Sobre la “VII Tribuna: Com reconèixer i potenciar el talent en educació?”

De vegades en aquest país ens autoflagel·lem de manera innecessària i no sabem reconèixer el que tenim de bo o el que hem construït nosaltres mateixos. Massa sovint tendim a veure el got mig buit i no ens adonem que també és mig ple… En això pensava el dia del lliurament del segon Premi d’Educació Edu21, durant la taula rodona sobre com reconèixer i potenciar el talent en educació. No voldria fer cofoisme, ni triomfalisme. Però els psicòlegs de l’aprenentatge ens han ensenyat que hem de partir sempre del que l’alumne sap, abans de proposar-li l’adquisició de nous coneixements. Per què no fem el mateix en els temes socials i educatius?

1. En el tema que ens ocupa, per exemple, hem sabut crear institucions específiques per reconèixer i impulsar el talent, com és ara el Centre d’Alt Rendiment, a Sant Cugat (vegeu-ne http://ies.car.edu/ i http://www.minorisa.org/car2/?q=ca/car), justament per a joves que destaquin en el camp de l’esport i l’educació física. O el centre d’estudis primaris, secundaria i artístic Oriol Martorell (http://www.xtec.net/cepa-oriol-martorell/) per als joves que destaquen en el camp musical i artístic, que poden continuar després el desenvolupament del seu talent en institucions superiors com és ara l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC: http://www.esmuc.net/) o a l’Institut del Teatre (http://www.institutdelteatre.org), que agrupa també els joves que es volen dedicar a la dansa.
2. Però, a banda d’aquestes institucions –insisteixo: específicament pensades per a potenciar determinats talents-, el mateix govern de la Generalitat va instituir uns premis per estimular el talent investigador en ciència i en tecnologia entre els joves: els premis CIRIT (el Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (http://www.gencat.cat/diue/serveis/premis/ur/premis_cirit/index.html), que s’atorguen cada any just en finalitzar el primer trimestre. I, encara, per impulsar l’esperit investigador, els treballs de recerca de batxillerat i de formació professional tenen cada any un munt d’iniciatives destinades a premiar o a reconèixer l’esforç que els nostres joves facin en aquest camp. Igualment, en aquest terreny de l’estímul del talent per la competitivitat, tenim iniciatives empreses de fa anys pel Departament d’Educació com ara els premis Orator (vegeu-ne les bases de la primera convocatòria a http://www.xtec.es/crle/orator/oratoria/01_02/13_4.htm), per estimular l’aprenentatge oral d’idiomes, i avui per reconèixer l’esforç per aprendre a parlar bé en públic en qualsevol de les llengües presents en el currículum.
3. I, com es va dir a l’acte del premi EDU21, en el camp de les matemàtiques hi ha diverses iniciatives sorgides de grups de professorat o d’associacions, que van en la mateixa direcció: l’ESTALMAT (Estímul del Talent Matemàtic: http://www.xtec.es/entitats/feemcat/estalmat.htm), les proves Cangur, l’Olimpíada Matemàtica, el Fem Matemàtiques… (vegeu més informació a: http://www.cangur.org/) i que ens demostren la gran preocupació efervescència positiva en aquest terreny. I en el terreny de les ciències, hem vist iniciatives excel·lents, com la d’Investiga la investigació (http://www.investigalainvestigacio.cat/index.html), en què grups de joves, distribuïts per la geografia catalana, sota la supervisió dels seus professors, van analitzar i explicar, en clau de recerca periodística i en format de reportatge televisiu, la recerca que realitzen avui científics de prestigi internacional, aprofitant la trobada de l’European Science Open Forum, de l’estiu passat.
4. I ja en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), hi ha diverses iniciatives de caire més o menys institucional, com la Mostra de produccions audiovisuals (per a productes de vídeo, fotografia i ràdio; vegeu: http://phobos.xtec.net/audiovisuals/lamostra/008/), que organitza el Departament d’Educació i en què participen molts centres de Catalunya. O Cinema en curs (http://www.cinemaencurs.org/), que consisteix en tallers de cinema per a nens i joves d'escoles i instituts públics de Catalunya, en què, de la mà de persones vinculades al món del cinema (realitzadors, guionistes, directors de fotografia, muntadors, etc.), al llarg de tot un curs, i dins l'horari escolar, els alumnes s'apropen al cinema, tant a partir del visionat de pel·lícules com de la pràctica creativa. I encara en aquest àmbit, caldria esmentar el concurs de webs de ciències, organitzat també pel Departament i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (vegeu: http://www.xtec.cat/escola/web_cien/).
5. Iniciatives com les que Caixa Catalunya ha posat en marxa amb el programa Joves i Ciència (E2C3), que podeu trobar explicat a http://jovesiciencia.caixacatalunya.es/; el concurs Phonix, que l’escola d’idiomes International House va dur a terme el curs passat (http://www.ihes.com/bcn/indexcat.html), i tantes altres que ara no podem enumerar, són una mostra que també la societat civil no estrictament educativa, ha començat a fer feina per reconèixer i impulsar el talent en diversos camps. Programa Innova (http://pinnova.upc.es/Innova/); el Programa Innova de la Universitat Politècnica de Catalunya, que té com a finalitat la contribució a la valorització de la recerca, l'impuls a la innovació i l'esperit emprenedor en tota la comunitat educativa. El premi Leandre Colomer, que reconeix treball en l’àmbit de la història i les ciències socials (http://www.uab.cat/ice/), que convoquen la Fundació Leandre Colomer i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Catalunya.

I un llarg etcètera.

Tenim, doncs, institucions, oportunitats i iniciatives (institucionals i de la societat civil) per reconèixer i impulsar el talent. Una altra cosa és que en tinguem coneixement, si se’n fa prou divulgació, si els mitjans hi donen la importància que alguns creiem que tenen… Però en tot cas ens serà més profitós fer-ne recompte, analitzar què ens falta i centrar-nos a subsanar les mancances. Crec que això era el que volia dir el president Pujol quan demanava que no ens enquistéssim en una visió (massa) negativa de la situació.

Entre les mancances, certament, cal començar per refer el discurs pedagògic i tornar a posar en primeríssim lloc la gran veritat que “aprendre vol esforç i disciplina”. Però també que aquest esforç val la pena perquè el benefici que se n’obté és molt gran i reporta una satisfacció personal i col·lectiva molt important. L’estudiant ha de sentir la satisfacció de l’esforç fet, de la mateixa manera que la sent l’excursionista que arriba al cim d’una muntanya després d’una caminada.

Tanmateix, crec que s’equivoquen els qui creuen que l’esforç (i el talent) s’estimulen amb més exàmens, més proves o simplement endurint (sovint de manera ben arbitrària) les condicions d’estudi. Els exàmens durs i els suspensos massius (encara en ple vigor als nostres centres de secundària i universitats) no tenen res a veure amb l’esforç. Més aviat, amb mesures semblants, el que se sol provocar és desànim en l’estudiant. Una pedagogia exigent, com la que ens demanava el president Pujol, ha d’anar molt ben falcada amb un entorn ric en estímuls, amb reptes i oportunitats…; però també amb atenció personal, ànims i, en definitiva, confiança en les possibilitats de l’estudiant. No oblidem que els països capdavanters en educació (com és ara Finlàndia) no ho són pas per posar barreres als estudiants, sinó al contrari: per ajudar els que no poden seguir de seguida que es detecta alguna dificultat, al mateix temps que per estimular l’excel·lència dels que tenen capacitats especials…