Sobre l’editorial “Per un debat serè”

Bàsicament estic d'acord amb la vostra valoració del debat. Tenim massa feina i massa reptes al nostre país per perdre temps i energia en qüestions balderes. Tanmateix, voldria fer-vos arribar una petita observació entorn d'un aspecte que va sortir i, al meu entendre, és molt important. Em refereixo a la necessitat d'aplicar una discriminació positiva en aquells centres que, per la ubicació i l'entorn social, porten un pes molt superior de problemàtiques educatives derivades d'adaptació d'alumnat nouvingut o, senzillament, de la manca de recursos de les famílies (i no em refereixo només a recursos econòmics).

Parlo des de la meva realitat --que estimo i on sóc molt feliç
treballant amb alumnat de secundària-- a Cornellà de Llobregat. De tota
manera, a la meva classe de Ciències Socials de 2n d'ESO amb un 35 %
d'alumnat nouvingut presenta una diversitat extrema --des de l'alumne
que no disposa de les mínimes habilitats de comprensió i comunicació al
costat d'alumnat amb competències intel·lectuals ben adquirides--, amb
la consegüent impossibilitat d'atendre les necessitats de tots i
cadascun dels alumnes. Es pot entendre molt bé la sensació d'impotència
que tenim especialment el professorat de Ciències Socials que sempre
tenim a la classe tot l'alumnat i no disposem de cap recurs addicional
(professorat de reforç, agrupaments flexibles, etc.).

Bé, malgrat tot, crec que els informes són molt alarmistes, els mitjans
encara més i allò que de veritat funciona de l'educació a Catalunya és
gràcies a la professionalitat i al treball de cada dia de molts mestres
i professors/res que han  de rebre el suport i els recolzament de
l'Adminsitració i de la societat.