Serenor, confiança i inclusió
L’educació, i en concret el funcionament de les nostres escoles i instituts, requereix un clima d’assossec on els temps i ritmes afavoreixin poder planificar, actuar i reflexionar de forma adequada. Les presses i les improvisacions, l’estrès sostingut i la manca d’espais per a l’anàlisi i la reflexió, comporten indefugiblement unes males pràctiques pedagògiques i un cost en la salut personal i laboral de tots els membres de la comunitat escolar.
Però no n’aprenem. Portem anys denunciant una excessiva burocratització del sistema, un reguitzell de lleis i normes educatives que s’encadenen en el temps, amb períodes tan breus que converteixen en obsoletes les normatives abans que aquestes tinguin temps de consolidar-se en els centres i els equips docents. I, és clar, quan això es va repetint té com a conseqüència que els professionals acabin relativitzant els canvis i percebin la sempre saludable innovació com una incomoditat per a l’òptim exercici professional.
Els nostres centres educatius, equips directius i docents, l’alumnat, les famílies i tota la comunitat educativa necessita tranquil·litat, que no vol dir immobilisme; demana autonomia i confiança així com poder dir el que vol i el que pensa tot sent escoltada i atesa. Fa temps que anem dient que el sistema educatiu està tensionat però entre les seves causes hi ha la impossibilitat de comptar amb una administració que l’ajudi a asserenar-se, que li ofereixi temps i recursos per al disseny, anàlisi i reflexió dels seus propis projectes educatius. Resulta evident que part d’aquest asserenament passa per disposar, en l’educació pública, d’estabilitat laboral en els equips docents així com poder incorporar personal especialitzat i suficient per fer efectiva l’educació inclusiva. I aquest aspecte és extensiu a tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya (públics i concertats).
Tanmateix, perquè l’escola esdevingui efectivament inclusiva no només ha de disposar de més recursos personals, sinó que li cal una perspectiva diferent de l’actual model institucional i pedagògic generalitzat. La inclusió educativa requereix lideratge educatiu i equips docents ben formats per fer-la possible, donat que comporta un canvi de mirada en la relació educativa i, per tant, una altra perspectiva de la funció professional docent i organitzativa del centre. No oblidem que l’escola inclusiva s’adreça al conjunt de l’alumnat, i no només a aquells alumnes amb necessitats educatives específiques o especials. Inclusió no és integració. No n’hi ha prou amb escolaritzar en centres ordinaris l’alumnat amb necessitats educatives i esperar que aquests “s’adaptin” al centre. Inclusió significa vetllar perquè el conjunt dels alumnes, siguin quines siguin les seves característiques, puguin rebre una resposta normalitzada en el centre. És a dir, ha de ser l’organització escolar en el seu conjunt (currículum, horaris, espais, tipologia de docents, suports, etc.) la que s’adapti a les característiques de l’alumnat que atén –considerat singularment– sense esperar que sigui l’alumne qui s’adapti al centre.
Apostar per un clima de serenor i confiança en els projectes de centre i per l’avenç de la inclusió educativa significa situar la funció educativa al servei de l’alumnat. Això comporta necessàriament un altre model de sistema educatiu que passa per enfortir l’autonomia dels centres, la confiança en els seus professionals i dotar-los de recursos per avançar en la personalització de l’atenció educativa tot prioritzant-la davant el compliment de programes curriculars atapeïts, de percentatges prescriptius excessius i del constant bombardeig de tasques burocràtiques i canvis curriculars. Donat que l’educació és un dret universal, la prioritat ha de ser oferir l’atenció educativa que tothom mereix, siguin quines siguin les seves característiques i circumstàncies singulars. Invertir en les persones és tenir cura de totes i cadascuna d’elles promocionant-les educativament al llarg de la seva vida, molt especialment en el temps escolar, en què cadascú s’hi juga el seu futur.
http://admin2014.elpuntavui.cat/opinio/article/2225722-serenor-confianca-i-inclusio.html?ItemId=2791
