitzativa). Més que dissenyar formulacions intervencionistes cal deixar els centres –des de la confiança– que formulin les seves propostes de canvi, d’innovació i de reforma a partir de llurs pràctiques institucionals i d’aula. Al mateix temps se’ls ha de permetre que defineixin la seva organització escolar i el propis enfocaments didàctics, metodològics i curriculars.
No partim de zero, ni per tradició pedagògica (a Catalunya ve de molt lluny i encara, moltes propostes, constitueixen autèntics fars per al guiatge de les que ara es requereixen), ni per manca d’experiències reeixides i paradigmàtiques arreu del territori, de primària i de secundària, de centres públics, concertats i privats. Disposem d’un bagatge valuós però ens manca encara trobar les vies del reconeixement i de l’exemplificació que, en forma de taca d’oli, estimulin les iniciatives dels altres. Als centres, per fer això, els calen temps calmats, una disminució de les exigències burocràtiques i ajudes concretes per a l’avaluació pedagògica i per l’acompanyament en les innovacions. Però, sobretot, cal no remoure els fonaments de l’estructura del sistema educatiu. I en aquest aspecte, en els propers temps, poden venir més interferències de les desitjades. Haurem d’estar amatents i preparats per, si cal, donar una resposta ferma i contundent.
Des d’Edu21, de sempre, però més en l’horitzó actual, volem contribuir a fer aflorar les coses que es fan bé, que són moltes i de molta gent; pretenem aportar idees i propostes per a la innovació educativa i, fins i tot, per el canvi de model educatiu imperant; i a més pretenem sistematitzar les propostes que anem exposant tot traduint-les en formats de presentació i debats útils i, sobretot, funcionals, aplicatius, que arribin a la pràctica i que la transformin. Des d’aquest horitzó començarem a treballar per poder oferir a la comunitat educativa, aquesta propera tardor, el 1r Congrés d’Edu21 on vincularem els avenços en l’aprenentatge amb una renovada gestió de l’aula –tant necessària de construir ja– i tot això relacionant-ho també amb la primera i més important tasca educativa: l’acompanyament i orientació de cada alumne en el seu procés de creixement, maduració i desenvolupament integral.
Anirem informant sobre aquesta iniciativa que no ha d’aturar però la resta d’activitats d’Edu21, molt especialment la seva obertura a les aportacions i col·laboracions plurals dels membres de la comunitat educativa mitjançant aquest Butlletí, així com des de la resta d’iniciatives com ara les tribunes, les jornades, els coachings educatius, el Premi Edu21, etc.
No són temps de projectes espectaculars farcits de retòrica i d’ornamentació mediàtica. En aquest aspecte l’actual conjuntura potser contribueix a estalviar-nos aquesta mena de projectes grandiloqüents. I en canvi ara tothom percep diàfanament que és l’hora d’apostar pels canvis reals, possibles però autènticament innovadors. I és en aquest terreny on Edu21 s’hi sent còmode i hi posarà tot el seu esforç i entusiasme.
