Sobre l’article “La tutoria, assignatura pendent del sistema”
El 23 de febrer de 2009 va sortir publicat l’article “La tutoria, assignatura pendent del sistema” de Marc Antoni Adell, Universitat de València, a Edu21, on es fa una descripció de la situació actual d’aquest àmbit educatiu tan important per al bon funcionament del centre. Potser es refereix a la Comunitat Valenciana però, com que el mitjà de difusió ha estat des de Catalunya, també volem que se sàpiga quin és el nostre punt de vista.
Nosaltres compartim la seva opinió, però també ens agradaria donar-li una visió més actualitzada que sigui més àmplia, per tal d’aportar-hi suggeriments, donar una nova mirada al contingut i actualitzar la informació.
L’acció tutorial és efectivament una peça clau per al desenvolupament personal i de progrés per a l’alumnat; ara bé, pensem que va més enllà de la intervenció d’una persona amb un rol determinat que l’exerceix en una hora a la setmana. A la tasca de tutor o de tutora cal afegir-hi la incidència educativa de totes les activitats del dia a dia i per tant de l’equip docent, així com de tota la comunitat educativa, perquè influeixi veritablement i amb profunditat en el desenvolupament personal de l’alumnat.
J. A. Marina (2005) expressa que “per educar un infant cal tota la tribu sencera” i aquest pensament es va fent cada vegada més palès per al professorat. Creiem que es va estenent i arrelant en els nostres centres educatius i que es va recollint en els Plans d’Acció Tutorial. Des de fa uns anys no només hi ha la clàssica tutoria sota el guiatge d’un tutor o d’una tutora, també es pot trobar la compartida per dues persones o bé les tutories individualitzades, que propicien un referent molt més proper i facilita el seguiment de l’alumnat en l’aprenentatge, la socialització i l’actuació amb les famílies.
Giner, A. i Puigardeu, O. (2008) manifesten que si haguessin de resumir el concepte de tutor/a dirien que “és la persona de referència de l’alumne/a, que l’acompanya en el seu creixement personal durant una temporada de la seva vida i en uns moments de vital importància per al noi o per a la noia”.
Malgrat ser una assignatura “que necessita millorar”, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en “Les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres”, de principi de curs, indica els aspectes i els objectius a desenvolupar. Des de fa uns sis anys és reconeguda també amb un complement econòmic i amb la corresponent certificació per al tutor i per a la tutora que la gestionen, antigues reivindicacions dels col·lectius de professionals de l’educació.
Cal recordar que l’any 1997 es va lliurar el material per treballar les competències socials del professor Manuel Segura, a tots els centres de Catalunya, tant de Primària com de Secundària amb un resultat molt positiu en aquesta última etapa perquè va preparar el camí cap al “Programa de Mediació escolar” i els resultats, fins ara, han estat espectaculars a tot el territori. Més de 250 centres públics de Secundària disposen del servei de mediació. Val a dir que els temes proposats en aquesta formació són atractius, faciliten la participació de tota la comunitat educativa i incideixen en la convivència, en el respecte i en la valoració de l’altre/a.
El Departament d’Educació des del curs 2006-2007 porta a terme dos seminaris: El “Programa de formació per a tutors i tutores d’ESO” i el “Programa per a l’elaboració del Pla d’Acció Tutorial” que pot ser un assessorament a centre o entre centres. A més, s’ofereixen més de dues-centes activitats organitzades tant pels Serveis Educatius com pels Instituts de Ciències de l’Educació.
La formació que es porta a terme des de l’Àrea de programes de Formació forma part de les línies prioritàries del Pla Marc 2005-2010 del Departament d’Educació. Se centra en una visió de l’acció de la tutoria més d’acord amb la pràctica i l’experiència del docent per millorar-la, i té com element potenciador de l’aprenentatge el compartir
les bones pràctiques entre iguals. Aquests aspectes innovadors, juntament amb els continguts i objectius proposats, creiem que poden ser facilitadors de “la gestió eficaç de l’aula” (Vaello, J. 2008), així com un accés a un ventall de recursos elaborats pel professorat formador que s’actualitzen constantment. Fet pel qual es dóna un bagatge prou motivador perquè aporti confiança a l’actuació a l’aula.
Un dels continguts claus que es treballa per fer l’acompanyament i l’assessorament als nois i a les noies de l’ESO és l’orientació acadèmica i professional. La nostra proposta passa per un treball esglaonat a cada curs, des de l’entorn immediat per adreçar la mirada a les alternatives de futur més adients.
S’ha previst per al curs escolar 2009-2010 que es comenci la formació de professorat formador per preparar accions formatives encaminades a reforçar l’acció tutorial a l’educació primària i al batxillerat. La metodologia serà la mateixa que a l’ESO, però adaptada a les característiques i a les necessitats de cada nivell educatiu. Serà portada a terme per equips de professionals diferenciats i es pretén que el model de formació sigui de qualitat, creatiu i adequat a les exigències i circumstàncies de la societat actual.
També amb la vigent normativa es dóna prou autonomia pel que fa a l’organització de la tutoria, tant en l’etapa d’ensenyament obligatori (primària i secundària) com en el postobligatori (batxillerat i cicles formatius). Amb aquesta capacitat d’autogestió els centres han d’analitzar la seva realitat i actuar en conseqüència. La proposta formativa dels equips directius, pel que fa als assessoraments en el centre, es concreten proposant-la formalment al claustre per ser aprovat pel Consell Escolar i la inspecció vetlla per l’acompliment de les directrius marcades.
Aspectes com la convivència, l’orientació, la coeducació, la salut,… no poden deixarse a la voluntat d’una persona tutora més o menys conscienciada. La tutoria ha de tenir una planificació i una dedicació implícita per la responsabilitat que comporta, tant per l’atenció al grup com pel seguiment individual de l’alumnat. Cal que sigui valorada i reconeguda, que disposi dels recursos adients i amb uns criteris d’avaluació on es recullin objectius aconseguits i propostes de millora.
I per últim, només volem recordar que un clima positiu d’aula, la satisfacció personal d’alumnes i del professorat de pertànyer a un grup o a un centre és difícil de quantificar, però estem segurs que tot passa per un bon Pla d’Acció Tutorial que sigui pautat, consensuat, amb criteris de revisió i per la implicació dels docents i de les docents que s’hi dediquen.
Catalina Costa Prats i Xavier Monferrer Troncho
Assessora i assesor tècnic docents
Subdirecció General de Formació i Desenvolupament del Personal Docent
Departament d’Educació
Referències:
Giner T. i Puigardeu O., La tutoría y el tutor. Estrategias para su práctica. Editorial Horsory , Barcelona (2008)
Marina J.A., Aprender a vivir. Editorial Arial, Barcelona (2005)
Vaello J., Las habilidades sociales en el aula. Editorial Santillana, Madrid (2005)
Segura M., Competències socials, GREM de la UB i Fundació Jaume Bofill, Barcelona (2002)
