Sobre l’editorial “Per un debat serè”

Jo vaig ser al debat a la taula com a convidada, i certament en vaig marxar amb el regust de no haver arribat a res.

Molta gent a opinar; un debat basat en una enquesta molt discutible i que no crec que reflectís la realitat; molt centrat novament (l'enquesta hi portava) a debatre sobre escola pública-privada;  i sense temps per tal que des de la taula aportéssim camins de solució que creiem necessaris per millorar i anar endavant. Els de la taula, ja no vam poder tenir la paraula ni tan sols 30 segons cadascun per tancar el debat tot aportant almenys algunes punts prioritaris per poder, de veritat, avançar.

Va ser més ric l'espai de temps d'abans del debat en el qual els convidats ens vam trobar en una sala i vam poder anar parlant entre nosaltres.

Llàstima que el debat no s'hagués centrat més vers aquests camins de solució.