Resultats del PIAAC: toca millorar

Recentment s’ha fet públic l’informe corresponent al Programa Internacional per a l’Avaluació de les Competències dels Adults (PIAAC) promogut per l’OCDE. Aquest “PISA dels adults” ha situat l’Estat espanyol, juntament amb Itàlia, a la cua dels 23 estats analitzats.

En comprensió lectora l’Estat espanyol obté 252 punts i Itàlia, que ocupa l’última posició, 250 punts. La mitjana de la UE és de 271 punts i la de l’OCDE de 273. Japó obté 296 punts i Finlàndia, en segona posició, 288 punts. En la competència matemàtica l’Estat espanyol queda en la darrera posició amb 246 punts per sota d’Itàlia que en té 247. Japó i Finlàndia repeteixen en els primers llocs amb 288 i 282 punts respectivament. En aquesta competència la mitjana de la UE és de 268 punts, només un punt per sota de la mitjana de l’OCDE.

 

 

Font: El Periódico

Catalunya no ha participat amb mostra pròpia en aquest Informe tal com ho ve fent en les darreres edicions de l’Informe PISA. Per això no podem fer una anàlisi dels resultats del nostre país. Desitgem que en les properes edicions s’hi pugui incorporar.

Si atenem a l’evolució dels resultats segons les franges d’edat que contempla l’Informe (16-24; 25-34; 35-44; 45-54; 55-65), en el cas espanyol els resultats van millorant segons ens apropem a la població més jove, molt més espectacularment entre les franges de més edat degut a l’extensió i ampliació de l’educació obligatòria a l’Estat fins els anys 80, i amb una millora molt més modesta des d’aleshores.

 

 

Font: INEE

En qualsevol cas, els nostres joves d’avui i els de la darrera generació, posseeixen un nivell de competències molt superior a les generacions precedents però encara molt lluny de les mitjanes dels països als quals volem apropar-nos. Per tant, ens queda molta feina per fer i l’hem de fer aprenent les lliçons del passat recent. En tot cas, resulta una anàlisi molt desencertada i grollerament manipuladora la que ha fet el Ministeri, en la presentació d’aquest Informe, a l’atribuir a la LOGSE de 1990 un retrocés en la millora dels resultats. Tot per voler presentar la LOMCE que ara s’imposa sense cap consens com “la solució”. En tot cas, podem suposar que les darreres dècades a l’Estat espanyol, amb tants canvis legislatius en educació, no han contribuït precisament a estabilitzar el sistema i propiciar la millora de la seva qualitat de forma substancial. I, el pitjor, no sembla que haguem après la lliçó.

Tota avaluació hauria de servir, principalment, per a millorar, per a reorientar processos i objectius; en definitiva, per a conèixer on hem de posar l’accent en les prioritats i esforços per assolir l’èxit educatiu. Un error en què fàcilment podem caure, des d’una lectura superficial de l’Informe, seria creure que allò que més falta ens fa és que l’escola faci més hores de matemàtiques i de llengua. Però la lectura dels resultats s’ha de fer des d’una visió més global. El problema es situa en el nivell cultural general de la població. Segurament, si les competències analitzades en els adults també hagueren inclòs continguts propis d’allò que denominem “cultura general”, els resultats a l’Estat espanyol no hagueren variat massa en relació a les competències matemàtiques i lectores que ara han sortit reflectides. Per tant, no estem davant només d’un problema escolar sinó de quelcom que afecta a tota la societat. La manca d’un decidit i convincent impuls per conrear i valorar la cultura i el coneixement és una responsabilitat compartida per tot el cos social. Tanmateix, l’escola hi té també un paper molt rellevant a jugar I ho ha de fer d’una forma molt més eficaç del què ho ha vingut fent fins ara. Però si els mitjans de comunicació, l’educació familiar, les entitats polítiques, econòmiques, empresarials, sindicals, esportives, etcètera, no fan un esforç per aixecar el nivell d’exigència i el rigor cultural de la població, l’escola per si sola, mai podrà obtenir els resultats de països on les seves societats situen el valor del coneixement, de la ciència, de les arts i de la cultura en el centre de les seves prioritats, tot garantint la màxima valorització, prioritat i recolzament al seus sistemes educatius.

Posem-nos a treballar tots per elevar el nivell cultural del país. Confiem en l’escola i dotem-la d’autonomia i confiança en el marc d’una estabilitat normativa. Aprofitem l’oportunitat que ens brinda la nova conjuntura sociopolítica del país per repensar l’educació catalana com a eix de la construcció del nou Estat que desitgem. Aquest és, precisament, el títol i principal objectiu del proper Congrés d’Edu21.