Temps de preinscripció i matriculació

Temps de preinscripció i de posterior matriculació a les escoles del nostre país. Les famílies en parlen i discuteixen sobre les normes que regeixen aquest procés, de tanta incidència en la vida dels pares i, lògicament, dels propis alumnes. Hi ha punts de vista enfrontats que no sempre tenen ocasió de ser debatuts. A continuació es presenta un possible debat entre dues posicions, a favor i en contra de les normes vigents. El lector pot trobar arguments (o no) per reafirmar i modificar la seva posició al respecte.
- M’agradaria que algú m’expliqués com es pot harmonitzar el principi bàsic del dret dels pares d’escollir el tipus d’educació que volen per als seus fills amb la planificació per zones escolars que fan els ajuntaments, i els barems de punts que atorga la Generalitat per poder escollir escola.

- Mira, em sembla que és fàcil comprendre que cap dret social pot ser il·limitat i que precisament per fer-lo factible cal planificar la demanda en funció de l’oferta del servei, que mai serà infinita. Per tant, cal cercar disposicions d’acord amb les quals els pares podran escollir escola entre les disponibilitats existents; això justifica, al meu entendre, i al de molts altres, la necessitat d’establir barems de priorització.

- De manera, segons tu, i altres, és clar, el dret a escollir escola està en funció del que disposi un ajuntament en concret, que estableix zones escolars sobre el paper i que, segons la seva ideologia, poden prioritzar un determinat tipus d’escola. Ja no parlo del possible dret d’escollir els mestres,...

- Quina altra solució hi ha? Que una escola estigui desbordada per la demanda que no pot atendre i que una altra sigui buida?

- El primer que caldria plantejar-se és el perquè unes escoles són demanades i altres no. Si això passa en qualsevulla altra activitat la solució fóra clara: tancar el centre que la gent no vol i ampliar o bé dividir el centre demandat, no creus?

- Sí, aquestes són les lleis del mercat pur i dur, que no es poden ni convé aplicar als serveis públics.

- Per què no?

- En primer lloc perquè l’educació no és un pur bé de consum. En l’educació hi entren altres factors a més del desig dels pares. No podem oblidar que eduquem per a fer ciutadans, a més de satisfer les necessitats estrictament individuals i socials. I s’aprèn a ser ciutadà convivint amb els altres, amb el diferents, car la societat actual és diversa i cal conviure en pau en aquesta diversitat.

- A veure. Crec que t’enlaires en unes reflexions ben sonants que tenen poc a veure amb la realitat legítima dels pares que desitgen una educació, en definitiva una escola, concreta per als seus fills i resulta que l’administració els hi diu que allà no els toca sinó en una altra escola que no desitgen. L’educació és un tema massa seriós per jugar a repartiments sobre una taula. Això sense entrar novament en el detall del perquè cal mantenir centres escolars que no són ben vistos ni desitjats per els qui segueixen tenint la responsabilitat principal de l’educació, que són els pares.

- No et negaré que dins de l’oferta educativa de servei públic pot haver algun cas de centre que no estigui a l’alçada i, estic d’acord, que aleshores caldrà prendre mesures per a millorar-lo, però això també pot passar en un hospital, per exemple, i no el tancaríem sinó que es milloraria després d’identificar les possibles causes del problema. Seguint amb aquest mateix exemple, la sanitat pública també està planificada i tenim una atenció en funció del domicili ...

- I la possibilitat d’anar a un centre no públic.

- Pagant-lo a part, és clar. Això també ho tens en l’ensenyament, si vols.

- La comparació és vàlida fins a cert punt, solament fins a cert punt. Et recordo que l’escolarització fins als setze anys és obligatòria, ah! i gratuïta!  La sanitat no. I quan convé, la sanitat pública et deriva a instal·lacions més ben dotades, etc. D’altra banda, es pot escollir metge de capçalera...; però prefereixo retornar al nostre tema. No coneixes famílies que s’empadronen en altres municipis o llocs de la mateixa ciutat per poder tenir l’escola que desitgen?

- Se’n parla molt d’això, però no són tants els casos i ja s’apliquen mesures per evitar-ho.

- Mira, aquí tenim concepcions confrontades respecte a l’educació i la funció del sistema educatiu. No entraré ara en la consideració que has fet de si vull una altra escola l’he de pagar a part; ja la pago amb els impostos i crec que no he de repetir el pagament. Resultarà que solament les famílies benestants poden realment escollir escola. Puc entendre que en un moment donat una escola no pugui atendre tota la demanda que genera, però això no és flor d’un dia i es veu a venir, de manera que es poden prendre mesures per ampliar-la, dividir-la, etc. El que passa és que es toquen interessos corporatius dels funcionaris i, de fet, es prenen mesures perquè els pares no puguin escollir les escoles concertades, per exemple. A aquestes, no se’ls facilita la seva ampliació, encara que tinguin demanda. Tot per afavorir la xarxa pública.

- La primera obligació d’un govern és prioritzar l’educació pública perquè és aquesta la que arriba a tothom, la que realment compleix una funció democratitzadora de la societat, posant a tots els alumnes en igualtat de possibilitats. La doble o triple xarxa escolar el què fa és segmentar la població en funció del seu nivell econòmic, amb els consegüents resultats de marginació per alguns, precisament els més febles a causa del seu origen social.

- I per què no apliquem aquest principi als restaurants, hotels, automòbils, etc., etc. i, fins i tot, podem aplicar-ho a la forma de vestir i així anirem tots uniformats, com en la Xina de Mao. Veus on ens porten les teves consideracions?

- Si entrem en el terreny histriònic no ens entendrem gens. Saps perfectament que les coses no van per aquí. Si vols concretem la situació. No et sembla raonable que els germans tinguin prioritat a l’hora d’escollir escola? No et sembla raonable que la proximitat del domicili familiar sigui també prioritari? No et sembla que les famílies nombroses i monoparentals han de tenir alguna consideració especial també en aquest terreny?

- I no et sembla igualment raonable que uns pares que tenen, de moment o per sempre, un sol fill puguin escollir també l’escola que desitgen? I no és igualment raonable que uns pares que vulguin una escola que està més allunyada del seu domicili però que sintonitza millor que la més propera amb la seva concepció educativa també la puguin escollir?

- A aquests darrers ningú els hi ho impedeix. I els primers, els d’un sol fill, podran fer-ho si ...

- Si els immigrants que hi hagi al barri no omplen l’escola perquè tenen més fills ....

- Compte per on vas! No entris en un terreny i llenguatge xenòfob que és indefensable en una societat plural i democràtica ... De famílies nombroses n’hi ha moltes d’autòctones.

- Escolta. Les coses s’ha de poder dir pel seu nom i les meves consideracions són objecte de parla habitual al carrer...

- La qual cosa no vol dir que siguin justes.

- Veig que no avançarem més en el nostre debat. Debat que hauríem de tenir amb plena llibertat perquè la cosa no rutlla. Moltes famílies passen aquests dies un mal tràngol que els hi hauríem d’estalviar.

- D’acord que sempre és bo debatre les coses però la societat avança renunciant a privilegis i discriminacions i atenent als qui més ho necessiten. L’escola pública i les normes de matriculació van en aquesta direcció, encara que algun punt pugui ser dolorós per algunes famílies. Potser en podrem seguir parlant en una altra ocasió.

- Potser.