27 octubre 2008
Alícia Muniente i Portella, professora de l'IES Marina de la Llagosta
Sobre l’article d’Elena Bigas “inici de curs”
Aquesta hauria de ser la manera ideal d'iniciar una nova relació alumnes-mestre/professor. Creure que és possible arribar a conèixer els teus alumnes: el que senten, el que desitgen, quines són les seves aspiracions, les seves pors, les seves inquietuds... I esperar poder arribar a ells amb prou empenta per ajudar-los a superar-se, a ser més feliços, a no tenir por, a tenir il·lusió, a relacionar-se... És la millor manera de començar un nou curs, però... A vegades aquests desitjos topen amb molts impediments difícilment superables que ens porten a renunciar a poc a poc a molts d'aquests desitjos i objectius.
Sóc tutora de 1r d'ESO a un IES del cinturó de l'àrea
metropolitana de Barcelona. Aquest curs tinc gairebé 250 alumnes que
faran amb mi l'Educació Física i 25 dels que sóc tutora. Aquests 25
nens i nenes, acaben d'aterrar en un nou centre ple de nois i noies més
grans, on es troben moltíssima diversitat: companys de l'escola,
d'altres que vénen d'altres escoles del poble,d'altres que venen
d'altres pobles a les aules USEE , d'altres que marxen a aules
d'acollida per què acaben d'arribar i no coneixen el
català/castellà... I necessiten de manera prioritària un referent que
els ajudi a fer de l'IES casa seva. Però..., jo només els dono 2 hores
de classe (Educació Física) i només fem tutoria durant 1 hora a la
setmana. Només em veuen els dijous i els divendres. No hi sóc sempre
quan em necessiten. Alguns s'atreveixen a venir-me a buscar per
demanar-me ajuda, d'altres no, i tot i que jo els ofereixo estar
disponible per a ells qualsevol dia a l'hora del pati o en acabar, no
puc arribar a copsar prou les seves inquietuds i necessitats. Molts
professors pensen que aquests nens i nenes ja estan a l'institut, ja
són grans, i que per tant els cal espavilar-se sols; però a molts els
costa prou el canvi i els cal i molt un referent adult que els ajudi a
caminar aquestes primeres passes.
metropolitana de Barcelona. Aquest curs tinc gairebé 250 alumnes que
faran amb mi l'Educació Física i 25 dels que sóc tutora. Aquests 25
nens i nenes, acaben d'aterrar en un nou centre ple de nois i noies més
grans, on es troben moltíssima diversitat: companys de l'escola,
d'altres que vénen d'altres escoles del poble,d'altres que venen
d'altres pobles a les aules USEE , d'altres que marxen a aules
d'acollida per què acaben d'arribar i no coneixen el
català/castellà... I necessiten de manera prioritària un referent que
els ajudi a fer de l'IES casa seva. Però..., jo només els dono 2 hores
de classe (Educació Física) i només fem tutoria durant 1 hora a la
setmana. Només em veuen els dijous i els divendres. No hi sóc sempre
quan em necessiten. Alguns s'atreveixen a venir-me a buscar per
demanar-me ajuda, d'altres no, i tot i que jo els ofereixo estar
disponible per a ells qualsevol dia a l'hora del pati o en acabar, no
puc arribar a copsar prou les seves inquietuds i necessitats. Molts
professors pensen que aquests nens i nenes ja estan a l'institut, ja
són grans, i que per tant els cal espavilar-se sols; però a molts els
costa prou el canvi i els cal i molt un referent adult que els ajudi a
caminar aquestes primeres passes.
Tants "però" en començar el curs... Fan que pensar, oi?
